'Qui és escolta, no ho deixa de ser mai'
Avui parlem amb Laura Vallès, escolta des dels 16 anys i cap de l’agrupament Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà||
Per què vas entrar al Cau?
Hi vaig entrar quan tenia 16 anys per que una bona amiga de l'escola me’n va parlar. Em va explicar què era això dels escoltes i les activitats que feien i em va motivar molt. A més estava passant per una època personal molt difícil i vaig pensar que entrar al cau m'aniria bé per conèixer gent. I així va ser per que hi vaig fer moltes amistats.
Què t’aporta el Cau?
D’entrada m’ha canviat molt com a persona. Jo abans era una noia molt tancada i tenia molta por a fer les coses, i el cau m’ha ensenyat a ser més oberta amb la gent i a tenir iniciativa per fer projectes que m’han omplert molt. Crec que això no ho hagués aconseguit per mi mateixa.
I ara que ets guia?
Doncs cada dia aprenc moltes coses dels nens per que ells, encara que no ens ho pensem, també ens ensenyen molt. Això em motiva per seguir endavant i ajudar a educar als joves. Per mi és molt positiu i molt enriquidor.
Quins canvis has vist de la teva època com a escolta amb els joves d’ara?
Les noves tecnologies i sobretot els mòbils. Ara tots estan enganxats a les ‘plays’ i a les pantalles del telèfon. Amb aquest tema hi estem treballant fort per intentar fer-los veure que no necessiten el mòbil. De fet amb els més petits els hi prohibim utilitzar-lo, però el problema és amb els grups d’escoltes que són més grans, de 15 o 16 anys... He de dir, però, a favor seu, que molts d’ells s’acaben adonant que no necessiten tant el mòbil com es pensen.
Això de ser escolta es porta a dins?
Jo crec que sí que es porta a les venes. Es diu que qui és escolta, no ho deixa de ser mai, i crec que és veritat per que precisament dissabte, durant la presentació del documental sobre els inicis del cau, va venir un grupet de persones, que ja tenen els seus 80 anys, i que van estar al cau a principis de la seva fundació... i encara ara senten l’esperit escolta per que es segueixen trobant i si poden, organitzen alguna sortida.
Quins valors traslladeu?
Ensenyem als joves a ser ells mateixos, a fer-los partíceps de totes les activitats, a fer-los protagonistes dels tallers atorgant-los un paper a cadascun,... Els ensenyem el significat de la paraula compromís, a treballar en grup, a compartir, a entendre les coses, a ser autònoms, ... de fet els ensenyem el que nosaltres diem el progrés personal.
Al Cau hi ha una quarantena de caps. Tots han estat escoltes?
No, de fet crec ara la meitat dels guies són voluntaris que no han passat abans pel cau. Però això no suposa cap problema. Potser al principi els costa una mica agafar la dinàmica de treball que tenim a l’agrupament, però ho agafen de seguida. Molts d’ells, sovint estan més motivats per fer coses que no pas altres guies que ja fa anys que són del cau.
Per què vosaltres sou coneguts com a cau si ha Igualada n’hi ha d’altres?
Aquest és un tema de controvèrsia i no sé ben bé per què. De fet a nosaltres ens vam començar a dir cau per que el local era un espai molt petit, com un cau... També podria ser per que el nostre agrupament està lligat a un grup d’escoltes més gran de Catalunya i es va crear abans... No ho sé.
El cau és una entitat catòlica?
Com a entitat sí per que depèn del bisbat, però a la pràctica no, i cada vegada va a menys. De fet l’únic acte religiós que mantenim és la missa del gall, però el fem més com una trobada d’escoltes que no pas com una missa. I és que cada vegada ens trobem amb més pares i mares d’escoltes contraris a aquesta pràctica.
I els inicis...
Sense el suport de l’església el cau no hagués pogut tirar endavant. La raó és per que l’any de la seva creació, el 1952, era època franquista i les activitats de lleure estaven prohibides. Ara bé, si es veien com una activitat cristiana i d’excursionisme eren acceptades. I gràcies al suport de l’església ho vam ‘tapar’. Tampoc podem oblidar que un dels dos locals que tenim al cau ens el va cedir mossèn Còdol.
