"Creiem en una advocacia de prevenció, es poden fer moltes més coses des de fora que no pas dins dels jutjats"

D'on veniu i per què vau escollir Igualada?

Ivana Moran: Vam escollir Igualada perquè era el centre de Catalunya. Som quatre persones que estem molt arrelades al territori, de fet, el nostre món fins al moment ha sigut la pagesia. Com que ens hem especialitzat en el món agrari, el rovell de l'ou és a la Catalunya Central i Igualada és un encreuament de camins. A més ens va semblar una ciutat molt dinàmica amb molt comerç, molt oberta en aquest sentit.

Judith Roig: Les quatre venim de la mateixa empresa i estàvem en zones diferents: la Maria més Cervera - Tàrrega, la Sandra més cap a Vilafranca, el Penedès, la Ivana la zona del Bages i jo Baix Llobregat i Anoia. Per tant, conec a molts clients d'aquí de la zona, professionals, notaries, immobiliàries... Veient que ens havíem de trobar i que per residències vivíem a llocs diferents vam creure que Igualada era un bon punt en comú per trobar-nos.

De moment, creieu que heu encertat?

Sandra Bocio: Jo crec que sí, ens agraden molt els companys dels diferents comerços del voltant, ens estan ajudant molt perquè, de fet, les necessitats que hem anat tenint les hem anat solucionant amb tota la xarxa de comerç i professionals que hem anat trobant al voltant.

Maria Bagés: Estem encantades. És una zona encertada i ens agrada el que hem triat. Tot el que hem necessitat, des de netejar el local, instal·lacions, el mobiliari del despatx... tot és d'Igualada.

S.B.: De mica en mica ens hem anat introduint. Ara que estem aquí treballant ja aprofites i si necessites alguna cosa vas aquí al carrer perquè hi ha de tot.

Quan vau decidir ajuntar-vos?

J.R.: Nosaltres ens coneixem des de fa vint anys i hem treballat a la mateixa empresa. Tot això ho vam decidir al desembre.

S.B.: Ens vam fer autònomes a finals de gener més o menys i va ser efectiu a principis de febrer. Clar vam atendre alguns clients amb els pots de pintura pel mig encara...

I com ha funcionat amb relació a la fidelització de clients?

J.R.: L'advocacia és un servei de confiança, de caràcter molt personal. Quan esculls un advocat per un tema és molt difícil canviar. Al final jo feia disset anys que treballava a Igualada i et fas un forat en el mercat. També ens han fet confiança clients d'altres zones, i les noves tecnologies ens ajuden i, a la fi, Igualada està molt a prop de tot.

Sou especialistes en algun sector en concret?

J.R.: Les nostres àrees de coneixement són el Dret Civil, el Dret Mercantil-Societari i especialment el Dret Contenciós-Administratiu, sobre tot urbanisme. Fins ara hem estat més enfocades en el sector agrari, el món rural i el sòl no urbanitzable, però ara estem explorant altres sectors. Ens sentim molt còmodes amb el sector immobiliari i la planificació patrimonial i empresarial.

Teniu molta demanda d'urbanisme aquí a Igualada?

J.R.: Sí, és un tema que és d'actualitat ara mateix a l'Anoia. A més a més, en l'àmbit de l'urbanisme, fem molt assessorament en relació amb els projectes de plaques fotovoltaiques, molins i generadors per crear energies renovables. Hem treballat tant per clients, per algun ajuntament que ens han fet consultes, com per alguna plataforma veïnal en contra. Aquesta és una de les zones de Catalunya on els aerogeneradors estaran més presents perquè l'Anoia és una de les àrees de vent de Catalunya.

I.M.: A la Conca d'Òdena hi ha molt moviment i s'estan fent aprovacions de planejaments. També és veritat que nosaltres ens movem en un marc territorial molt ampli i no només a l'Anoia. Intentem apostar molt pel treball en xarxa, però són bastants els temes que van sorgint i que van arribant d'aquí de la zona.

S.B.: Bàsicament, toquem tres branques principals: administratiu, civil i mercantil. No toquem laboral ni penal. Quan ho necessitem per algun cas busquem col·laboracions. De fet, l'urbanisme pot arribar a tenir implicació al dret penal i no podem deixar-ho de banda, però no ho portem, busquem col·laboració amb advocats que també són d'aquesta zona.

Quina és la millor i la pitjor part de la vostra professió?

J.R.: Claríssim. Quan notifiques una sentència estimatòria és el millor. Has guanyat un tema, et puja l'adrenalina i estàs eufòric. El pitjor és quan perds una sentència i has de notificar-ho al client.

