Enric Conill: "La nostra aposta és una indústria amb més pes dels sectors emergents"

Quina valoració fa d'aquest primer mig any com a candidat? Creu que ha mantingut un perfil baix?

Faig una valoració molt positiva. Em sento fort, acompanyat i recolzat per molta gent i amb la il·lusió de fer realitat un projecte per Igualada que faci progressar la ciutat, que avanci. Estem a la cruïlla entre seguir "anar fent i anar tirant" o bé afrontar el present mentre preparem el futur. A Igualada falta una visió a mig i llarg termini, planificar els propers anys i sobretot tenir un projecte de ciutat perquè Igualada torni a ser una ciutat capdavantera. Cal que la ciutat aculli la quarta revolució industrial, la tecnològica. Aquest és un dels reptes que hi ha i a nosaltres ens esperona afrontar-lo.

Elabora ERC una proposta nítida quan han sorgit duescandidatures més en l'espai progressista i de l'esquerra? En què es diferenciarà el programa de matriu socialdemòcrata del d'IgualadaSom-hi, de Jordi Cuadras?

El nostre projecte de ciutat té vocació de ser majoritari i transversal, per tant com més gent es sumi a la idea que tenim d'Igualada, molt millor. Sigui qui sigui, li donarem la benvinguda. De fet, crec que és el govern de la ciutat qui està sol, sense projecte de ciutat i sense un rumb clar.

La nostra proposta neix d'un treball de quatre anys al consistori. Els nostres grans eixos de proposta i temàtics ja els hem abordat i treballat també en aquesta última legislatura. La falta de planificació, els problemes amb l'aigua o l'habitatge, els alts impostos, la necessitat d'apostar amb valentia per l'àmbit de les TIC, el pla educatiu de ciutat, el major control sobre els grans contractes de residus i neteja, el reciclatge, les millores en comunicacions, la Hispano... són temes que hem reiterat molts cops. I tot això des d'un ferm compromís amb el país, les llibertats, els drets civils i polítics, el republicanisme i evidentment l'independentisme.

Quin posicionament té ERC davant les implantacions industrials a la Conca d'Òdena i en concret Can Morera?

Partim sempre de la idea, i convé no oblidar-ho, que a la comarca i els municipis de la Conca, comparant-nos amb altres territoris, tenim un problema greu de falta de feina.En aquest sentit estem molt contents que a Castellolí hagin tingut èxitscaptant inversions i empreses.

En relació a Can Morera, desconeixem quina és la proposta concreta que fa la Generalitat i per tant és difícil calibrar-ho de manera profunda. El que sí que tenim molt clar des d'ERC és que el projecte ha de tenir una raó de ser: cal intentar primer esgotar els espais que ja hi ha si aquests són compatibles amb les possibles inversions. Cal, sobretot, que si és necessari un projecte com Can Morera tinguem assegurada l'arribada d'empreses i que aquestes assegurin un nombre mínim de llocs de feina. No promeses sinó fets. També s'ha de garantir la correcte preservació del territori i l'ocupació racional del mateix. Per tant, sí al progrés econòmic i a l'arribada de llocs de feina per la Conca, i no a projectes buits i sense certesa d'ocupació.

Quin programa prepara entorn la reindustrialització? Quines propostes hi ha?

Igualada ha de tornar a ser una ciutat capdavantera de Catalunya, aquest és el nostre objectiu i el projecte que tenim per la ciutat. Hem d'apostar per la indústria del segle XXI, que és la de les noves tecnologies i el disseny. A l'any 2019 és evident veure quins sectors són els emergents, els que tenen més força i futur. Igualada, de nou, es troba en la situació d'agafar o no el proper tren, i nosaltres ho tenim claríssim: volem agafar el tren del futur, volem apostar per la indústria que genera llocs de feina i que evoluciona, la de les noves tecnologies i el disseny. Som una ciutat històricament industrial, és on podem ser competitius i on podem prosperar com a territori. A Igualada i entorn ja hi ha empreses molt potents en aquests àmbits, que fan molt bona feina. El govern les ha d'ajudar per créixer i captar-ne més, i creant un entorn favorable és una bona manera d'ajudar-les.

A nivell de fiscalitat, Josep Maria Palau ha estat molt crític amb el govern. Quines línies proposen?

Efectivament, Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. Una família igualadina paga de mitjana 444 euros més a l'any que una de Vic, o 562 euros més que una de Vilafranca. Evidentment s'han de pagar impostos, però com pot ser que siguem la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya? Que potser rebem més i millors serveis que Vilafranca, Vic o Sant Feliu de Llobregat? Jo diria que no, al contrari. La ciutat té unes mancances evidents i que el govern no afronta: els carrers estan bruts, les polítiques socials són molt limitades, les polítiques d'habitatge inexistent, el comerç local pateix moltíssim, les inversions a les escoles són molt baixes, estan sota mínims. Resumint, paguem molt i rebem poc. I això és un fre per a molta gent, fins i tot és un tema de justícia i d'igualtat d'oportunitats. Per això s'han de rebaixar progressivament fins a igualar-nos amb les ciutats similars a la nostra. I alhora controlar molt més els grans contractes i ser curosos amb la despesa. Per exemple, per no reciclar estem pagant un milió d'euros!