Algun acte previst per celebrar els 60 anys?
D'entrada ja hem començat a crear una base de dades amb els escoltes que han passat per l'agrupament. És una feina que costa molt, però tenim molt bona resposta de la gent. I també hem pensat en fer una exposició de tots aquests anys del cau.
14 Comentaris
Hola, pels qui ni em conegueu sóc, igual que la Laura, cap d’Agrupament del Jaume Caresmar.
Anem per parts...
El Cau és el cau, nosaltres li diem així, a qui li agradi bé i a qui no e... Llegir més registri el nom, hi ha un bar que és diu igual i ningú posa el crit al cel. Si algú es diu igual que bosaltres perdem la identitat?? Potser si que arreu d’un poble quan anomenes algú sempre tenim una persona o una altre, però les alyres perden la seva identitat... No cal que busqueu merders on no n’hi ha!
...I pels pelacanyes que dieu res dolent de la Laura, no en teniu ni idea! Gràcies a persones com la Laura el cau d’Igualada (sí, el Cau) tira endevant i tant malament no ho deu fer si som més de 200 escoltes; segurament teniu algun problema personal amb ella i com que no ho diru a la cara ho feu per aquí, que valents!!
Gent amb o sense carnet d’escolta...
Sempre a punt!
Hola Roger,no sé qui ets.si pots dir el teu nom i cognoms reals i en parlem tranquilament i em retreus tot el que vulguis. Millor parlar les coses cara a cara i si tant descontent vas quedar,ho... Llegir més podries haver dit en el seu moment? Potser hauria tingut oportunitat de millorar.
En parlem quan vulguis i quan em diguis qui ets.
Moltes gràcies!
Si el Sr. Miquel Ball, fundador del Cau a Igualada, aixequés el cap i veiés en uqè has convertit aquesta modèlica entitat, s’esgarrifaria! Vols dir que era això el que havia de ser el Cau?... Llegir més Vols dir que eren els ideals somniats pel Sr. Ball? Potser una mica més de respecte, seny, humilitat i compromís seriós i fidel!
Jo vaig ser escolta teu Laura, i no sé com pots arribar a dir el que dius. Molt bé això dels valors, però tan de bo que els practiquessis, perquè l’entrevista no deixa veure gaire clar la... Llegir més humilitat. Més aviat, un ego una mica pujat. A més, si vaig marxar del Cau va ser motivat per veure segons quines coses teves que anaven en contra dels principis dels escoltes, tant a nivell d’entitat com a nivell de ciutadana.
Per cert,en quin lloc he dit que uns som millors que d’altres?
Perdoneu per no tenir tampoc el carnet escolta. Més valdria que ens dediquéssim a parlar de temes pedagògics i no parlar de qui... Llegir més és millor o pitjor.
De quins valors esteu parlant,si esteu jutjant una persona sense conèixer de res.
Em sembla bastant fora de lloc els comentaris i que l’única cosa que us preocupa és si sou Cau o no sou... Llegir més Cau,quan en el fons tots fem el mateix.
L’important no es el que es diu,ni tampoc una entrevista al diari,sinó en les accions. Xavi i Roger, si voleu tenir alguna conversa sobre aquest tema que tan us preocupa i solucionar-ho endavant...gràcies pels vostres comentaris tan amables i per jutjar-me d’aquesta manera.
Envieu un correu a agrupament@cauigualada.org,quedem un dia i en parlem.
Per començar perdo per no ser reconegut per cap organisme com a escolta...jo, molts d’altres, tampoc tinc el carnet del bon escolta.
Em sorprèn que la cap d’agrupament no tingui alguns dels... Llegir més valors escoltes: Respecte als altres i humilitat. M’ha donat la sensació que es pensa que en aquest món hi ha uns escoltes i entitats millors que d’altres.
Com bé a dit en company Roger, no ha sigut capaç amb tants anys al CAU, de saber què vol dir la paraula CAU i saber que encara que l’AEJCMAS sigui el més antic no el fa millor. I menys per un conjunt d’organismes que queden tan lluny de la tasca nostra del dia a dia, que ni recordava que existien.
