Eva Martínez: “No hi ha perfils determinats entre les persones que demanen la píndola de l’endemà”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Quines són les principals tasques de les llevadores?

Les llevadores participem en programes de salut maternoinfantil, atenció a la dona i salut sexual i reproductiva. També donem atenció, acompanyament i seguiment a l’embaràs, el postpart i suport en l’alletament matern, tant a través de visites presencials com també fent visites a domicili. Fem atenció a les dones a l’etapa del climateri (menopausa) i també fem activitat comunitària i grupal. Es tracta d’impulsar activitats grupals com per exemple les de preparació al naixement, tant terra com a l’aigua (piscina), grups de suport de la lactància, grups de postpart, caminades amb embarassades i grups de menopausa. Algunes d’aquestes activitats també es poden fer de forma telemàtica.

Darrerament, s’han afegit unes consultes específiques com la Unitat a la Lactància i també una consulta de suport per ajudar a deixar de fumar a les mares gestants. A banda, cada dilluns a la tarda, l’ASSIR ha recuperat la Tarda Jove, al CAP d’Igualada Urbà. El servei Tarda Jove compta amb una llevadora i el suport d’una psicòloga de Dones amb Empenta, i és una consulta oberta per a joves per atendre les seves demandes de forma àgil i sense haver de demanar hora. Les llevadores participen de forma conjunta amb les professionals d’infermeria del programa Salut i Escola fent xerrades sobre afectivitat i sexualitat als instituts de tota la comarca de l’Anoia. Treballem de forma coordinada amb els professionals sanitaris dels centres d’atenció de primària i també amb el servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital universitari d’Igualada.

Des de la irrupció del coronavirus, com ha canviat la seva feina?

Des de l’inici de la pandèmia, hem introduït noves maneres de comunicar-nos, com l’e-consulta i la vídeoconsulta. Sempre vam mantenir les visites presencials, però s’oferia l’opció de fer-les telemàtiques si la persona ho preferia, per facilitar sempre l’accés. Vam reiniciar els grups presencials de prepart, postpart i lactància tan aviat com les restriccions ho van permetre i hi va haver activitats, com les caminades per embarassades, que permetien complir les mesures COVID i van funcionar molt bé. Posteriorment, hem incorporat les trobades presencials mantenint les mesures de protecció.

En el moment àlgid del coronavirus, durant el tancament de la Conca d’Òdena i fins a la primera desescalada, com es treballava?

Es van mantenir les visites presencials i es va oferir l’opció de fer-ho de forma en línia per facilitar l’accés.

Les urgències ginecològiques van caure en aquells moments?

Es va assegurar l’assistència a tothom qui ho va requerir, fos de forma presencial o en línia.

Quins aspectes de la feina de l’ASSIR i les llevadores s’han desenvolupat amb més normalitat durant aquests últims dos anys? S’utilitza la videoconsulta?

S’ha fet servir l’e-Consulta i també les vídeoconsultes, però sempre s’ha ofert l’opció de fer visites presencials i domiciliàries si la persona ho preferia.

Durant aquests dos anys, les interrupcions d’embarassos o la demanda de la píndola de l’endemà han baixat?

És impossible determinar des de l’ASSIR si ha augmentat o s’ha reduït el consum de la pastilla del dia després, ja que la pot administrar el personal d’infermeria d’urgències del CAP o es pot comprar  directament a la farmàcia. Pel que fa a les interrupcions d’embarassos, no s’han valorat diferències significatives que es puguin relacionar amb el moment de la pandèmia.

Hi ha també menys embarassos?

Amb les dades que tenim no es poden treure conclusions perquè hi ha diversos factors que podien haver afectat en aquestes dades, per tant, això és molt complex de concretar.

Quin perfil de dones o parelles acudeixen a demanar la píndola de l’endemà? Són majoritàriament adolescents o persones de totes les edats? I pel que fa als perfils socials, quines procedències tenen?

Des dels serveis de salut d’atenció primària hem de garantir que qui ho necessita pugui accedir-hi de forma gratuïta, però no hi ha cap perfil de persona determinat.

Des de l’ASSIR, a través de les activitats de salut comunitària, treballem per donar a conèixer els mètodes anticonceptius i adaptar-los a les necessitats de cada persona i garantim que qualsevol dona que vulgui tenir accés a la píndola de forma gratuïta en pugui tenir a tots els CAP de la comarca. Amb l’administració de la postcoital es fa un acompanyament i s’aconsella cita amb la llevadora per revisar mètodes anticonceptius.

El personal sanitari durant aquests dos anys ha assumit un gran estrès. Quina és la situació a l’ASSIR?

Les professionals de l’ASSIR ens vam adaptar a la situació, tal com van fer la resta de professionals sanitaris. Ara ja hem recuperat la normalitat i hem pogut incorporar noves eines que vam començar a utilitzar més durant la pandèmia, com la videoconsulta o les activitats grupals en línia.

Aquest 2022 serà el moment per posar en marxa projectes que es van quedar aturats durant la pandèmia i que contribuiran a la millora de la salut sexual i reproductiva de la població de l’Anoia.