‘Escriure és posar paraules al joc’

En Biel Barnils i tu vau venir dijous passat a presentar el llibre ‘Orgia Verbal. Converses amb Màrius Serra’, què hi poden trobar els lectors en aquest llibre

És el fruit de 15 hores de conversa amb el Biel on parlem de la meva vida personal, de política, de literatura, de la llei de dependència en relació al meu fill, de la professió periodística... Al principi m’era una mica incòmode la idea que fessin un llibre sobre mi però el format de converses em va agradar ja que jo entenc la cultura com una conversa. A més a més, vaig confiar amb en Biel amb qui no hem discrepat gaire alhora de discutir la majoria dels temes.

T’és complicat parlar d’aspectes com la mort del teu fill...

La veritat és que verbalitzar-ho m’ha servit moltíssim, ara m'he adonat que el que és important és fer-ne un relat; un cop superades les reticències, això el manté molt més viu.

Aquesta fascinació que tens per les paraules...

El llenguatge és la matèria prima de la comunicació i massa vegades passa en un segon pla. Jo he fet d’això un ofici, no només del llenguatge sinó també del joc i per això em sento molt afortunat. En el fons, escriure és posar paraules al joc

T’ho hauries pensat de jove...

D’adolescent somiava en ser músic o escriptor però mai hauria imaginat que em paguessin per llegir, per xerrar i per jugar; això ha depassat el meu somni. La faceta de músic va quedar totalment descartada!

Creus que el català, la teva eina de treball, està en perill?

El català estarà en perilli el dia que ‘tu’ et sentis en perill. Actualment el català és una llengua viva però hem d’entendre que no existeix fora de nosaltres, els seus parlants, així que podem dir que tenim el que ens mereixem.

Tísner va utilitzar, en aquest sentit, una coneguda frase d’Espriu, ‘Salvem els mots’, per fer-ne un joc de paraules i va dir: ‘Salvem els mots, però sobretot, salivem-los’. La llengua l’hem de fer servir ha d’estar viva...

Entenc, doncs, que defenses un model aperturista....

Jo estic a favor d’una llengua genuïna però mai d'una llengua tancada, estic a favor d’una llengua que li fa goig corrompre’s i que arrossega el pes de da realitat i de l’ús lingüístic. Jo sempre estaré a favor d’una llengua oberta.

De fet, véns a Igualada en un concurs d’invenció de mots...

Sí, estic molt interessat en els neologismes i treballo per reivindicar la tasca del ‘Termcat’ que és la sala d’espera de les paraules. Ja està bé que hi hagi l’Institut d’Estudis Catalans, una autoritat lingüística, però el Termcat respon a una necessitat social, la de trobar paraules amb rapidesa per satisfer demandes a l’hora d’escriure.

Així que el certamen igualadí, suposo que et va semblar d’allò més interessant

Sí, ho vaig trobar entre surrealista i patafísic

Perdona, Patafísic...?

Sí, és l’acadèmia de les ciències inútils, d'esperit dadà en la que jo participo parcialment: Tot i que m’agrada tocar de peus a terra, ja em va bé tenir-ne un d’una mica alçat. La veritat és que tenia curiositat per conèixer una iniciativa com aquesta, realment atípica i transgressora.

Quins són els teus referents?

No sóc gaire amant dels mestratges, com a lector m’agrada estar a la mateixa alçada que l’autor i com a autor no m’agradaria tenir deixebles. Tot i així en la meva vida he tingut diferents èpoques. Com que vaig estudiar filologia anglesa, he estat amant de Joyce però també de Cortázar i d’autors francesos com George Perec.

Quines habilitats creus que s’han de tenir per aconseguir fer els jocs de paraules que fas tu?

Hi ha habilitats que són innates i d’altres que es poden desenvolupar. En general és important mantenir una mirada de nen. Quan mires una paraula com ‘cadira’ que tots hem vist mil cops, pots trobar-la normal o encuriosir-te i pensar que està formada per ‘Consonant/vocal/consonant/vocal/consonant/vocal/ que la seqüència de les vocals és oberta/tancada/oberta.. En fi, crec que és més qüestió d’actitud que no pas d’aptitud.

En general diria que les dones hi tenen una realció més fluïda, sense voler generalitzar, la majoria de les meves seguidores són dones i això em congratula.