'És essencial tenir l'entrada sud de la ciutat, pel Rec: serà la targeta de visita d'Igualada'

Com t'inicies en el món de l'art?

Des de petit, ja amb el meu pare, anàvem molt sovint a dibuixar, o aprofitàvem alguna tarda plujosa per pintar amb aquarel·les... A més, sempre que viatjàvem anàvem a veure museus, també estudiàvem música... Vaja, es podria dir que era com un divertimento: una cosa que jo, ara, també faig amb els meus fills.

I com passes d'aquest primer contacte a dedicar-t'hi professionalment?

Quan em vaig fer gran hi va haver la típica discussió sobre què estudiaria: advocat o artista? I van guanyar les Belles Arts, que vaig completar amb disseny gràfic, amb idiomes... De totes maneres, la carrera de Belles Arts t'aporta més experiències que no pas coneixements 'acadèmics', i encara se n'aprèn molt més coneixent directament els artistes.

Com?

Anant als seus tallers. Això no ho pots aprendre dels llibres! I és el que vaig fer durant un temps: vaig agafar la motxilla i vaig decidir quins artistes m'agradaria conèixer de més a prop. Una feina de trucar portes, que també et pot sortir malament, però en aquells moments no hi tenia res a perdre per provar-ho.

I et van obrir?

Sí, la majoria sí... Vaig estar als Estats Units i a Alemanya. Vaig poder estar amb David Hockney o Ed Ruscha, o amb artistes catalans com Pere Jaume o Tàpies, Plensa... En certa manera van ser com una mena de 'viatges iniciàtics', i descobreixes que darrere de cada personatge sempre hi ha molta intel·ligència, un saber-se dosificar el seu propi camí.

Has exposat a capitals europees, a Hong Kong, a Nova York... L'art es viu diferent, a l'estranger, de com ho vivim aquí?

Sí. Penso que als Estats Units, per exemple, l'art funciona d'una manera molt orgànicament sana entre el comerç i la creació. Aquí les galeries són més 'botigues', no hi ha massa continuïtat ni fidelitat. I a més és difícil vendre, perquè actualment hi ha una sobredosi d'art, hi ha molta gent que ho fa molt bé.

Com definiries el teu estil? Encaixa dins d'alguna 'escola'?

Tinc un llenguatge que sempre parteix de l'arquitectura del paisatge, és com una revisió d'una estètica bastant metafísica però estilitzada pel disseny. Penso que s'entèn bastant, té força plàstica. Però ara ja no existeien els 'estils', ara és 'barra lliure' seguint la premissa que s'ha de comunicar, i cadascú té la seva manera de fer-ho. A mi m'agrada fer-ho des de la plàstica i l'estètica. Hem de salvar moltes mirades!

Cal educar la societat i especialment els infants en aquesta cultura 'visual'?

Més aviat penso que estem creant uns nens superestimulats, tot ple de colors, d'activitats... Els intentem 'domesticar' perquè ens surtin correctament estimulats. I, en canvi, penso que és molt més estimulant anar a veure una riuada del riu Anoia que no pas jugar amb la Wii.

Combines la faceta de pintor amb la de dissenyador gràfic. Hi ha 'traspàs' entre totes dues feines?

Jo passo moltes hores al taller. Penso que estar-se tot el dia davant de l'ordinador és molt hostil, es converteix en molt estàndard. M'agrada ser un punt gamberro, incorporar l'espontaneïtat, el tacte, les sensacions de la pintura...

Què et semblen iniciatives com el Supermercat d'Art de l'Anoia?

Totes aquestes idees em semblen molt bé. S'acosta l'art a la gent i, encara que no deixa de ser un acte 'comercial', comprar un quadre és alguna cosa més exclusiva, emocionalment més rica. I a més pots conèixer l'autor, cosa que converteix la compra-venda en una cosa molt més gratificant.

De totes maneres, l'art no és un bé de primera necessitat, per la qual cosa costa de vendre. De fet hi ha galeries d'art a la zona, però costa. I les institucions tampoc no ho fan massa, perquè tenim Barcelona al costat i en aquest sentit no hi podem competir. I precisament d'aquí va sortir la idea del REC...

De l'art?

Inicialment pensàvem organitzar algun esdeveniment cultural que vertebrés el barri. Però ens vam adonar que una de les poques coses que mou la gent és el fet d'anar a comprar. I per això va néixer com una unió entre espais singulars, creativitat i venda de roba. Tot i això, cal deixar clar que l'objectiu no és el de treballar amb la moda: el que volem és fer redescobrir el barri del Rec, anar ensenyant els diferents escenaris.

I això té una segona fase?

Sí, voldríem que aquesta mirada que hem fet nosaltres la facin altres persones: Que colonitzin el barri del Rec! Ara que es parla molt d'innovació, d'emprenedoria... cal recordar que el que compta és l'acció, fer-ho. Que hi hagi empreses o comerços que s'hi instal·lin, que en siguin el motor. És clar que tot això és lent: cal que hi hagi uns pioners que sàpiguen crear l'empatia necessària perquè d'altres els segueixin.

Un dels inconvenients, potser, és que aquí tenim el sentit de la propietat privada molt més seccionada, no és tradició això de compartir espais... Però m'imagino, per exemple, una de les fàbriques del Rec seccionada en mòduls, acollint diverses empreses... Igualada ja només es pot desplegar cap al Rec.

Precisament el POUM apuntava una forta transformació del barri...

Sobre el Pla d'Ordenació, penso que s'hauria de començar de zero, buscant la mediació entre els diversos actors: l'Ajuntament, els adobers i els col·lectius que vetllen pel patrimoni del barri. En el fons, tots tres parlen de conservar l'esperit del barri, però des de punts de vista diferents. Caldria més flexibilitat per part de l'administració.

El Rec hauria de tenir un llibre d'estil: Igualada sempre ha anat creixent amb el mateix patró, i en el cas del barri adober es podria fer d'una manera totalment diferent. I, és més, penso que el que caldria és més aviat decréixer —o, almenys, mantenir-se: no buscar sempre el creixement, sinó conservar el que tenim i buscar la qualitat, frenar una mica. I ara és el moment de decidir-ho. Una mica és la cultura del reciclatge, com el REC: ja tenim els espais, doncs aprofitem-los, donem-los una nova vida.

Fer renéixer el barri...

Sí, i a més aquí hi ha una obra cabdal: cal fer l'entrada sud a la ciutat, això seria un revulsiu. Igualada té aquesta façana autèntica, bonica, cal potenciar-la. Això és primordial, com fer-ho també amb tota la sensibilitat necessària. Serà com mirar-se al mirall, adonar-se del que tenim. És essencial tenir l'entrada sud de la ciutat, pel Rec: serà la targeta de visita d'Igualada. És l'oportunitat de tenir un espai fantàstic d'aquí a 20 anys. El Rec és un barri humil, però amb molt carinyo i molta tendresa. Realment té molta gràcia!

Després de tres edicions, el REC ja s'ha consolidat plenament. La voluntat és seguir endavant?

Sí, però no volem que s'acabi convertint en una fira 'de sempre'. Ha de ser una cosa temporal, efímera, que connecti amb les emocions. I quan haguem ensenyat tot el barri i ja estigui a punt per ser 'colonitzat', estarem contents i ens dedicarem a una altra cosa. D'altra banda, la idea del REC també pot ser exportable com a esdeveniment per a promocionar d'altres ciutats: en aquests tres dies, Igualada s'enriqueix perquè la visita moltíssima gent, compren als comerços, van als restaurants... La donem a conèixer.