Eugenia Minguillón: "Amb el càncer, tinc la sensació que alguna cosa m’està devorant per dins"
Avui parlem amb Eugenia Minguillón, una professora que lluita contra el càncer de pulmó
L'Eugenia Minguillón (Saragossa, 1953) va ser professora del Pere Vives Vich des dels 22 anys, que va ser quan va venir a viure a Igualada, i va treballar a l'institut fins ara en fa dos, que es va jubilar. L'Eugenia està lluitant contra un càncer de pulmó des de fa tres mesos, i conversem amb ella sobre la malaltia, sobre la vida, sobre l’agraïment, i sobre la mort. Amb la ironia que la caracteritza, i sense adonar-se’n, en aquesta entrevista dóna una lliçó de fortalesa, serenitat i intel·ligència. Una lliçó de vida, perquè valorem qui tenim i què. Gràcies Eugenia.
Et van diagnosticar un càncer fa poc més de dos mesos. Com va ser?
Un dia d’octubre era al gimnàs, com sempre, hi anava tres o quatre hores cada dia, havia deixat de fumar, m’agradava fer exercici. Estava en una màquina i vaig sentir un dolor: vaig pensar que devia ser sobreesforç perquè havia posat massa pes. Vaig anar al metge i em van diagnosticar lumbàlgia. Vaig fer rehabilitació, però el dolor no desapareixia. Unes setmanes després, em van fer una ressonància magnètica i llavors va ser quan vaig saber que tenia un càncer.
Van veure que la lesió era de la metàstasi, i llavors vaig saber que el càncer estava en una fase avançada, la qual cosa va ser una sorpresa perquè no havia sentit cap dolor abans. És ben veritat això que diuen que el càncer és una malaltia molt traïdora.
Fins que no vaig tenir la lesió em trobava perfectament bé, no tenia cap símptoma. De fet, si no hagués tingut la metàstasi òssia, no hagués sabut que estava tenint un càncer.
On és l’origen del càncer?
Al pulmó, i normalment fa metàstasi òssia, que és la que em provoca aquest dolor. La part bona és que t’avisa (pel dolor), però m’ha deixat destrossada: he perdut tota la massa muscular de tant estar al llit.
Quan vas saber el diagnòstic com vas reaccionar?
La primera possibilitat va ser que no trobessin l’origen del càncer, i llavors em donaven tres mesos de vida. Quan van trobar que venia del pulmó, tot i ser un càncer dolent, el fet de poder fer quimioteràpia ho vaig rebre com una bona notícia, més que res perquè donava temps als meus fills de fer-se’n la idea.
Poc després vaig començar a tenir dolors molt forts i llavors el que realment et planteges és si la lluita val la pena.
El dolor, la immobilitat... et fa plantejar si la lluita val la pena per viure quatre o sis mesos. Realment val la pena?
Com vas enfrontar el tractament?
Raonablement bé. El que passa és que hi ha moments de tensió terrible perquè tothom vol que et mobilitzis, perquè la quietud implica la pèrdua. I yo soy muy dada a la quietud, i sempre m’he recuperat dormint i menjant.
Però mai no hagués imaginat que fos una cosa tan dura. El dolor, la immobilitat... et fa plantejar si la lluita val la pena per viure quatre o sis mesos. Realment val la pena?
...
Ara penso que sí, almenys un temps més, perquè els meus fills se’n facin la idea, puguin demostrar el que són capaços de fer i els deixi amb el cor tranquil. Aquesta ha estat una satisfacció immensa que he rebut: veure com de cop algú dóna el millor que podies esperar. Però un cop això ja s’ha complert, no pots carregar sobre uns fills que estan en plena vida. Ells han de seguir, ja han estat a l’altura, i llavors ja te n’has d’anar.
Què sents, Eugenia?
Sento que estic com en un penya-segat i que a dalt de tot hi ha els meus dos fills tibant-me, i darrere un munt de gent.
Amb el càncer he entès per què el món pot arribar a ser tan dolent. Saps per què? Perquè jo m‘he quedat tots els bons! Mai no hagués pensat que hi hauria tanta gent compromesa a donar-ho tot, de veritat. Això m’impressiona molt, no paro d’agrair-los-ho tot. Ja els he dit que aprendré a dir “gràcies” en diversos idiomes, com el Papa, encara que em diguin pesada.
Què agraeixes?
El suport, i l’afecte, també el dels professionals. Pensa que jo aquí [a Igualada] no tinc família, només els meus dos fills, perquè el meu germà viu a Madrid. Però el cert és que jo sóc d’aquí i la meva família són els meus fills i els meus amics.
Agraeixo la noblesa i la bondat. No vull ni posar les notícies perquè només vull escoltar històries maques i música, i envoltar-me de la gent fantàstica. La seva llum brilla per damunt d’algunes ombres... I m’agradaria que em donessin una mica més de temps per agrair-ho més i més.
No he plorat davant de la idea de la mort encara, però sí que ploro d’agraïment.
No fa plorar això d'encarar-se amb la mort?
No he plorat davant de la idea de la mort encara, però sí que ploro d’agraïment.
He de dir que tampoc no és la primera vegada que visc l’experiència de la mort: vaig viure la pitjor, que és perdre la persona que més has estimat. El meu marit, l’Andrés, va morir ara fa 12 anys.
I tens por?