El POUM. S'ha de fer? El govern assenyala que amb una altra llei d'urbanisme en breu podria quedar obsolet.

Òbviament el POUM és necessari. De fet és tant evident que totes les forces polítiques que es van presentar fa quatre anys ho portaven al programa. Així que si el govern hagués complert el seu programa electoral, ara ja no hi haurà aquest debat. Però oblidem-nos del nom tècnic del document. Pensem en el que realment és el POUM: un pla per planificar la ciutat. De debò que algú creu que podem planificar la ciutat amb un document del 1986? L'excusa de la llei d'Urbanisme és una més de les moltes que ha fet servir el govern. Primer era la ferida del últim intent, després el pla de mobilitat, després el concurs del Rec (que ens va costar 125.000 euros) i ara això de la Llei d'urbanisme. Nosaltres ens comprometem a fer-lo, a traçar el full de ruta de cap a on ha d'anar la ciutat. Quins equipaments calen, cap on creixem, com introduïm canvis de mobilitat, els nous pulmons verds... I si em permet, també crec que aquests últims anys de crisi on havíem de limitar la despesa, era el gran moment per fer això, planificar. Hem perdut una oportunitat d'or. Les ciutats, com les empreses, quan no poden fer grans inversions, planifiquen, és a dir fan allò que no costa tants diners per preparar-se un cop la situació econòmica hagi millorat. I el govern no només no ha fet això sinó que a sobre qüestiona si s'ha de fer! És increïble.

Els pisos. S'ha de trobar una proposta consensuada entre tots els partits per esbossar una pla comú d'habitatge?

Sí, és imprescindible afrontar el repte de l'habitatge. Durant vuit anys no s'ha fet absolutament res en aquesta matèria. El preu del lloguer ha pujat un 20% en dos anys, i això marca una tendència que si no afrontem ens perjudicarà molt. Hi ha prop de 2000 pisos buits a la ciutat, són moltíssims. Nosaltres sempre hem dit que la solució passa per tres vies. La primera, ajudes a rehabilitar habitatges degradats i posar-los al mercat com a pisos de lloguer social, assequible. La segona,construir nou habitatge i també per la via d'adquisició si apareixen bones oportunitats municipal per oferir pisos de lloguer social. Actualment l'ajuntament només té 37 pisos de lloguer social. I tercera via, multar als bancs que tenen pisos buits tal i com ha fet Manresa, Reus, Sabadell, Terrassa, Badalona, Barcelona... I això no només ajuda als joves i a la gent que més ho necessita a llogar pisos amb preus dignes, sinó que també millora l'entorn i també el comerç local. Si a dalt dels comerços en lloc d'haver-hi pisos vells i deshabitats hi viugent, el comerç se'n beneficia.Per cert, per això també serveix el POUM. Per planificar i organitzar tot el que té a veure amb habitatge.

Els aparcaments. Les zones blanques són una bona solució?

Crec que no es pot analitzar ni treballar de manera aïllada. Cal per un pas més i pensar en la mobilitat en global. Les zones blanques han donat una bona sortida a una problemàtica que teníem de manca d'aparcament però que alhora no deixa de ser una solució a curt termini. Era necessari però ara ens cal començar a pensar a llarg termini.

És a dir, què farem el dia que aquests solars que ara ocupem amb cotxes no els tinguem disponibles? I és evident que això algun dia passarà. Per tant, cal començar a pensar solucions i això vol dir repensar la mobilitat en global, l'augment de peatonalització, la transformació de certs eixos urbans, la millora de recorreguts, que són curts però difícils de fer. Per ser possible això, però, cal un govern que miri més enllà i que tingui vocació d'actuació a llarg termini. Més enllà del dia de les eleccions, que pensi en el futur.

El discurs nacional quedarà en un segon pla en aquestes municipals?

La situació del país és anormalment excepcional. Tenim presos polítics, tenim exiliats, artistes a la presó o a l'exili i una persecució innegable de l'independentisme. A l'Anoia van imputar a 51 persones, no ho oblidem, i la setmana passada van detenir a 16 persones més. Molt aviat començaran els judicis contra nou presos polítics als qui demanen centenars d'anys de presó, i tot això té un impacte a la realitat social i política del nostre país, i per tant també afecta a Igualada. És evident que la prioritat és el projecte de ciutat que volem dur a terme les diferents candidatures i la campanya s'ha de centrar en això. I alhora el context polític no és un element que es pugui aïllar de l'equació. De fet, què hagués passat si a l'1 d'octubre hagués governat un dirigent polític del bloc del 155? No m'imagino una Igualada que no estigui al costat de la llibertat, la democràcia i els valors republicans. Precisament nosaltres som garantia d'un govern de progrés i republicà per Igualada.