M.B.: Sí, el millor és donar satisfacció al client. Jo quan vaig començar va ser perquè volia ajudar a aconseguir els drets d'una persona. Quan assoleixis un èxit és que has lluitat pels drets d'una persona i ho has obtingut. Això és el millor i és el motiu pel qual jo vaig començar. Quan tu lluites per això i no ho assoleixes, ja sigui perquè l'estratègia no ha sigut la correcta o el jutge tingui un punt de vista diferent, i perds i no assoleixes la satisfacció del client, és el pitjor. Has tingut un desgast, ho has lluitat, però no has pogut i això és el pitjor quan ho ha de notificar al client.

S.B.: En el meu cas al començament no volia ser advocada, jo estava opositant per notaria. Em vaig quedar a l'advocacia perquè té coses molt bones. A mi em va "la marxa" i m'encanta negociar. Em vaig quedar per això, perquè crec que es poden fer moltes més coses des de fora que no pas dins dels jutjats. S'ha de fer dret de prevenció, evitar arribar a un conflicte i arribar a una situació que estigui tan enquistat que hagi de decidir una tercera persona com és un jutge o una jutgessa amb tot el que comporta actualment. Tal com està la Justícia ara mateix, amb la manca de mitjans materials i personals que pateix, no és una bona alternativa pels clients. En tot cas, sempre ens agrada més l'advocacia d'assessorament i prevenció.

Què és exactament l'advocacia de prevenció?

S.B.: Una persona que et ve i et diu el que vol fer i et pregunta quines conseqüències pot tenir, això és prevenció. Normalment, et ve algú dient que ha pres la decisió de fer alguna cosa i que ja té les conseqüències i ara vol arreglar-ho. Si per exemple vols obrir una discoteca perquè t'agrada la música, hauràs d'anar a informar-te primer. La gent sempre associa advocats amb jutjats i no necessàriament per treballar amb un advocat has d'acabar als jutjats. No sempre va de bracet.

M.B.: La prevenció és anticipar-te al que pot passar. Abans de fer segons quines coses millor que preguntis i t'assessoris. Abans de firmar un contracte millor que l'ensenyis i que te'l revisin. Quan ja has firmat i ja has fet segons quines coses és molt més difícil actuar. El que reivindiquem és que abans de fer res es consulti. Pregunta primer i intentarem que el problema ja no sorgeixi.

Creieu que algun client pot no arribar a valorar la vostra feina?

J.R.: M'has fet recordar un client que vam perdre una sentència i que després vam guanyar en una apel·lació. Li vaig notificar amb molta pena perquè havíem treballat molt. Ell era un agricultor i em va dir; Judith, quan jo rego un arbre, el cuido, l'abono, el tracto amb carinyo i al final se'm mor, em sap tan greu... tu estàs en aquesta situació ara mateix. Si jo aquell arbre no me'l miro i no el rego gaire, si es mor em farà ràbia, però no em sabrà greu perquè he fet malament la feina. Si es fa bé la feina i al final si no s'assoleix sap molt de greu. Personalment, vaig agrair molt que una persona a la qual estàs dient que ha perdut, et digui que valora la teva feina. Això normalment no passa i, per sort, en apel·lació vam guanyar.

I.M.: Molts cops va lligat al resultat d'una sentència. La satisfacció del client té molt a veure en com tu has tractat amb ell durant el procés, si has estat clara, honesta o l'has mantingut informat i atès. Encara que la sentència sigui desfavorable, si has aconseguit això fins i tot amb un resultat advers la satisfacció pot ser alta. Sí que ens hem trobat alguna vegada tenir bons resultats i una mala satisfacció del client. Habitualment, té més a veure amb el temps de resolució dels conflictes judicials que no tant amb la nostra feina. En aquests casos, la satisfacció del client molts cops baixa en picat.

S.B.: El pitjor és el neguit també, pateixes molt. Et revisaràs mil cops la feina que has fet i el mateix escrit, però al final has de posar els teus límits i clar hem de saber gestionar-ho.

I.M.: Aquest patiment forma part de la professió i també és de les parts més emocionants de la professió. Que cap tema és igual i t'obliga a estar molt al dia de tot.

En relació a això últim que comentes, heu de mantenir una formació constant per dur a terme la vostra feina?

S.B.: Sí, sempre has de revisar-ho tot. Has de continuar llegint sempre, estar atent a tot i compartir-ho amb companyes de professió, que t'ajudin, posar-ho en comú.