Por? De què? És impensable. Por n’ha de tenir la gent que pensa que hi ha alguna cosa després de la mort. No és por el que sento, sinó que és dolor: el dolor de sentir que perds les persones que estimes. Quan va morir el meu marit, va ser terrible. Que la persona que forma part de tu desaparegui, que deixi d’existir, que no el puguis buscar enlloc, és molt dur, i ja ho vaig viure. El que no havia viscut era el dolor. I no pensava que fos una cosa tan horrorosa.
El que em plantejo és si el dolor serveix per res, perquè no em mantindrà viva necessàriament
Sempre llegim i escoltem entrevistes a metges parlant sobre la malaltia. Però què està sent el càncer per a tu?
Tinc la sensació que alguna cosa m’està devorant per dins. El que em plantejo és si el dolor serveix per res, perquè no em mantindrà viva necessàriament. Sento que estic resistint dues pressions: aquesta inutilitat del dolor i els efectes de la quimioteràpia, que són molt durs, com el fet de les diarrees o el restrenyiment o, el pitjor de tot per mi: sentir olors i gustos que no tenen res a veure amb la realitat. Tot fa pudor de descomposició. És molt humiliant.
Com notes l’evolució del càncer? Sempre has demanat que et diguessin tot el que tens...
No he investigat res de les fases ni les evolucions. Jo només vaig demanar saber la veritat perquè no m’agrada viure amb falses esperances. En el meu cas, la veritat és dura, no és un càncer esperançador, però una vegada sabut això, no hi vull pensar més perquè no m’aporta res.
L’altre dia just li vaig preguntar a una metgessa de l’ICO si creia que valia la pena passar aquest calvari i em va dir que sí. Així que intento viure amb aquesta mirada, la de l’esperança, i sobretot ho faig per als meus fills, almenys fins que no em permetin llençar la tovallola, ni ells ni els amics.
Què és l’experiència del dolor?
Ha estat una sorpresa terrible perquè ara ho veig amb perspectiva i sempre havia estat molt bé. No deixa viure. Amb tant de dolor només pots estar pendent d’això, no et permet ni pensar en els altres; és un sentiment d’invalidesa. Però intentarem resistir.
Fa tres mesos que ho podia tot, i ara sóc una persona totalment desvalguda
Com canvia, si és que canvia, la persona amb la malaltia?
Em veig destrossada. Fa tres mesos que ho podia tot, i ara sóc una persona totalment desvalguda. He passat dels 60 als 97 anys en poc més de dos mesos. He d’acceptar que no puc fer res.
Ara pots aixecar-te del llit?
Amb un gran esforç. Ara he començat a fer exercicis amb un fisioterapeuta, que justament és exalumne meu, i crec que no em va malament. I mica en mica he d’anar-me aixecant perquè almenys he d’arribar a la tercera quimio amb una mica de resistència.
Quan és?
Serà el 12 de febrer, està aquí ja. I després no ho sé, igual diuen que no es pot fer res i que em deixen en pau.
I què diries?
Seguiré els consells dels metges perquè no puc defraudar els meus fills encara, ni els amics.
Tinc una edat, ja he tingut una vida. Per mi això és important. Si tingués 20 anys, és clar que lluitaria, a tot.
Però ara estàs lluitant.
Per ara estic lluitant, sí, però ja veurem. Però per ara sí, i és pel suport de la gent.
Com veus els sans?
Quan em cuiden tant, penso que tot el sacrifici que estan fent per mi el poden fer perquè estan bé i perquè d’alguna manera són feliços; i això resulta molt gratificant. És l’únic que els puc donar: congratular-me perquè poden fer-ho.
Fixa’t que la millor condició que pot tenir una persona per afrontar el càncer i tot el que la vida li porti és no ser envejosa ni pensar en termes de comparació. Menos mal que ellos están sanos. Jo sempre els dic el mateix als meus amics: sigueu feliços perquè us ho mereixeu.
A mi m’ha tocat això, ja sabíem que la vida no era justa, no?
Penso en la meva vida i m’adono que he sigut una persona molt feliç, he viscut coses molt boniques
Sí, però no sé si és qüestió de justícia...
Penso en la meva vida i m’adono que he sigut una persona molt feliç, he viscut coses molt boniques, de les que jo volia. He tingut una feina de la qual he gaudit i he sigut apreciada, una casa agradable, una seguretat econòmica, un bon marit que m’estimava i jo a ell, els meus fills i amics. No he necessitat res més. Serà una mica més curta del que m’esperava però... en fin.
88 Comentaris
Ànims !! EUGENIA, creativa,sensible, sorprenent,,divertida Intel.ligent.... No et rendeixis i endavant amb la teva lluita.
14 de febrer 2016.09:26h
Hola Eugenia soc la teva amiga de la picina la que ara va el meu net al institut espero que et posis bé i tornis a venir . Una abraçada
Eugenia! Has vist quin munt de comentaris ha deixat la gent? Quantes persones has marcat, asseguda a la taula del professor de tantes aules de l’institut! Quants exalumnes tenen gravades a la... Llegir més memòria expressions, frases memorables, històries i anècdotes teves! Però més que els detalls concrets, el que no s’oblida és l’actitud: la seguretat amb què trepitjaves l’aula, la ironia que destil·laven els comentaris, l’ús de la provocació per sacsejar les ments dels alumnes, el to desmenjat per dissimular la vocació de fer descobrir la literatura als adolescents... No vas ser una professora qualsevol, Eugenia. No ets una persona qualsevol, i l’Andrés tampoc ho era. Ara el cos et falla, però el cap continua com sempre.
