Enric Verdaguer: "Compleixo el meu somni de publicar un disc"

Ets molt jove però... com vas començar a tocar?

Vaig començar a tocar la guitarra com un capritx, als 13 anys, perquè em va venir de gust. Havia fet un any de piano als 7 anys però en aquell moment va ser una cosa passatgera. En canvi, als 13 anys vaig veure que allò m'agradava, que m'hi sentia bé, i als 15 vaig començar a tocar i a veure que em sentia molt còmode cantant i tocant, i que m'agradava passar-m'hi moltes hores.

Tot i així, evidentment, quan comences no et planteges on arribaràs.

Però de tocar a l'habitació vas passar a sonar a les ràdios. Com va ser això?

Vaig començar tocant cançons que m'agradaven. Les aprenia, les gravava en vídeo o àudio i les penjava al meu canal de YouTube. Però ràdio Flaixbac va fer un concurs de músics com jo i, arran d'aquest concurs, els meus vídeos van començar a tenir moltes visites, sobretot la cançó guanyadora del concurs.

Com vas viure aquest boom?

Va ser una bogeria. El vídeo que concursava es va compartir d'una forma brutal per les xarxes i allò em va animar a anar penjant més vídeos. Em vaig marcar un objectiu: intentar penjar un vídeo cada setmana, per mantenir viu el canal i seguir aprenent.

I d'aquí als escenaris?

Sí, però la veritat és que al principi em sentia més còmode gravant des de la meva habitació i penjant-ho que no pas davant del públic. Però això ho vaig anar superant amb l'experiència i la confiança amb mi mateix. Els meus primers concerts van ser amb una amiga d'Igualada, l'Adriana, bàsicament al Rec.0, i després amb Adolescents.cat. Va ser tot un procés molt intens.

Com vas passar de fer versions a fer els teus temes?

En tot aquest procés, jo feia classes de cant i el meu professor em va animar a provar d'escriure i va ser com un 'clic' per mi. Al principi em costava però realment escriure cançons és com un múscul, que com més el practiques més facilitat tens de fer-lo servir. Sens dubte, amb l'ajuda del professor vaig anar construint les meves cançons, i vaig deixar les versions més de banda. 

T’ha fitxat SONY i Global Music. Això és sinònim de productores grans. Com et sents davant d’això?

Em sento molt afortunat de poder treure el primer disc d’aquesta manera! Fa que les meves ganes de seguir desenvolupant el meu projecte artístic es multipliquin en saber que aquestes discogràfiques han vist alguna cosa en mi.

Què significa ser part de Sony o Global Music per a un cantant jove?

Estic molt il·lusionat de poder complir el somni de publicar un disc, encara que, a la vegada, fer-ho d’aquesta manera tan gran em fa una mica de por, però estic segur que serà tota una experiència d’aprenentatge immensa.

Com ha anat aquest “fitxatge”? Com va ser? Com et van conèixer o com els vas arribar als dits?

Música Global em va descobrir ara farà dos anys aproximadament a través dels vídeos que penjava a Youtube, i quan van sentir alguns dels meus temes, els vam gravar a l’estudi. Va ser aleshores quan aquest material el vam moure per altres discogràfiques i Sony es va interessar pel projecte. Quan Sony va mostrar-s'hi interessat vam haver de replantejar el disc, perquè hi havia temes en català i d'altres en anglès, i vam haver de fer-ne de nous exclusivament en anglès, ja que es tracta d'una discogràfica internacional. Amb tot, porto més de tres anys amb aquest disc!

Com serà el teu disc? Com el definiries?

Sensible i heterogeni. Sensible perquè bàsicament és la paraula que em defineix millor, i heterogeni, perquè hi ha influències de molts estils i artistes en les cançons. El procés de creació ha estat increïble! M’encanta escriure cançons, i és al·lucinant la de coses que es poden fer a l’estudi amb una sola cançó en relació als arranjaments; els productors han estat clau.

A partir de l'estrena del disc, com serà el teu dia a dia? Ho podràs combinar amb els estudis?

Doncs aquesta passada setmana santa me’n vaig anar a fer una part del Camino de Santiago, per pensar precisament en això: reorganitzar la meva vida i valorar els canvis que el cos em demana, per centrar les energies en la música principalment. També estic estudiant, i a vegades pot ser complicat estar al 100% amb tot, però tinc clar que la disciplina i la distribució del temps són molt importants.

Quan l'escoltarem?

Imagino que aquest estiu ja estarà al carrer, per ara ens hem concentrat en promocionar el single, "Freaky", que s'ha rebut molt bé.

Feliç?

Més que feliç, molt entusiasmat, però sí! Amb moltes ganes de seguir endavant amb tot això i veure on em porta aquesta aventura. De moment, ja sé segur que el dia 8 de maig seré a Castellolí i el 5 de juny a la Fira de música al carrer de Vila-seca.