Eudald Carbonell: "Els neandertals de l'Abric es podrien creuar amb els humans actuals"

Com va l’excavació dels nous nivells?

Estem excavant el nivell Q, on es troben una quantitat important d’eines, de pedra i de resta de fauna. En definitiva, les restes del comportament cultural, que és el que interessa. És un nivell per conèixer com eren els neandertals fa entre 40 i 60 mil anys.

Què s’espera trobar?

Com que ja coneixem el model ja sabem què trobarem. Trobarem el que hem trobat sempre: el tipus d’animals que caçaven, com organitzaven l’espai domèstic, quin tipus de tecnologia tenien i si era més avançada que els d’abans o els de després. En definitiva, sabrem com eren els neandertals, com vivien, com ocupaven l’Abric, quin número de gent formaven les bandes, si era un clan, com vivien...

Quan s’acabarà l’excavació?

És molt difícil de saber...hem fet un sondeig i sabem que encara queden 30 nivells d’excavació. Probablement els pròxims 100 anys encara s’excavi.

Hi ha possibilitat de trobar restes de neandertal en els nous nivells?

Home...fins ara el que hem vist ens ha demostrat que no. Tot i que l’Abric Romaní porta excavant-se 105 anys tot indica que trobar restes de neandertals no és la possibilitat més òbvia que tenim. Ara, amb l’arqueologia no se sap mai què et pot sortir...

Vist que les darreres investigacions mostren que un ésser humà a dia d'avui té gens neandertals, els homínids d'aquest nivell Q es podrien creuar amb els humans actuals?

Està clar que és prou probable, perquè si tenim peces de neandertals que s'han pogut creuar i probablement hi ha hagut descendència, vol dir que tot i que paleontològicament som una espècie diferent, biològicament tenim moltes coses en comú. Som una espècia molt semblant i per tant, els neandertals de l'Abric es podrien creuar amb els humans actuals. 

La dieta d'aquests neandertals de fa 60 mil anys era més rica que la dels que es van extingir milers d'anys després?

No, la dieta de fa 60 mil anys és molt semblant. El que hem vist és que a vegades hi ha una preferència per caçar més cérvols que cavalls o que bous però normalment sempre es caça el mateix. I suposo que els vegetals que menjaven i recol·lectaven eren els mateixos. El que passa és que potser canvien les proporcions però els caçadors-recol·lectors són bastant estables en fer la menja i la ingesta de materials de l’entorn.

Si l'Abric era estacional, en nivells tan antics es pot saber quant temps s'hi estaven?

Sembla ser que entre primavera i tardor solien ser els moments en què es visitava l’Abric tot i que és possible que hi hagués altres moments en què es fes aquesta residència. Pel que fa a la visita de primavera sempre hem pensat que probablement es feia per cobrir les femelles i per augmentar la cohesió dels grups. És molt probable que l’Abric tingués la funció de reagrupament de diferents grups d’un clan per fer els aparellaments.

Els ocupants de l'Abric respectaven el territori o explotaven els seus recursos fins a l'esgotament per cercar després noves àrees?

No, eren molt pocs. Encara que haguessin volgut explotar els recursos no haguessin tingut prou capacitat.

Com a nòmades quin era el seu radi d’acció?

Des de la depressió de l’Ebre fins el litoral català

Aparcant les excavacions a l'Abric Romaní. Quin és el projecte més interessant que està desenvolupant en aquests moments?

Tots són interessants. Ara estic treballant amb el doctor Bienvenido Martínez-Navarro, sempre havia dit que volia acabar la meva carrera científica investigant els orígens de la humanitat i ja fa quatre anys que hi treballo. Investigar les primeres ocupacions per a mi representa un final de cicle, de treball, molt important.

Què és el que li agradaria descobrir abans de morir?

Aquí a Europa totes les espècies que hi ha ja les hem descobert. A l’Àfrica seria meravellós poder trobar les espècies anteriors a les que van viure a Europa.

Un lloc on li agradaria explorar?

Ja hi sóc, és on ho faig. He tingut molta sort a la meva vida perquè tot el que havia pensat de petit ho he fet.

Tenia clar que es volia dedicar a això des de sempre?

Tota la vida m’he dedicat a això. La gent que em coneix sap la meva història i sap que em dedico a això des dels quatre anys i mig.

Què feia als quatre anys i mig per dedicar-s’hi?

Col·leccionava fòssils.

Què és el que més li agrada de la seva professió?

La gent. La capacitat de poder compartir el coneixement tant amb gent més gran com amb gent més jove i aportar a la societat el que és fonamental: la història dels humans, la nostra consciència d’espècie.

Algun error que ha pogut cometre?

A mi no m’agrada cometre errors, i n’he comès com tothom, perquè no hi ha ningú que no en cometi, però sóc dels que dic que no es poden cometre errors, que els errors no ensenyen. Només s’aprèn fent les coses bé.

No creu que s’aprengui a base d’errors?

S’aprèn fent les coses bé. Penso diferent d’aquest tipus de pensament americà. Si fas les coses malament acabaran sempre malament. Jo no he vist mai que una persona faci les coses malament i li vagin bé.

Quins nous projectes té en ment?

Esperem que es pugui fer el museu del neandertal aquí a l’Abric Romaní, que és la quarta fase. Vaig dir que m’agradaria que abans de quaranta anys estigués acabat i m’agradaria veure el museu abans de jubilar-me.

Sempre ha estat molt implicat en temes polítics. Com veu el país?

Sempre he estat implicat en el país. Tot i desenvolupar una tasca de coneixement científic, com a persona, formes part d’una societat. La consciència de classe com a comunista, la consciència de poble com a català i la consciència d’espècie coma a homo sapiens m’ha preocupat i per això des de molt jove estic implicat en el país. Parlo des que vaig tenir consciència, des que tenia 16 anys, agafant postures i lluitant pels moviments socials. Treballar per la majoria de la gent i per la consciència d’un país és el que qualsevol persona ha de fer. El compromís és el compromís de tots.

Independentment del pensament que es tingui?

Efectivament, jo penso que s’ha de respectar el pensament de tots. Ara bé, hi ha moments que t’has de mullar i no hi ha subterfugis i no hi poden haver dicotomies. Els catalans diem que hi ha moments de caixa o faixa.

I si vostè s’hagués de mullar?

Jo he estat sempre una persona comunista, internacionalista i federalista d’esquerres de Pi Maragall. M'he adonat que aquest país no admet la diversitat i parlant dels estats que tenim, en aquests moments tinc un compromís amb el fet que l’estat sigui independent.

L’han sondejat per entrar en alguna llista?

Si...bé, jo penso que la gent gran no hem d’anar a les llistes i si hi hem d’anar és per recolzar. Penso que a les llistes hi ha d’anar tota la gent jove que puguin sortir i que puguin treballar perquè són joves i tenen energia pel país. Probablement pugui anar en alguna llista que no tingui possibilitats de sortir però que sigui una forma moral de recolzament. I si vaig a una llista, ho faré amb la CUP.

Francesc Vilaprinyó i Núria Olivé