Molts ànims. Una abraçada.
Eugenia, cuánto me acuerdo de tus clases llenas de batallitas que al final iban a lo esencial! Fuiste y sigues siendo un referente. Me acuerdo incluso de frases concretas que dijiste en esas clases... Llegir més increíbles de literatura. Fascinaste a un montón de adolescentes, entre ellos a mi. Conseguiste que me enganchara a La Regenta, aunque te confieso que con El Quijote no pude...Lo que sí es verdad es que siempre que tengo un clásico de literatura entre manos me vienes a la memoria. Es así y será así siempre.
Te mando un abrazo enorme. Sigo al corriente de como te va.
Deixem parlar l’Antonio Machado a Juan de Mairena: “Vosotros debéis amar y respetar a vuestros maestros, a cuantos de buena fe se interesan por vuestra formación espiritual. [...] Yo os... Llegir més confieso que he sido ingrato alguna vez –y harto me pesa– con mis maestros [...]. De buena fe os digo cuanto me parece que puede ser más fecundo en vuestras almas [...].”
Gràcies per tot: aquelles classes diferents, la lectura profunda dels autors, els universos que ens descobries... la narrativa dels fets, el drama de l’existència, la poesia de la vida.
Ànim, Eugenia! Vas ser un referent per a mi fa anys, quan vaig fer COU al Pere Vives, i ho tornes a ser ara, amb el teu exemple.
Muchisimos animos Eugenia,seguro que Andres(mi profe ejemplar de teatro),esta muy orgulloso de ti.
No dejes de luchar,eres un ejemplo a seguir.
Gracias por todo lo que me enseñaste,junto con tu... Llegir més marido.
Sempre endavant!!!!
Un fuerte abrazo Eugenia, de parte de tu peor alumno de nocturno del Pere Vives. Gracias por ensñarme a ser critico!
Un abrazo Eugenia. Conmovedoras tus palabras..... sabias y lúcidas como siempre. No desfallezcas. ¡Ánimo!
Eugenia, déixa’t cuidar, fes-ho per tots nosaltres. Necessitem ”que no sigas dando material”, amiga...
daniel vilarrúbias
Igualada
8 de febrer 2016.11:10h
Perdoneu: que ”noS sigas dando material”, òbviament....
Molts ànims Eugènia! La valentia i la força amb la que afrontes la malaltia diu molt de tu. La mateixa valentia i la mateixa força amb la que has encarat sempre la vida, que és la que ens has... Llegir més transmès als que hem sigut alumnes teus. Una forta abraçada, i no deixis de lluitar.
Bona nit, Eugènia,
Llegint els comentaris de les persones que han escrit abans que jo tot el què digui serà repetitiu. Em sento una persona privilegiada perquè en els anys al Pere Vives vaig... Llegir més tenir molta sort, em van tocar molts professors excel.lents. Només volia donar-te les gràcies perquè vas ser un d’aquest professors excel.lents, i aixó que només et vaig tenir uns mesos, estaves embarassadíssima. Van ser uns mesos de despertar, em vas despertar la il.lusió per treure l’interior dels textos, els sentiments que s’amaguen darrera les paraules i els actes. Això va marcar la meva posterior professió. Després et vaig tornar a trobar com a mare implicada en l’educació musical i emocional dels teus fills. Un regal, realment un regal! Moltes gràcies i ànims en aquests moments difícils. Mestra amb majúscules!
Una gran lliço Eugenia!!!!!!! Com la que ens donaves cada dia durant els anys que ens vas fer de professora........a mi i 30 anys després, a la meva filla Jana. Un sincer agraïment!!
Molts ànims Eugenia!
Sens dubte una de les millors professores que han passat per el Pere Vives. Et donc tota la raó quan ens deies, textualment, que no fóssim estúpids i aprenguèssim a... Llegir més pensar.
Una abraçada molt gran!
Una de les millors mestres que he tingut mai. Gràcies a ella em vaig llegit tots els clàssics, El Quixot, La Regenta, La Celestina, El Cid...i un munt de títols que em van fer volar durant molt de... Llegir més temps i em van donar una riquesa lingüística que no hauria tingut sense el seu estímul. El seu entussiasme per la literatura va fer que disfrutés molt i molt de mons inimaginables. Mai tindré prou paraules per agrair-li. Espero que la malaltia no sigui massa dura amb ella. Des que jo mateixa he vist la malaltia d’aprop la vida pren un sentit més autèntic i sincer. Valores allò que abans només veies de passada i gaudeixes cada segon amb una intensitat especial. En les sales d’espera dels grans hospitals mentre es comenten els mals ratos que et donen la radioteràpia o similars veus persones que com tu tenen por però de cada conversa en surts seforçat i amb ganes de lluitar pels qui estimes i t’estimen. Què és important? el temps...el temps que dediques a la gent que estimes i el temps que et dediquen a tu prenen una importància molt gran. Estic molt agraïda a tots els que m’han mostrat que són amics AMICS. Espero que l’Eugenia tingui el que es mereix...l’estimació i el respecte, el reconeixement i l’atenció que es fan mereixedores les persones com ella. Ànims Eugenia...estem amb tu...estic amb tu.
