'ERC Igualada ha estat un bon altaveu dels discursos de la societat civil i els ha convertit en temes de ciutat'

Quines motivacions t'han portat a deixar la presidència d'ERC a Igualada?

Bàsicament la dificultat que comporta haver de compaginar l'agenda política, la laboral i la personal. Durant set anys ho he fet, però ara sento la necessitat per fer un pas enrere en la meva implicació, tot i que seguiré a l'executiva local i col·laborant amb tot el que pugui.

Quina valoració en fas, d'aquesta etapa?

Molt positiva. Penso que hem aconseguit els objectius que ens havíem plantejat, i que ara és moment també que arribin noves idees i propostes.

Quins eren, aquests objectius?

Engruixir el discurs d'ERC, tant a nivell nacional com també de ciutat. Per exemple, en la darrera campanya municipal vam posar sobre la taula grans temes que havien restat oblidats durant anys. Estem molt satisfets del treball realitzat per millorar la protecció i la sensibilitat cap al barri del Rec, sempre escoltant les propostes i les opinions de les entitats, en aquest cas Amics del Rec. Un altre exemple és el dels carrils bici d'Igualada, que fins fa uns quants anys semblava un tema 'tabú'. En aquest cas també en contacte amb una altra entitat, Ciclistes Urbans.

En aquest sentit, penso que ERC Igualada ha estat un bon altaveu dels discursos de la societat civil, i els ha convertit en temes de ciutat, no només d'Esquerra. Per això ens dediquem a la política: per canviar Igualada en positiu.

Parles d'entitats. Se les escolta prou?

Penso que l'Ajuntament encara se les escolta poc, sovint es mira cap a un altre cantó, quan realment són aquestes persones les que coneixen les necessitats de la ciutadania.

Quina evolució ha tingut ERC en els darrers anys?

A nivell nacional, penso que el creixement independentista s'ha esdevingut gràcies a ERC: ara el moviment és molt més transversal que abans, i hi ha formacions com CIU que actualment tracten el tema de manera molt més desacomplexada. Hem portat el debat nacional al centre de l'atenció. I ara cal que ERC s'adapti a la nova situació, haurem de fer aquest pas —que és una feina important.

A Igualada, hem integrat al discurs nacional tots els temes socials, i hem liderat el discurs del canvi de ciutat. A nivell de regidors, hem passat d'un o dos representants a tres regidors consolidats.

Però les enquestes no auguren massa bons resultats en les eleccions catalanes...

Bé, aquesta feina que hem fet per posar èmfasi en el debat nacional també ha portat un desavantatge, si es vol dir així, a nivell electoral: han proliferat altres formacions i podem perdre el 'monopoli' dels vots independentistes. Però penso que aquesta també és d'alguna manera la nostra funció; ara ERC ha de reformular-se per continuar essent útil al país.

Creus que el model de l'Entesa ja s'ha acabat?

Quan l'Entesa va arribar a l'Ajuntament ho va fer amb un model concret de ciutat, que penso que s'ha desenvolupat amb èxit. El problema és que fa tres o quatre anys que aquest model s'ha esgotat, i no s'ha sabut renovar. Igualada ara necessita un nou model, i no només canvis de lideratges.

Igualada i la Conca, com veus aquesta relació?

És un tema essencial. Hem de pensar Igualada com a Conca d'Òdena, no en solitari. Hem de ser més ambiciosos del que som, i no plantejar tres models diferents sinó un d'unitari. Ja s'ha vist que la unió funciona, com en el cas de l'aeroport corporatiu. No podem anar a la Generalitat cadascú per una banda a demanar un tema concret: caldria asseure's i generar un model propi, de Conca.

Com una petita mostra, nosaltres fa un temps vam proposar crear una 'agenda de teatre' de la Conca, i en aquell moment la idea no va ser adoptada. Però en canvi, ara s'ha fet. I me n'alegro!

Un dels temes 'estrella' de la política municipal igualadina ha estat el POUM...

Sí. I cal que entenguem tots que el POUM és un tema absolutament necessari, és bàsic. L'error que va cometre l'equip de govern és en la recerca de complicitats: per definició, el model de ciutat del PSC hauria de ser diferent del del PP, i en canvi van tirar-lo endavant inicialment amb el seu suport. I a banda del suport polític, calia haver treballat prèviament amb les entitats: és evident que un POUM sempre generarà debat i inquietuds, però si els ciutadans veuen representats els interessos a través de les entitats sempre hi haurà més consens.

De fet, ERC volia negociar amb l'Entesa per desencallar el procés...

Sí, aportàvem modificacions en l'àmbit del Rec i del polígon, però l'equip de govern no va voler cedir. I penso que d'aquesta manera Igualada ha perdut una possibilitat única de poder incidir en el disseny urbanístic, mentre que les ciutats del nostre voltant van tirant endavant.

Un altre assumpte que sembla d'interès permanent: les zones blaves.

ERC ha demanat diverses vegades discutir en profunditat el model: penso que calen zones blaves, compartir el poc espai públic de què disposem. Però cal treballar-ho molt perquè la ciutadania entengui que és un bon model per a tots. Com que no es té ben clar, tampoc se n'ha sabut explicar els beneficis a la ciutadania. I no es tracta de dir si al voltant de l'Hospital n'hi ha d'haver o no, sinó de regular seriosament aquest tema.

Com és la relació amb la resta de grups de l'Ajuntament?

A nivell personal, penso que és una relació exquisida, molt correcta. A nivell polític, crec que falta molta complicitat, trobar punts d'interès comú per a la ciutat. I això és culpa de tots. L'Entesa per voler-ho liderar tot, i l'oposició per no voler que ho lideri. Tots plegats, penso, hauríem de fer un esforç de cooperació.

Quins punts forts diries que té Igualada?

És un bon lloc per viure i treballar. Ideal per a les famílies, a prop de tot arreu, amb una intensa vida cultural. I agradable treballar-hi perquè té moltes possibilitats: per proximitat amb Barcelona, una ciutat important al món, i perquè podem gaudir dels seus serveis sense els inconvenients d'una gran urbs.

També deu tenir punts febles...?

Sí, per exemple la desunió que hi ha hagut sempre a Igualada: duplicitat d'esforços per engegar iniciatives, que a vegades és bona perquè genera competència, però que ens molts casos és inviable perquè en el fons no som una ciutat tan gran. També penso que tenim una autoestima baixa: quan parlem amb gent de fora alabem la nostra ciutat, però nosaltres mateixos no ens ho acabem de creure.