Xavier Mula: "Tot el que no soc a la vida real ho soc com a artista"

Fer el recorregut de l'exposició és entrar i explorar el camí de la vida de l'artista. "El traç ocult" és un joc visual dels seus projectes més recents i tot el procés creatiu que ha sigut per fer-ho. A través de les seves obres descobrim la part més personal de l'autor. Un espai on l'artista ha pogut plasmar i expressar a través de les seves creacions, seleccionades amb aquest propòsit, totes aquelles vivències, experiències, aprenentatges i reflexions de la seva vida personal i professional que mereixen ser explicades.

Xavier Mula és un artista, il·lustrador i professor a l'Escola municipal d'art i disseny Gaspar Camps, on ell mateix es va iniciar amb els estudis de Disseny Gràfic. Més endavant va estudiar il·lustració a La Maçana, on va descobrir que aquella seria la seva professió. Tot i això, l'artista es va passar fins als vint-i-vuit anys viatjant i vivint en diferents llocs del món. Un any més tard, quan va conèixer la seva parella actual, va tornar a Igualada i als trenta anys ja era autònom i va començar a endinsar-se en el que seria una brillant carrera professional. Actualment, combina la feina de professor i d'il·lustrador autònom, la qual desenvolupa a l'espai de cotreball de La Maca, on també treballen altres artistes de diferents disciplines.

"Vaig seleccionar dotze projectes de la meva última època, el més antic és de 2019. El que vull explicar amb l'exposició, en part, és que ara faig quaranta anys i ja en fa 10 que em vaig fer autònom per primer cop, és a dir que ja era un professional. És una celebració de tot això.

L'espai està ple de tota mena de projectes impresos en un gran format. Es veuen peces de publicitat, editorials, portades de revistes, cartells, samarretes, gravats, contes infantils..."Els vaig escollir també perquè molts m'anaven bé per explicar coses. Tots els projectes van acompanyats de textos, reflexions sobre el sector i sobre la meva vida. Són opinions personals, algunes persones hi estaran d'acord i altres no, però aquí mostro la meva visió de l'ofici i com s'enllaça amb la meva vida personal. Jo explico el que em passa en el meu dia a dia."

A la selecció de treballs no hi podia faltar les portades de la revista Madrid Magazine, projecte amb el qual va aconseguir el premi Igualada de Disseny i motiu pel qual l'exposició on ens trobem s'ha pogut realitzar. Amb totes les dificultats que va portar la pandèmia, Xavier Mula l'any 2020 va crear les portades d'aquesta revista d'oci i cultura de l'Ajuntament de Madrid.

L'il·lustrador, a mig camí de l'artista i l'artesà

La tecnologia ha transformat el sector artístic, els dibuixants ja no només dibuixen a llapis, les eines són nombroses i la professió s'ha diversificat. En aquest sentit, Mula assimila la professió d'un artesà amb la de l'il·lustrador, com ell mateix es defineix. Un il·lustrador crea una obra per encàrrec d'un client i, en canvi, un artista mostra el seu art de forma més lliure. "En un encàrrec l'il·lustrador pot despendre la seva personalitat i jo crec que això ho tinc. Tot i això, al final no deixa de ser un encàrrec d'un client, i per això té aquesta part més artesana, de la mateixa manera que un fuster quan fa un moble el fa a la seva manera, però no deixa de ser un encàrrec".

Sovint pels artistes és complicat mantenir la línia entre el que és la feina i la seva passió. "A vegades estàs tot el dia pensant en idees perquè al final és el teu hobby. També treballes en projectes molt llargs durant les nits fins i tot i de vegades la vida personal es veu afectada". Des que va néixer el seu fill, explica, i gràcies als seus anys d'experiència, ara ja pot marcar més les dates amb els seus clients i no treballar tant. Un dels projectes que observem mentre tenim aquesta conversa és un cartell que va crear per la Festa Major d'hivern de Barcelona, Santa Eulàlia. Aquest va ser un dels projectes més extensos que ha realitzat, tres mesos aproximadament, ja que "a banda de la part artística vam haver de fer una bona feina de disseny. A part del cartell, s'havien de fer moltes aplicacions i adaptar-ho en un altre format, com les banderoles de publicitat, els anuncis de La Vanguardia, els anuncis de la pàgina web de barcelona.cat, etc".

"Molts cops dibuixes amb la pressió d'un client, però a vegades necessito dibuixar sense pensar en res i que em surtin les coses", explica Mula mentre seguim la ruta. Un artesà, com comentàvem, al final està dibuixant, però no representant el què vol. Dins l'exposició hi ha un espai amb projectes personals, és a dir, fets sense cap encàrrec de cap client. En tots els projectes personals es poden veure reflectits molts aspectes de la vida de l'artista, com l'embaràs de la seva parella, el seu fill, el seu gos... Aquestes figures importants de la vida de l'autor, també s'inclouen en alguns dels seus projectes amb clients. Per exemple, "en un àlbum il·lustrat on els protagonistes eren animals, vaig dibuixar el meu gos i li vaig acabar donant més protagonisme que a la resta".