No hay manera buena de afrontar noticias de estas. De mi paso por el Pere Vives y de tus clases me quedo con tu entusiasmo por dar clases, por inculcar cultura, por tu forma diferente de afrontar... Llegir més clases y de intentar enseñar cosas fuera del temario, del valor de la lectura, de la cultura. Tampoco puedo olvidar una profesora de carácter ácido, dispuesto a sacar lo mejor de uno aun con métodos poco convencionales.
Ánimo Eugenia, si aguantaste a tantas generaciones de alumnos esto no es nada!
Eres increíblemente inspiradora, luchadora, honesta y tremendamente reveladora. Eres la profesora que nunca tuve, pero siempre anhelé. Aunque tarde y entre clases disfruté de tus savias... Llegir més reflexiones . Me encanta leerte tan lucida y sentada en tu butaca. No tardaré en venir a por más....
Ets una meravella de persona Eugènia. No comptava que avui em donaries una lliçó més. Moltes gràcies
No vaig tenir aquesta señora de professora però la recordo pels passadissos, sempre anava per l’Institut vestida amb molta elegància i veig que encara tot i la malaltia manté una manera de ser... Llegir més digne d’elogi. Enhorabona per permetre fer aquesta entrevista i pel contingut de les respostes.
De Literatura Española vaig tenir una señora que es deia Teresa Semeli, una professora monocorde que et feia aborrir el Quijote i tot el Siglo de Oro, que ja té mèrit perquè la literatura espanyola és molt més senzill que t’apassioni que no pas que t’aborreixi, pels comentaris sembla que vaig tenir mala sort.
Vaig anar al Pere Vives en una època on era més fácil que et toqués un professor de Saragossa que no pas català: Vicente Bitrian, Isabel Espinosa, el Jesús (si et tocava de matemàtiques et feia suar i era molt conegut), la seva dona María Jesús... així que acabaves el COU gairebé amb un catxirulo al cap. No recordo a cap d’ells fent el mínim esforç per aprendre català, tampoc ningú en aquell moment els hi exigia (més endavant sí, els amants del bilingüisme ”de los ciudadanos” ho deurien trobar perfecte) però en general eren bons professors i donaven un toc diferent al Institut (qui conegui Igualada ja sap que els Igualadins de Tota la vida (ITV) d’aquelles generacions no són l’alegria de la huerta que diguem).
Res més, molta força a la señora Eugenia Minguillón i molts ánims.
Me acabo de encontrar con esta noticia, con tus palabras, y me he quedado fria. Eugenia, has significado para mi mas que ningun otro profe que haya tenido, siempre te he nombrado como mi maestra... Llegir més favorita y muchas veces he hablado de ti, y he recordado cosas tuyas... Que adorabas La Regenta y la habias leido mil veces, que un libro se podia dejar a medias si no te atrapaba pq la vida es muy corta para perderla en libros mediocres, que era mejor Cien Años de Soledad que la Casa de los Espiritus pq este era una copia del primero... Que te habias sacado unas opos pq tu no valias para ir de ”bienqueda” con nadie... Tenias las ideas tan claras q daba gusto escucharte, has dejado una profunda huella en muchisima gente. Lamento mucho todo por lo que estas pasando, que injusto me parece... Te mando en la distancia mucha fuerza y un beso enorme. Eres grande!!
Eugenia, yo todavía dándonos clases con tu estilo inigualable. La verdad es que has sido una de las profesoras más carismáticas de mi vida. También recuerdo las muchísimas tardes que había... Llegir més pasado en tu casa, cantando y aporreando la guitarra con Andrés, y como nos decías que parecíamos unos gatos chillando en vez de chavales cantando. Entonces éramos adolescentes y Ausias era solo un niño.
La verdad es que os recuerdo mucho a ti, a los dos Andrés, padre e hijo, y al entonces pequeño Ausias.
Ánimo! Que es lo único que te puedo decir. Sé lo duro que es el proceso de la quimioterapia, ya que mi madre ya lleva dos. Ánimo Eugenia y animo familia.
Fa setmanes que no et trobava a la piscina... Ara ho entenc.
La vida és injusta...tu i jo ho sabem de sobres, però tu ets de les que plantes cara. I ho estàs fent, sens dubte!
Avui no puc... Llegir més deixar de pensar en tu, en Madame Bovary, en la Regenta...però especialment en la nostra estimada Moll Flanders.
Amb tu vaig descobrir la passió per la lectura i a tenir esperit crític.I per això t’ho agrairé sempre.
Una abraçada d’ ànims molt forta!
El passat dia 21 de desembre la meva mare va morir a l´hospital d´Igualada a consequència d´un càncer. Aquesta entrevista a l´ Eugènia ( tot i que vaig estudiar a l´Institut Pere Vives als... Llegir més mítics 80 no la vaig fruïr mai com a professora, però savia de la seva gran personalitat) demostra el seu gran coratge i determinació front d´aquesta dura i cruel enfermetat. En llegir les respostes de l´Eugènia veig la saviesa i honestetat que els malalts en situació límit afronten un camí potser no massa llarg. La meva mare va lluitat durant 18 anys amb el càncer, sent els darrers quatre any especialment extenuants. Tot i això el seu agraïment vers els que l´estimàvem i teniem cura d´ella va ser enorme.
