'Quan entro a Les Comes, les sensacions dels infants són indescriptibles, tenen una lluïssor especial als ulls'

Ja està a punt per la seva arribada, com la prepara?

Preparo l’arribada com cada any. Ara, juntament amb tots els patges que m’acompanyen, estem estudiant la ruta per poder arribar puntuals a la nostra cita del dia 28, ja que no només són els nens qui ens espera, sabem que ho fa tota la ciutat.

Aquest any hi ha alguna diferència respecte de l’any passat?

Hem d’explicar que el dia cinc de gener, els números de la ONCE que es repartiran per tot l’Estat Espanyol, portaran el nom de ‘La Festa dels Reis d’Igualada’ estampat tot portant la festa arreu. A part d’això, recordem que l’aforament de Les Comes és limitat i una vegada s’hagi assolit el màxim de persones que permeten els límits de seguretat, la resta seran acomodades a la pista de bàsquet.

Què és el que més li pregunten els nens el dia de la seva arribada?

Doncs la gran incògnita dels nens és saber si estan al llibre blanc o al llibre negre. En aquells que estan al negre, sempre els dic que durant els dies que queden per la nit de Reis, tenen temps de canviar de llibre si milloren el seu comportament.

Quin és el consell que més dóna als nens?

Els diem moltes vegades que mengin aquells aliments que normalment no els agraden com la verdura o el peix. Malgrat el canvi entre generació i generació, això no millora i per tant, és un discurs en el que continuem fent molt d’incís.

La resta de consells, coses que cal que els infants millorin, han anat canviant al llarg del temps?

Hi ha variacions perquè anys enrere no hi havia, per exemple, videoconsoles. Si abans aconsellàvem no mirar tant la televisió, ara aconsellem no jugar tant amb aquestes màquines.

Com el reben els nens?

Amb molta il·lusió i molt nerviosisme. Quan faig l’entrada al pavelló de Les Comes, les seves sensacions no es poden definir, és una barreja de tot, els seus ulls tenen una lluïssor especial.

Vostè fa feliç a molts nens i nenes...

És una gran satisfacció i mereix tot l’esforç que cada any fem per poder arribar fins a la ciutat.

A part de trobar-se amb vostè presencialment, els nens també esperen molt els missatges per la ràdio...

I tant! Tots esperen sentir si es diu el seu nom per la ràdio i com ha estat el seu comportament, tot esperant el dia 5. L’any passat, el meu missatge radiofònic va arribar fins a Califòrnia a través d’Internet.

Té la sensació que els nens li fan cas un cop els ha advertit?

Durant els dies en què dura la festa sí. Després, l’any a sobre ens adonem que els hem de tornar a fer memòria...

Sempre donen consells als nens, però... què els diria als pares?

Sempre els diem que intentin fer memòria de quan ells eren petits, això els pot ajudar a entendre i ser tolerants amb els seus fills. A vegades, si sabem que en alguna casa hi ha un problema particular, intentem transmetre un missatge d’ànims i d’esperança.

Ha canviat la manera com els reben els nens?

La il·lusió sempre ha estat la mateixa. Aquella lluïssor que tenen els seus ulls és igual any rere any.

Quins són els moments més emotius que ha viscut?

Una vegada vaig rebre una carta d’una nena que demanava que es curés el seu germà, que estava malalt de Leucèmia. Una vegada, una mare em va demanar que parlés al seu fill, quan vaig entrar a l’habitació vaig veure que el noi, de 22 o 23, estava paralitzat després d’un accident. Són dos moments que recordo amb molta emotivitat i llàgrimes als ulls.