Avançant pel recorregut ens trobem precisament amb un recull d'obres de l'artista que buscaven precisament això, "escapar i deslliurar-me una mica de tota aquesta pressió dels clients i els projectes". L'any 2019 va decidir fer una residència artística a la Patagonia per experimentar amb noves tècniques en un lloc nou i desconegut. El resultat és un conjunt de peces, moltes fetes amb serigrafia, inspirades en aquest gran territori inexplorat de natura i bosc envoltat de moltes històries d'éssers fantàstics i monstres.

La cerca de l'estil 

Sense dubte aquest és un dels projectes que més s'allunya de l'estil propi de Mula i que caracteritza tota l'exposició. Un estil que, al mateix artista li costa de definir. "És molt difícil poder descriure què em caracteritza com a artista i definir el meu estil. Una revista anglesa em va definir com un estil ple d'energia, però alhora controlada i jo crec que és veritat. Tot el que no soc a la vida real ho soc com a artista. Soc molt perfeccionista i una mica metòdic, necessito mirar-m'ho tot mil cops, que de vegades és millor no tenir temps precisament per evitar fer-ho. Aquesta energia amb tant moviment i força visual i potència està molt controlada. Està feta molt impulsivament, però després està revisat tres cops i valores si has de controlar aquest impuls."

Aquest estil tan característic de l'artista no sempre ha sigut igual. "Vaig començar amb coses més infantils, àlbums i contes il·lustrats. Ara faig coses més adultes, tot i que, tret de context, amb els colors i el moviment que utilitzo pot semblar infantil. Ara tendeixo a una vessant molt més adulta, a distorsionar les coses, jugar amb la figura humana, enfocant-me en les zones que tenen més importància i donar més pes a l'acció que s'està realitzant. Sortir del món infantil precisament també t'ensenya a sintetitzar, perquè si has de fer un cartell, per exemple, el missatge t'ha d'arribar directe."

Tot i això, sobretot al principi, Mula assegura haver-se qüestionat molt. "A l'escola sempre et diuen que has de buscar el teu estil, però de vegades, sobretot quan treballes per un client, tu mateix et qüestiones i poses en dubte que allò en el que fa hores que treballes sigui realment el teu estil". L'artista assegura que en aquest aspecte és clau l'experiència que vas guanyant. "Si els clients em venen a buscar vol dir que algo estic fent bé i per això ja no poso tant en dubte les coses que faig". De fet, el seu estil ha viatjat per tot el món, clients d'arreu com Mèxic o Rumania, han contactat amb ell directament per proposar-li un projecte.

Influències i la intel·ligència artificial com a aliada
Per entendre d'on venen les influències de l'il·lustrador ens hem de remuntar en els inicis de la seva vida. Una infància marcada per l'Astèrix i Obèlix o el Tintín i més endavant múltiples artistes com Lorenzo Mattotti, amb una tendència a utilitzar el moviment i colors molt vius.

Tot i això, el referent més important que ha tingut ha estat a casa seva. "Em sona d'haver sentit que quan els fills es volen dedicar a alguna cosa artística, hi ha famílies que pensen que amb això no et guanyaràs la vida. En canvi, a casa meva se'm va recolzar sempre. Des del moment que vaig voler fer batxillerat artístic em van donar el seu suport."

El seu pare també era dissenyador i artista i treballava per tota Espanya. "No tinc cap dubte que m'he dedicat a això perquè ho he vist a casa. El meu pare evidentment va ser un gran referent, des de ben petit el veia a ell dibuixar i jo estava tot el dia dibuixant, igual que fa ara el meu fill, que també li encanta dibuixar".

Avancem en el recorregut i ens aturem en un dels projectes de la sala, on es veu un home sent propulsat per un coet en forma d'ampolla de vi, un cartell pel festival de vins de Sanlúcar de Barrameda, Cádiz.

Com explica Mula amb total transparència i tranquil·litat, aquest és un projecte en el qual la Intel·ligència Artificial hi va tenir un paper important. "No sabia què fer i , vaig posar "vino" i "hombre" en una de les pàgines d'IA per crear dibuixos, i de les dues propostes que van sortir, exposades també a l'espai, em vaig inspirar per fer el disseny del cartell que va ser seleccionat".

"Hi ha molt rebombori ara amb la IA pel tema de perdre la feina en moltes disciplines artístiques, però jo l'utilitzo com una eina. Quan va sortir el Photoshop la gent també deia que perdria la feina i no ha passat. Per tal que una cosa funcioni necessites a algú, necessites a l'artista, al dissenyador... Jo en aquest cas el vaig fer servir perquè em donés una idea. Aquesta metàfora que pretén transmetre de "el vi et transporta" em va sortir arran d'aquests dibuixos "cutres". Tot i això, sempre necessites algú que ho pensi.

A més, com a professor a l'escola Gaspar, també considera que la IA pot ser una eina dins de l'educació i que "com a docents hem d'ensenyar a dominar l'eina i marcar el tipus d'ús". Assegura que "els impostors en el món de l'art i el disseny sempre han existit. De la mateixa manera que els dissenyadors ens adonem del que està fet amb Photoshop, amb això també passarà i la màscara caurà ràpidament. A la professió de la il·lustració necessites un llenguatge, un vocabulari i un estil que et representi".