Molts ànims per l´Eugènia i pels seus fills.
Eugènia, res puc afegir al que ja han dit tants companys. Recalcar que tant tu com l’Andrés encomanàveu ganes d’aprendre, i que vau contribuïr en gran mesura a que els anys d’institut... Llegir més fóssin una experiència inoblidable. Una abraçada i molts ànims!
Eugenia, després de llegir tants comentaris de companys de l’institut, poca cosa puc afegir. Sento el mateix que ells. Tant tu com l’Andrés vau ser dels que més vau contribuïr a que... Llegir més l’experiència de l’institut fos extraordinària. Ànims i una abraçada.
La teva entrevista, en molts sentits, m’ha colpit. Que tots els llibres que has llegit, la música que has escoltat, els llocs pels que has caminat...i totes les experiències viscudes t’omplin... Llegir més d’energia i força per continuar lluitant. Ànims per a tu, pels teus fills i per a tots els qui t’estimen.
Eugenia,
he estado atento a tu entrevista igual que en tus clases. Un beso muy grande!
Núria Robles
10 de maig 2016.14:35h
Toni!! Compartíem la coneixença d’aquesta gran persona!
Ara entenc perquè cas estudiar filologia hispanica!
DEP
No he tingut la sort de tenir-te com a professora, però des de fa molts anys a casa nostra es parla de tu, amb els amics, amb els companys de feina,... Has deixa’t una empremta en la gent que es... Llegir més meravellosa. Ahir a la nit quan llegia aquesta entrevista em vas emocionar i avui tornem-hi. Aquesta malaltia és molt dura, a casa l’hem patit. Jo desitjo que treguis la força que portes dins. Molts ànims!!! I una gran abraçada! Ets única!
El primer dia que et vas asseure en la taula del professor jo estava allí, quaranta anys més tard, comprovo amb emoció que el teu deixant és gran i profund, no m’estranya.
Ets única Eugènia,... Llegir més i sencera i tens “ duende”...
Cagüenlá!
Ánimo y fuerza Eugenia!
Ya ves... cuanta gente estáa aqui contigo acompañándote emocionalmente en estos duros momentos,y seguro que muchos más aún guardan silencio porque no saben o no... Llegir més pueden expresar lo mucho que lo sienten...has dejado tu poso en los recuerdos de nuestra adolescencia y juventud...gracias
Ahora a luchar...adelante,
Un abrazo
Ya sabes nuestra historia del monasterio de Poblet ...eso de alguna manera siempre me unirá a ti. Eres única y especial para todos los que fuimos alumnos tuyos ! Un abrazo enorme.
Eugènia, com em colpeixen les teves paraules i l’honestedat amb què sempre has entomat la vida. Tant tu com l’Andrés vau obrir una finestra de llum a un grapat d’adolescents que vam... Llegir més descobrir que les humanitats van precisament sobre això : viure la vida de tal manera que tot plegat hagi valgut la pena. Molts ànims i l’escalfor de la molta gent que t’apreciem!
Margarita, no nos conocemos mucho, yo quizas te conozco mas por lo que he oido de ti, de nuestra amiga Beth y de su mama Aurora, te admiro y te envidio una envidia sana, por ser como eres. Te quiero,... Llegir més ANIMOS, (POR TODAS PARTES NOS APRIETAN, PERO NO NOS AHOGAN, ESTAMOS AGOBIADOS, PERO NO DESESPERADOS, PERSEGUIDOS, PERO NO ABANDONADOS, DERRIBADOS, PERO NO ANIQUILADOS. Un beso.
Hola Eugènia!
Tu i jo nomès vam coincidir un parell de cops però vas ser companya del meu marit ,que justament avui que legeixo la notícia fa tres anys que ens va deixar.L’idea que tinc de tu... Llegir més pel que ell m’havia explicat es el d’una persona molt forta . Lluita fins al final per tu i pels que t’estimen .Val la pena!! Una abraçada i força.
Te recuerdo Eugenia, allá por los años ochenta, como te sentabas en los pupitres de la primera fila y con elegancia encendías un ducados y nos hablabas de personajes, de narrativa, de puntos y... Llegir més comas, de ironía, y libertad. Como nos ofrecías lo mas valiosa de la vida y la vez arma de destrucción clasista: Cultura, cogedla, mimadla y nosotros, la mayoría jóvenes de familias humildes y trabajadoras la recibíamos como un tesoro con la ingenuidad de los años tiernos. Y por aquel entonces íbamos adentrándonos en la vida a machetazos de cultura para regocijo de Eugenia. Y hace mucho que comprendí que el mundo era mejor gracias a ti.
Eugenia eres extraordinaria.
Fui alumno tuyo en segundo de BUP en el año 1979. Supongo que no me recordarás porque los profesores, después de años de ejercicio, seguro que sólo podéis recordar a los alumnos que despuntaban... Llegir més academicamente (tanto por arriba como por abajo y yo, era de los del montón, jejeje). Sin embargo, yo sí te recuerdo porque fuiste una gran profesora de literatura. Ahora, con tus palabras, me has vuelto a dar una nueva enorme y emocionante lección. Gracias Eugenia. Un abrazo y un beso.