En fi, jo també espero que hi hagin més entrevistes a la resta de CAPS/Coordinadors dels diferents CAUS d’Igualada i permeti gaudir d’una entrevista plena de valors escoltes.
Laura, els valors no només es transmeten en horari de CAU, s’apliquen cada dia amb tot el que fas, incloses les entrevistes al nostre a l’Anoia Diari.
Sempre Apunt!
Quines tibantors per déu.
O sigui que per ser escolta has d’ésser reconegut per una entitat mundial com és ara la WOSM, i per tant a Igualada o vas al Caresmar o no ets escolta.
Com diu el... Llegir més comentari 5, sembla ser que hi hagi carnets d’escoltisme, sembla ser que es vulgui diferenciar una cosa in-diferenciable.
Ho trobo sincerament una ”pixada fora de test”. Tots els agrupaments escoltes ”AE”, tant si son reconeguts com no, si realitzen la tasca essencial per la qual s’han format, no haurien d’existir reconeixements, la finalitat en tots ells és la mateixa.
En fi, crec que si per ser d’un o altre agrupament, pel simple fet de ser reconegut, una persona s’hagi de sentir diferent o per sobre una altra, és que no hem entès absolutament res.
Vaja sembla que es reparteixen carnets d’escolta... Be, suposo que s’han d’anar a recollir en la mateixa oficina on s’otorga el títol de ”Cau d’Igualada”.
Ja informareu on cau aquesta... Llegir més oficina.
El Caresmar és el Cau d’Igualada, entre altres coses perquè és l’únic agrupament escolta d’Igualada reconegut com a tal per l’organització mundial de l’escoltisme WOSM, a través de... Llegir més MEG, FCEG i MSC)
Els agrupaments maristres no són reconeguts com a escoltes a nivell mundial. Per tant, tot i fer una gran tasca, l’AE Torxa, diguem-ho clar, no són escoltes.
L’altre grup escolta (sagrada família) que existeix a Igualada tampoc està reconegut a la WOSM, entre altres coses perquè exigeixen la pràctica catòlica, quant l’escoltisme mundial té com a un dels eixos la fe, però no adscrita en una religió concreta (hi ha escoltes musulmans, per exemple, a Palestina).
Hola Roger, un comentari molt amable...tradicionalment a Igualada,el Caresmar ha estat anomenat el Cau...i el Torxa...el Torxa...sincerament si l’únic que et preocupa és com es denomina o... Llegir més no...malament anem...
I clar que sabem q a tot Catalunya hi ha molts caus,n’està molt ple i cadascú té el seu nom però t’agradi o no, es coneix com a cau,com un esplai es coneix com a esplai.
He trobat fora de lloc el teu comentari,has d’anar a acusar una persona q si sap o no q a Catalunya hi ha molts caus.si tens algun inconvenient,posa’t en contacte amb nosaltres i parlem tranquil.lament,que així es fan les coses!
Sent la cap de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà, entitat escolta degana de la ciutat, estaria bé que sabés que ”Cau” és un nom genèric que s’utilitza en tots... Llegir més els agrupaments escoltes a Catalunya i per tant posar ”el cau d’Igualada” o ”el Cau” és un error i una manca de respecte a la resta...
Ara que l’Anoiadiari ha començat aquest tipus d’entrevistes, seria molt interessant que entrevisti als caps dels altres agrupaments de la comarca -jo en vaig veure 3 més per Sant Jordi- i altres entitats de joves que com aquesta, fan una feina silenciosa i fonamental per l’educació cívica... Gràcies !!!
Felicitats per la feina que feu tu i tots els altres caps de l’agrupament.
La tasca que feu setmanalment no és fàcil, i no tothom en els temps que corren avui en dia vol fer una tasca... Llegir més voluntàriament ”sense cobrar”.
No defalliu i seguiu així.
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2025
Oriol
Igualada
2 de juny 2012.16:45h
Com a a pare de nens que van al Cau voldria felicitar a la Laura i tots els caps per l’excel·lent feina que fan setmana a setmana amb els nostres fills.
Estic segur que a altres caus... Llegir més d’Igualada també és fa una feina excel·lent amb caps que treballen de forma desinteressada i altruista educant a canalla.