I.M.: L'avantatge que tenim nosaltres és que som quatre. Les penes compartides són menys penes. Per mi, quan poses el teu coneixement sobre la taula i comparteixes el teu amb els altres el resultat és espectacular.

Creieu que treballar en equip en una professió com l'advocacia és un valor afegit?

S.B.: És un supervalor afegit. Estar sol és molt dur. Companyes de professió que estan soles de vegades ens truquen per compartir el neguit i l'experiència.

J.R.: Clar, i entre nosaltre,s si no arribem a tot, ens ho preguntem, si alguna s’hi ha trobat abans ens ajudem i després el desenvolupem juntes. O si una té més volum de feina, la podem ajudar.

Com és ser dona al sector?

I.M.: Hi ha de tot! Sempre explico el mateix, però sent advocada en un món d'homes, no em refereixo al món de l'advocacia sinó els sectors on treballem, et poden passar coses com que entris en una reunió se saludin ells i deixin de saludar-te a tu, per exemple. També és veritat que cada vegada passa menys perquè cada cop ens reivindiquem més i nosaltres reaccionem davant de situacions masclistes. Ens reivindiquem com a dones, posant-nos davant de l'altre i dient: això no t'ho tolero. O em respectes o trenquem relació.

J.R.: Sense anar més enllà, l'altre dia quan vam començar les obres estàvem assegudes totes a la taula i vam posar una cadira a la punta i va seure l'home que ens estava fent l'obra. Va entrar el de la telefonia i no es va dirigir a cap de nosaltres, es va dirigir a ell, a l'únic home que hi havia a la sala.

M.B.: Jo crec que no és un tema de la professió sinó de la societat en general, potser cada vegada hi és menys però hi és. Molta gent es dirigeix més primer a l'home que a la dona, tot i que a  l'advocacia cada vegada hi ha més dones i cada vegada el tracte és més correcte.

J.R.: Bé, quan vam haver de redactar els estatuts i vam decidir posar-nos advocades a la notaria vam haver de fer la feina de transformació nosaltres mateixes perquè tots els estatuts estaven en masculí. Fins i tot hi ha advocades que firmen com a "advocat", com si la professió no tingués gènere i clar que en té. Som advocades, no són advocats.

La figura d'un advocat davant d'un client a l'hora de treballar és de prestigi i de superioritat. Creieu que això canvia si ets una dona?

I.M.: Jo crec que ja no es tracta d'un tema de gènere sinó d'un desprestigi de la professió en l'àmbit social.

M.B.: És un problema de la societat en general. S'ha perdut el respecte en general cap als professionals.

S.B.: Des del moment que s'ha perdut l'autoritat a les escoles i aquesta autoritat no la té el professor sinó que la té el pare, no pots esperar res més de la resta dels sectors socials perquè l'escola és la base de l'ensenyament.

Quina és la principal mancança de la justícia espanyola?

M.B.: La mancança de recursos. Hi ha molta lentitud.

S.B.: Recursos materials, mitjans informàtics i altres, i recursos humans, és a dir, les persones. Tothom té dret a agafar vacances i a posar-se malalt i no hi ha ningú que substitueixi a aquella persona i els assumptes s'acumulen. Per la persona que està en aquest lloc de feina també és desesperant.

Quina valoració féu d'aquest temps que heu estat juntes?

M.B.: Molt emocionant i molt emotiu perquè hem sortit d’un lloc de treball on feia molts anys que érem, i això comporta alegria, tristesa, por, neguit... Comencem un projecte nou totes quatre que ens coneixem molt, però tenim maneres de fer molt diferents i tenim, entrebancs, reptes i pors. Tot plegat és molt bonic, però et genera un cert neguit i, tot i això, estem molt contentes i amb ganes de tirar-ho endavant. Els entrebancs també estan bé, no tot és fàcil i tot forma part de l’inici d’un projecte. Jo crec que és molt engrescador.

Quina perspectiva de futur teniu?

M.B.: Triomfar. Som optimistes

S.B.: Passar-t'ho bé i ser feliç és triomfar. Tota la resta vindrà.

I concretament aquí a Igualada?

S.B.: Encara estem esperant que pugi el primer client a peu de carrer. Tenim ganes de promocionar la xarxa econòmica d'Igualada, ja no només a través de l'activitat econòmica sinó a través de la contractació. Tant de bo puguem contractar a la persona que ens ajudi a administrar-nos perquè de moment tot ens ho fem nosaltres.

I.M.: Tenim molt a aportar a Igualada i a l'Anoia. Som quatre advocades bones i no vull ser modesta. Estem en un nivell molt bo de la nostra professió i crec que ens complementem molt bé i podem donar un molt bon servei.