Eugenia, diferente, única, especial, autéhtica, apasionada... Tus maneras y tus vesfidos, te veo en el instituto... Y recuerdo el viaje a Zaragoza contigo y Andres por la Nacional, q timpos...... Llegir més Mucha fuerza, mucho ánimo y un gran abrazo
Benvolguda Eugenia,
he viscut el que significa tenir un pare malalt de càncer. Malgrat el seu insuportable patiment i degradació físiques ( jo encara no sé dir si valen la pena) i sabent que... Llegir més havia de morir , fins el darrer moment i amb un amor i generositat increïbles ens va anar preparant per un dels moments més difícils d’aquesta vida.
Mirant a la cara aquesta malaltia no va parar d’insistir-nos en valorar i gaudir de les petites coses importants de la vida i, com tu bé dius, a donar gràcies per tantes i tantes coses que rebem.
Va morir fa 6 anys, però cada dia el recordo i per sempre més ens acompanyarà el seu amor i la seva actitud...
Valenta Eugenia : per explicar la teva vivència sense embuts i per tot el que transmets ...i moltes gràcies per
aquesta valentia. Aprofiteu cada dia per dir-vos el que sentiu i com us estimeu. Una forta abraçada a tu i els teus.
Antonia S.
Igualada
9 de febrer 2016.10:50h
Sra Chacon, no tengo el placer de conocerla, ni ganas, encuentro De muy mal gusto su comentario, puedo entender el comentario sobre su padre, pero no es el caso de Eugenia, en su caso tiene camino... Llegir més por delante, seguro que sera una lucha dificil pro no imposible. Yo misma luche contra el cancer, me daban tres meses De vida, de esto ya hace cuatro años.
Sra Chacon supongo que usted no es la concejal Del ayuntamiento De Igualada, si es asi, creo que no merece el voto que left di a su partido.
El Amor nunca hizo ningún cobarde. Esta frase la recuerdo desde aquellos años en las que leíamos, gracias a ti libros y libros llenos de Vida, Como Tu. Eugenia no hay palabras para agradecerte el... Llegir més amor por la literatura, por la vida y por el saber que nos enseñaste. No hay palabras para agradecerte el ejemplo que nos das ahora ante esta traicionera enfermedad. Serena y sensible siempre. Nunca tuve profesora que amara tanto su oficio como tu, ni maestra que expresase sus emociones sin miedo. Mil abrazos, mil besos y millones de gracias. No hay amor perdido entre nosotros. Joan Boix.
Quin gran exemple i quina força transmets. Una forta abraçada!
Eugenia jo t’agraeixo una de les lliçons mes importants que vaig tenir durant la meva adolecencia: aprendre a resumir; a sager extreure l’escencia d’un text, a entendre que hi ha darrere les... Llegir més paraules. Es una de les poques coses que recordo de l’institut i que poso en practica en tots els aspectes de la meva vida, recordo que gran part de les teves clases es basaven en això i ara aprecio el gran valor que va tenir per mi. Per mi no va ser una lliço de literatura, va ser una lliço de vida com poques he tingut. Mil gracies!
”Me explico o no me explico” acostumaves a dir-nos a les teves classes, ” lo cual es más inteligente que preguntar , ¿ lo has entendido ?” Sempre he recordat aquestes paraules, la teva... Llegir més seguretat, fortalesa i els teus vestits llargs.
Força que segur trobaràs per sortir-te´n d´aquesta
Molts ànims Eugènia !!
Encara recordo la teva entrada a l’aula!!
Quin porte, quina elegància, amb un vestit cenyit, verd i llarg de punt. Vas tancar la porta i tothom vam callar, vas seure sobre la taula amb les cames... Llegir més creuades i...
Allà et vaig conèixer; caràcter, seguretat, astúcia, força, magnetisme, passió... ”Con duende”
És impossible oblidar algú així.
Molta força!!!
Una lliço magistral, com totes les que he pogut gaudir amb tu. Una abraçada molt forta, ànims.
Impossible per molts anys que passin, parlar del PVV i no parlar del matrimoni Calvo-Minguillón els que vam tenir el plaer i la sort de tenir-los als dos com a professors. Per mi sempre sereu dos... Llegir més grans MESTRES! No deixis mai de donar-nos lliçons, de literatura o, ....de la vida. Una abraçada.
Grande Eugenia!
Siempre recordaré tus clases,especiales, intensas, cargadas de personalidad, entusiasmo y tu amor por los libros ...sentada en los pupitres com las piernas cruzadas..has sido una... Llegir més profesora que marca...
Me ha entristecido la noticia, pero eres fuerte y por tus hijos lucharás, como tu bien dices..darles tiempo que lo acepten, y este tiempo , seguro será muy largo, casi tanto como el que esperabas que fuera hace tres meses.
Gran entrevista y muchos ánimos!
Por lo que leo...tienes mucha gente que te quiere y eso lo has hecho tu...
Ánimos!!
No en sabia res... m’he quedat trista al saber aquesta notícia. Et vull donar molts ànims Eugenia, tot i així sé que ets una persona amb molta força i que lluitarás fins que puguis. Gràcies... Llegir més per la petjada que m’has deixat!!
Animos Eugenia
Lo de tirar la toalla ni hablar
Tu no eres de ese tipo de personas. Qué pensaria Andres si lo hicieses? Animos, conozco gente muy cercana que lo ha conseguido y si ellos lo han... Llegir més hecho porqué tu no? No te rindas digan lo que digan
Un beso muy fuerte
Al pensar en l’Eugènia em venen al cap mil records entranyables...amb ella varem aprendre coses tan importants com: ”Me, no es sujeto”.
