'Quan ets de l'Espanyol et passes la vida donant explicacions'

Què és el millor de ser humorista-imitador?

El millor és que continuo fent quelcom periodístic; continuo preocupat per l'actualitat, explicant notícies, parlant de política, però amb l'al·licient que ho fem amb humor. Per mi és un "xollo".

Se't coneix més per imitador que per guionista

De fet faig guions i de tant en tant algun personatge, tant a Polònia com feia fins ara a Minoria, que després de 9 anys ens hem pres un descans.

Ràdio o la televisió?

L'avantatge de la ràdio és que és molt més lliure i permet més improvisació. Fer servir només la veu permet canviar de personatge molt fàcilment, i l'equip de treball és molt més reduït; el Minoria el féiem entre 5 o 6, cosa que permetia més bromes, era més distès. A la televisió som uns 80, i tens menys marge de maniobra. Però la televisió també m'agrada molt, perquè és una mica com fer teatre. També tens més difusió i pots jugar amb la imatge, recreant espais i escenaris que fan el gag molt més complet, el magatzem de Franco, el saló de la Generalitat.

Qui posa el límit del que es fa o es diu?

No hi ha censura per part dels de dalt ni autocensura, és sentit comú. Mai ens han dit el que hem de fer, treballem amb plena llibertat, però no estem bojos, ja sabem que no es pot anar insultant al personal o fent broma d'algú que hagi patit o s'hagi mort. Sentit comú

I els altres? Què diuen els imitats?

Hi ha de tot; hi ha els que s'ho prenen bé i s'hi adapten, alguns fins i tot accedeixen a encarar-se al personatge. La majora de polítics hi han accedit bé. A alguns al principi els costa, però veuen que poden continuar fent tranquil·lament la seva feina. No pretenem que hi estiguin entusiasmats, només que ho acceptin

Podem parlar d'un humor català?

Crec que no, però és clar que és un humor que es basa en la idea de Catalunya coma poble, fet per catalans i per a catalans, però no crec que es pugui catalogar. Si bé és cert que els intents que hem fet fora de Catalunya no han tingut tan èxit.

Llach o Franco?

(Riu) Com deus comprendre no sento la mateixa simpatia per tots dos. Llach em cau bé, l'imito des de l'admiració que li tinc com a artista. Franco intenta ser una paròdia sagnant, convertir un dictador en un pallasso. De fet és molt divertit, penso: sobre aquest tema què en diries? I dic exactament el contrari, i com més exagerat millor, humor negre.

Què cal fer arrencar un somriure o una rialla?

És molt difícil. Cal que primer et faci gràcia a tu, però no a tothom li fa gràcia el mateix. En el cas de l'humor polític, sempre procurem que el gag tracti d'un tema de coneixement general, que no sigui una cosa molt concreta, una picabaralla entre algun cap de llista o qüestions que facin pensar massa als espectadors. L'essencial és que sigui fàcil d'entendre, que això no vol dir fer humor fàcil, és clar.

També has fet algun llibre

Sí, de ficció només una novel·la juvenil. Un d'entrevistes a persones que van viure la 2a República i un de la història recent d'ERC, un reportatge periodístic extens, vaja. Bàsicament sempre dins la professió.

Però de l'Espanyol

Sí. El llibre 'Sóc perico, i què', va ser un encàrrec, però he de reconèixer que m'ho vaig passar molt bé. Quan ets de l'Espanyol et passes la vida donant explicacions, i el llibre em va servir per escriure, d'una tirada i d'una vegada per totes, tots els arguments per ser perico. Em consta que altres pericos es van sentir identificats. El millor de tot és que va coincidir amb un trimestre que l'Espanyol anava especialment bé, cosa que no passa massa sovint (somriu).

A partir de divendres ets el cronista de la Festa Major. Coneixes gaire Igualada?

Menys del que voldria. He vingut alguna vegada a comprar-me alguna samarreta al carrer de les botigues, vam venir també a presentar el llibre del programa, però conec menys la ciutat del que seria desitjable. Ser-ne el cronista serà una bona manera.

______________________

Podeu seguir totes les cròniques del cronista Manel Lucas a través d'anoiadiari i el blog del Cronista de la Festa 2009

______________________

Manel Lucas en els papers de Francisco Franco i Lluís Llach a Polònia