Eva Martínez: “Volem que totes les dones trobin solucions i se sentin acompanyades en un espai segur”

MITI VENDRELL

A les portes del 8M, conversem amb Eva Martínez Garcia, responsable de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Anoia de l’ICS, un servei essencial per a moltes dones de la comarca. Amb una tasca centrada en la salut sexual i reproductiva, Martínez alerta sobre la manca de professionals i la necessitat d’augmentar els recursos disponibles. A més, reivindica la importància de la prevenció i la detecció precoç, així com l’atenció personalitzada a cada etapa de la vida d’una dona. Reflexionem amb ella sobre els reptes i avenços d’aquest servei clau en un moment en què la salut de les dones continua sent una qüestió fonamental de drets i equitat.

L’ASSIR té un paper clau en la salut de les dones. Com ha evolucionat la seva tasca en els últims anys?
L’essència de la nostra feina continua sent la mateixa: oferir un espai segur i resolutiu per a les dones. No obstant això, ens hem adaptat a les noves necessitats i maneres d’accedir a la informació. Per exemple, hem impulsat el projecte “ASSIR sense paper” per digitalitzar tràmits i fer-ho tot més àgil. També hem reforçat la comunicació a les xarxes socials per arribar millor a les usuàries. Però les principals línies del servei es mantenen: atenció a l’embaràs, puerperi, salut dels joves i salut sexual i reproductiva.

El repte més gran per accedir a aquest servei és que sigui resolutiu?
Exactament. No es tracta només que les dones puguin demanar cita, sinó que quan vinguin, trobin solucions. Treballem en xarxa amb l’atenció primària i amb l’Hospital Universitari d’Igualada, coordinant circuits per garantir una derivació ràpida i eficient quan cal.

La violència obstètrica i el part respectat són temes cada cop més presents en el debat públic. Com es treballa?
Garantim una atenció respectuosa a les dones. A l’Hospital d’Igualada també s’està fent una gran tasca en aquest sentit, amb opcions com el pla de naixement, on la dona pot expressar com li agradaria viure el seu part. Si tot va segons el previst, es respecta la seva voluntat sempre vetllant pel benestar de la mare i el nadó. S'han incorporat eines com el “rebozo” o l’ús d’olis essencials per millorar l’experiència del part. A més, les parelles poden acompanyar la gestant en cas de cesària, que és un canvi molt important. En definitiva, les mares que han tingut el part a l'hospital d'Igualada refereixen una molt bona experiència.

Encara hi ha moltes dones que pateixen en silenci malalties com l’endometriosi. Quines millores creu que calen per a una detecció i tractament més efectius?
L’endometriosi ha estat històricament infravalorada, però ara el Departament de Salut aposta per millorar-ne el diagnòstic i tractament. Quan una dona ve a consulta amb una simptomatologia suggestiva, la derivem a ginecologia per fer les proves pertinents. Fa uns anys es normalitzava el dolor menstrual excessiu, però avui sabem que es pot actuar per millorar-ho.

La violència de gènere té un fort impacte en la salut de les dones. Com actua l’ASSIR per detectar i atendre aquests casos?
A l'ASSIR fem un cribratge sistemàtic al segon trimestre de gestació amb un qüestionari específic per detectar possibles casos. També estem alerta a senyals físiques o emocionals i coneixem bé els recursos de la comarca per activar els protocols necessaris. Formem part d’una comissió de violència masclista on col·laborem amb treballadores socials, Mossos d'Esquadra i altres professionals per garantir un abordatge integral.

Parlem de salut mental: quins són els problemes més habituals entre les pacients que atenen i quins recursos tenen per donar-los suport?
Ho veiem en joves que han patit violències, en dones embarassades amb un postpart difícil o en dones grans que arrosseguen traumes no resolts. A l’ASSIR tenim una psicòloga especialitzada i treballem conjuntament amb el servei de salut mental peri-natal de l’hospital.

La menopausa és una etapa poc visibilitzada, però té un gran impacte en la vida de les dones. Com s’acompanya des de l’ASSIR aquesta transició?
Crec que cada cop està més visibilitzada, però encara hi ha camí per recórrer. A l'ASSIR atenem moltes dones amb simptomatologia climatèrica i oferim tant consultes individuals com grups d'informació i suport. Les dones arriben amb més preguntes i la voluntat de trobar solucions, i això és positiu.

Hi ha estigma en alguns àmbits de la salut sexual i reproductiva, com l’avortament o l’accés a mètodes anticonceptius. Ho detecten a l’ASSIR? Com es combat?
Encara hi ha tabús, però s’ha avançat molt en la normalització de l’avortament i l’accés a anticonceptius. La informació és clau: quan les dones coneixen els seus drets i opcions, es redueix la por i l’estigma. Des de l’ASSIR fem una tasca important en educació i sensibilització, explicant a les usuàries quins recursos tenen al seu abast i garantint una atenció sense judicis.

Amb tants serveis, considera que la comarca de l’Anoia té els recursos suficients per atendre la salut de les dones?
No, ens falten llevadores. I no només aquí, sinó arreu del país. És molt difícil accedir a la formació de llevadora: cal fer infermeria, aprovar oposicions i aconseguir una de les poques places de residència que s’ofereixen. A més, amb la baixa natalitat, no es creen prou places de formació en els hospitals. Necessitem més professionals per poder ampliar serveis.

Els homes també tenen cabuda a l’ASSIR?
Sí, però la realitat és que ens visiten poc. En teoria, qualsevol home pot demanar una visita si té dubtes sobre salut sexual o necessita un cribratge d’ITS, però majoritàriament els atenem quan venen amb la seva parella. Potser en un futur això canviarà, però de moment, l’ASSIR continua sent un espai de referència per a les dones.

Per acabar, quina seria la seva reivindicació aquest 8M en matèria de salut de les dones?
A més de reclamar més llevadores i més recursos en ginecologia, crec que és clau que les dones prenguin consciència de la importància de la prevenció. La detecció precoç salva vides. Hem de fer ús dels programes de cribratge del càncer de coll d’úter, les mamografies i l’autoexploració mamària. També cal normalitzar la consulta ginecològica: moltes dones encara hi van tard per vergonya o desconeixement.