-Ánimo Eugenia, un abrazo de las hermanas Toledano-... Llegir més (Maite y Alba)
Estimada Eugènia.Les teves paraules són una colpidora lliçó d’amor i de realisme.Amb emoció , una forta abraçada i molts ànims.
Eres todo un referente como persona, y también como profesional.
No sé bien cómo explicarlo, pero tienes ”eso” que los alumnos necesitan para captar su atención, y no todos los profesores... Llegir més tienen o saben dar. Espero que todos tus compañeros de profesión se hayan impregnado un poco de ”eso” tuyo para ser mejores.
Un saludo y un abrazo.
Et coneixia de l’Institut, be no personalment, però tothom coneixia a la Minguillón si anaves al PVV, malauradament mai la vaig tenir com professora.
La meva imatge d’ella sempre ha estat la... Llegir més d’una dona forta, intel·ligent, segura i valenta. Veig q no m’equivocava.
Estas donant una altre lliçó i espero que no sigui la ultima.
Te envio mucha fuerza!
M’ha emocionat com afrontes la malaltia, amb realisme i preocupant-te més pels teus fills que per tu.
Ets una gran professora, amb moltes ganes de transmetre el plaer de la lectura. Et recordo... Llegir més llegint en veu alta textos amb una gran força i entusiasme, vivint intensament el que explicaves.Moltes gràcies pel teu exemple i pensa que tens molta gent que t’estimem! Un petó ben fort!
Ets gran, Eugenia. MOLT GRAN.
Només cal veure què has dit i què hem dit de tu. Tant com ens vas acompanyar entre paraules... i ara sobren totes.
Eres i ets pura emoció.
Al teu costat.
L’Eugenia és una persones que a mi em van marcar a l’Institut Pere Vives Vich. En una edat molt difícil i plena de dubtes com és l’adolescència, em va animar i impulsar a ser periodista.... Llegir més Des de la barreja de creativitat i esforç, 25 anys després, moltes gràcies Eugenia pels teus consells. Crec que moltes persones t’estem i estarem agraïts. Molta força i a seguir lluitant !
Molts ànims Eugenia!!!!! Una grandisima professora de veritat...i amb molta paciència, una abraçada molt gran!
Molts ànims Eugènia, una de les millors professores del pvv i una gran persona. Una abrasada
Muchísimos ánimos y fuerza Eugenia!
Eres una persona increíble, una profesora escepcional de las que te marcan de por vida.
Un abrazo enorme!
Muchos ánimos Eugenia!!! Eres muy fuerte yde las personas más enteras y sensatas con quien me he tropezado nunca. Recuerda que te quiere mucha gente. Un abrazo.
Sens dubte una de les millors professores que vaig tenir al PVV. Aquesta notícia m’ha deixat molt trista pero s? que ets una dona forta i que lluitaras fins al final. Molts ànims Eugenia!!
Hola Eugenia.
Em sap molt greu això que et passa.
Has sigut una de les professores que ha deixat mes empremta durant els meus estudis.
T,ho agraeixo molt. Vas fer que m,agrades llegir.
L, ultima... Llegir més vegada que vem parlar va ser en una trobada d,exalumnes del Pere Vives juntament amb el Xavier Badia.
Anims.
Una abraçada molt forta.
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida... Sorprendente fue descubrir que los personajes del siglo de oro eran rescatados de las páginas inertes de los libros para ocupar ese pequeño... Llegir més espacio invisible entre la magia que tu creabas y nuestra ánsia por descubrir. No solo de literatura se llenaban nuestras mentes, también de libertad, desinhibición y sobretodo de ese espíritu de rebeldía que pretendía fomentar alumnos críticos y ciudadanos comprometidos.
Conociéndote como te conozco, sé que no eres dada a homenajes y puede que ni tan siquiera te regodees con nuestros halagos. Me quedo con la immensa herencia que me dejaste al regalarme esas clases únicas y el recuerdo de todas ellas.
Rebelde, distinta, contracorriente...Sigue ahí.
La vida es bella. La muerte, para qué decir.
Una profesora 10, que deprendias una fuerza immensa, y las sigues desprendiendo con esas palabras, eres grande!
Un fuerte abrazo!
M’encanta l’entrevista i que surti al diari: L’Eugenia és d’un altre planeta, tothom que la coneix entén que només hi pot haver aquesta explicació. Al seu costat sempre te un estol... Llegir més d’amics ultrafidels que ho saben, és impressionant. Quina ràbia de malaltia
Ánimos Eugenia!!!! Demuestra ahora esa entereza y voluntat de ir adelante que siempre te ha caracterizado y que siempre nos contagiaste. Estamos ahí contigo.
Un gran abrazo y mucha fuerza!!!
Ànims Eugènia, passi el que passi estic segur que deixaràs empremta fins l’últim moment.
Em va agradar molt trobar-te fa pocs anys a fisioteràpia al passeig i realment ets de les profesores... Llegir més que puc comptar amb una mà que més m’han agradat, les teves clases eren molt divertides, i ho havien de ser, perquè empassar-se la Regenta tampoc era gens fácil :)
Molta força i endavant, les gràcies te les donem tots nosaltres!!
Ostres Eugenia!!!...quants anys sense saber res de tu.
