"Quan et trobis amb un repte, pensa en allò que t'inspira i trobaràs la resposta"

Qui és i a què es dedica Lotfi el-Ghandouri?

Soc un tunisià-marroquí canadenc i quebequès que viu entre Madrid i Montréal. L’any 2003 vaig fundar el grup Creative Society. Treballem a quatre ciutats del món i generem temes creatius en la societat civil i en empreses. Hem assessorat empreses importants d’arreu del món i de tota mena, des de Coca-Cola a Cirque du Soleil, així com diferents projectes socials, des de la Primavera Àrab a llevadores d’Andalusia. Actuem en sectors i perfils molt amplis i diferents per tal d’ampliar les nostres perspectives.

A més, hem creat els HUB, espais d’emprenedoria social. N’hi ha 65 arreu del món i actualment n’estem desenvolupant un a Barcelona.

Com va arribar a fer aquesta feina?

La meva carrera professional va començar els anys 90 amb les empreses “.com”. La meva primera feina estava relacionada amb la gestió i adquisició d’empreses i recursos humans. Vam tenir un creixement molt gran i, de fet, em podria haver jubilat als 23 anys. Però vaig decidir plegar.

Aleshores vaig començar a treballar en grans consultores, on vaig veure que la seva manera de treballar era molt tradicional, no es dedicaven a provocar sinó a dir el que les empreses volien sentir.

Llavors vaig fundar Creative Society, al voltant de la idea que si som capaços de generar un entorn on cada persona tingui la convicció que amb els seus somnis o projectes pot canviar el món arribarem al següent nivell, que és la societat creativa.

Què és la societat creativa?

Aquella on cada persona es sent corresponsable de fer un món millor.

Creu que aquesta idea es pot aplicar a tots els nivells?

Si. Nosaltres actuem tan en ecosistemes oberts, el que seria la societat pura i dura, com en ecosistemes més tancats com pot ser una empresa o organització, on és més senzill.

Què van fer quan van treballar a la Primavera Àrab?

Tot un grup de persones que estimen el seu país volien reflexionar sobre cap a on anava la revolució. Vam reunir pensadors, dones, persones religioses, estudiants... I amb ells vam desenvolupar un pla d’acció per a enfortir el diàleg i que s’empoderessin a ells mateixos.

I què van fer a Coca-Cola?

Vam treballar per a generar un entorn que fomenti l’entrega i el compromís dels treballadors amb el que fan. Actualment també estem treballant amb un estat del Golf Pèrsic que vol arribar a ser el millor país del món l’any 2020. Així estem mirant d’aconseguir que el somni d’uns líders estigui en línia amb la ciutadania.

Al Sopar de l’Empresari parlarà sobre l’Audàcia de Col·laborar i Cooperar. Ens en pot fer cinc cèntims?

L’audàcia és el coratge de fer un pas diferent. Moltes vegades col·laborar es veu com un risc, de que ens copiïn, ens robin... això passa perquè l’empresa no té clar el seu tret diferencial. Una vegada el tens clar, saps el que pots compartir i el que no. Crec que la col·laboració és clau. Els ciutadans ja col·laboren en molts aspectes: hi ha iniciatives per compartir cotxe, adquirir roba de segona mà, fer coachsurfing... Col·laborar ens permet ampliar la nostra xarxa i generar valor.

Però la societat actual és bastant individualista.

Per a mi és al revés, amb la crisi hem vist que hi ha més col·laboració que individualisme. A l’Estat espanyol, amb un 27% d’atur, hi hauria d’haver una revolució o una guerra civil. Crec que si fins ara no s’ha produït no és per la nostra capacitat d’aguantar, sinó per la capacitat col·laborativa de la societat. La gent és generosa. Alhora és important que ningú se n’aprofiti d’això, i que els governs no es recolzin en aquesta qualitat per a superar la crisi, cal prendre mesures. Les famílies catalanes “fan pinya”, com dieu vosaltres. Això és col·laborar.

Els darrers anys a l’Anoia s’han creat diferents clústers: de la pell, el tèxtil, el paper, el disseny... la col·laboració tal com vostè l’entén s’ha de donar entre un mateix sector o entre sectors diferents?

Avui en dia, la col·laboració en un mateix sector és pura necessitat. Però si el que es vol és innovar, cal anar al multisector. És on sorgeixen les oportunitats, ja que veus una perspectiva nova, que al teu sector no tenies. Això ho anomenem “provocar el serendipity”. Per exemple, al nostre HUB de Madrid va sorgir la primera aplicació mundial de dermatologia per a mòbils, quan es van creuar un dels millors dermatòlegs de l’Estat i un jove que sabia desenvolupar aplicacions mòbils. A partir de saber que en dermatologia el diagnòstic a través d’una fotografia és un 90% fiable es va desenvolupar aquesta aplicació que permet un diagnòstic a distància. Aquests descobriments inesperats que permeten innovar només es donen si creuem sectors diferents.

Per acabar, quin és el seu consell estrella?

Quan una persona, una empresa o una organització es troba davant d’un repte, que pensi en qui l’inspira. Que doni voltes sobre perquè aquella altra persona, empresa o organització l’inspira, que llegeixi sobre ella, que vagi a veure-la. Davant d’un desafiament, cal buscar inspiració fora del que és convencional. Si creus que t’inspira Gandhi, llegeix textos seus, busca les claus del seu pensament...

Per exemple, vam fer aquesta prova amb un hospital, els vam demanar que ens diguessin quina empresa els inspirava i ens van dir Ferrari. Vam donar voltes sobre perquè, i vam veure que un quiròfan és com un box on els mecànics posen a punt el cotxe de carreres en un temps récord. Aleshores els vam reunir, i va ser molt interessant i super xulo veure que tenien punts en comú. D’aquesta trobada en vam extreure unes claus que van permetre a l’hospital millorar un 40% la seva velocitat a l’hora d’operar el cor d’un nadó.

Moltes vegades, allò que t’inspira, insconscientment t’està donant una informació. Només cal transcriure-ho a paraules.

*Podeu seguir Lotfi el-Ghandouri a Twitter: @hereislotfi

Anna Suárez