Seguramente tu no em recordes, però jo et recordo molt be.. bona, integra i justa, tot i que en a mi, en aquella época no m’ho sembles... Llegir més pas.
Molta força i molts ànims...
Molts ànims, Eugenia.
De les millors professores que he tingut al PVV. De les que més em va impressionar i marcar. Gràcies per despertar-me, realment, la passió per la literatura.
Ànims Eugenia, guardo molt bon record de tu. Fa vora 30 anys a l’institut. Venies i t’asseies sobre la taula, amb les cames creuades. Com si res. Hahaha.
Gran persona i millor professora. Vam gaudir del teu mestratge a 2n de BUP i en guardem un gran record. Molts anims!!!!
Eugènia, reina! Casualment, amigues comunes -fa dies- van fer-me saber aquesta colpidora notícia. De primer, costa de reaccionar, després et proposes trobar un moment per a unes paraules de... Llegir més suport i d’ànim. Però els acompanyaments des de la distància, en aquests casos, més enllà de la família i la gent més propera, vénen a ser sobrers. Tanmateix una llarga admiració des que vaig coneixer-te a tombants dels 70, quan jo ja treballava en les Classes de Recuperació d’Estiu a l’institut, ha fet que d’una manera o altra pogués anar seguint els teus elogiables passos i també els de l’Àngel.
És en aquest sentit que, he de confiar en què aquesta longeva i convalidada trajectòria teva, vestida de saviesa, vitalitat i passió per la vida, constitueixin la més sòlida cimentació per a una eficaç rehabilitació de la teva salut.
No sense un nus a la gola, en saber per on estàs passant, m’agradaria que una vegada més -com a dones de lletres- ens unissin les paraules per a transmetre’t el més sincer desig que ”coratge”, ”entusiasme” i ”amor a la vida” no deixin d’acompanyar-te.
Des de casa estant, i de ben a prop, et desitjo sincerament: tota la sort del món. Una tendra abraçada.
No ens coneixem Eugenia personalment, però compartim el mateix. Donar-te molta força i aprofita tota l’energia que t’envia constantment la gent que t’estima. Endavant amb la lluita, no et... Llegir més rendeixis... Una forta abraçada
Albert Thomas
Ànims Eugenia!! Com a ex-alumna teva tinc molt bon record de tu, penso que això que et passa és molt dur i tu, molt valenta. Molts petons.
De les millors professores que vaig tenir al Pere Vives, ella i el seu marit. Vivien l’ensenyament amb vocació, perque diguin el que diguin no hi ha gaires de professors amb vocació...En gaudies... Llegir més molt de les seves classes i a part, la seva qualitat humana en tractar els alumnes era indiscutible. Tenia moltíssima paciència no només amb els alumnes exemplars , sino amb els descarriats, que es com es demostra una vocació de veritat...Gràcies Eugènia, de tot cor
Gracies Eugenia. Gaudir tant de la teva professio ens ha trasmes el teu entusiasme i ens ha permes no sols tenir cultura sino ser persones. Una abraçada molt càlida i molts anims .
Eugènia, quan penso en l’Institut sempre em vens tu al cap. Formaves part de l’etapa de la meva vida. Veia en tu a una persona plena de força, amb una gran personalitat. Ja en aquells moments i... Llegir més també ara penso que és una llàstima que no acabés d’aprofitar les teves classes i la teva empatia. Ets molt valenta, Eugènia. Però si has de marxar, suposo que reconforta saber que has deixat la teva empremta a la vida d’altre gent. T’envio una abraçada moooolt forta.
He sigut, com tants d’altres, alumne seu. Dissortadament però, en l’època en que li va tocar ensenyar-me literatura jo estava descobrint l’adolescència .. motiu pel qual no vaig gaudir del... Llegir més seu ensenyament en tota la seva plenitud.
Anys desprès però haig de lloar el seu esforç i entusiasme que m’ha fet ser un lector –a cops voraç, a cops per manca de temps m’he deixat- però, en tot cas, interessat per l’escriptura que vas posar en coneixement a IGD.
La notícia m’ha colpit i només puc dir-te –crec que els 7 anys de diferència d’edat em permeten ja tutejar-te – que siguis tot lo forta que vulguis, i puguis, ser.
Ànims i una forta abraçada.
Eugènia, ets una de les grans persones que he conegut i també ens uneix l’amistat amb una altra gran dona, La Teresa Semeli.
Gràcies pel teu entusiasme com a professora!
De la meva etapa d’estudiant(jo ja tinc 51 anys) ets una de les professores de les que mes bons records tinc..Sempre m’he recorda’t de tu i de que seria de la teva vida!!
Em sap molt de greu... Llegir més el moment pel que estas passant..molt..Et desitjo que tot quedi al final de tot el tractament com un malson!! Una encaixada enorme!! Petons..????????
Molts ànims a l’Eugènia, una gran persona i professora!
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2024
mari carmen santisteban
veciana
19 de febrer 2016.16:22h
Hola Eugenia. Fuiste tutora mía y profesora de mis tres hijos. Especialmente, la implicación que tuviste con Mario,fue una muestra fehaciente de tu saber hacer y de la gran persona que eres.... Llegir més Ánimos y fuerza para afrontar estos momentos. Pensamos mucho en ti y espero que esa buena erergia te ayude en estos momentos.