'Explicar les coses del dia a dia, humanitza'

Vostè és un bon exemple de polític 2.0 però hi ha qui només ho utilitza per la campanya electoral...

Un polític que fa això no és creïble, perd tota la credibilitat. És un compromís amb el ciutadà i si es deixa perd tot el valor i sembla una estafa. S'ha de tenir molt en compte que ja no es tracta de parlar A la gent, sinó parlar AMB la gent. Gairebé és més important seguir treballant amb els ciutadans després de la campanya, ara, cadascú és lliure de fer el que li sembli.

Les xarxes socials i el 2.0 canvia la manera de fer política?

Canvia sobretot el mitjà. Fins ara els polítics podien donar informació als mítings, a través de la premsa... però fins i tot els mitjans de comunicació més propers també condicionen. Ara el missatge que genera el polític, a banda dels mass media, té canals molt més directes per arribar al ciutadà, el facebook, el twitter...i en aquest context és molt important la transparència i l'actitud.

Es parla del canvi de democràcia participativa a democràcia deliberativa.

No hem arribat a tenir una democràcia participativa com cal, i de fet només existirà si s'acompanya de la deliberativa. El paper de les xarxes, el debat... permetran definir una democràcia participativa.

De tota manera no crec que la política hagi de canviar a partir d'aquí. Tant important com les xarxes socials és fer una llei electoral nova, definir on i com votem, si es permet el vot electrònic, etc. O bé fer un sistema de finançament dels partits polítics més transparent, ja que aquesta és una de les principals causes de desencís polític.

El ritme 2.0 condiciona el ritme de vida i feina?

Crec que quan hi entres, has de tenir una metodologia molt clara: ser rigorós, ordenat, metòdic, tenir clar com funciona, hi ha qui explica més o qui hi explica menys. Vol dir també no fer res que no vulguis fer, estar a la xarxa no t'ha de condicionar, sobretot si ho incorpores a la dinàmica de treball. Aportar, explicar, ser transparent, però també respondre les preguntes dels ciutadans, i no és gens fàcil.

Què ha d'aconseguir la política 2.0?

Els millors parlamentaris de la 2a república eren els que feien els discursos més emotius, entregats, amb més veu. Avui el que és més bo és aquell que té més informació, sobretot si hi juga i busca treure'n conseqüències. Però tampoc cal arribar a l'extrem. Hi ha qui somnia amb un Parlament exclusivament 2.0., però jo no hi crec gens, ha de ser un parlament presencial, però adaptat per aquestes eines.

On ens porta tot això?

Cal que la gent es torni a motivar per la política del país, tota la ciutadania. De fet, la crisi econòmica és la punta de l'iceberg d'altres crisis: medi ambiental, alimentària, econòmica... però sobretot la crisi de valors. Cal que puguem reconduir aquesta actitud, poder tornar a donar valor a les coses. Que la gent torni a creure i a valorar, no la política sinó tot, la societat, la participació ciutadana, la representativitat...

Els polítics que tenen por del canvi és perquè no accepten les regles del joc?

No m'atreviria a dir tant. Respecto a tots aquells que no han fet el pas endavant perquè no és ni obligatori ni la solució definitiva. Els que hi participem creiem que aquest és un camí. El 2.0 no és una veritat absoluta, encara s'ha d'analitzar, però per alguns és una manera d'humanitzar la política i els polítics, i permet que el discurs i les idees es perllonguin en el temps, s'ampliïn i s'enriqueixin a través de l'intercanvi, compartir i aportar..

No correu el risc, amb tant paper públic, de sentir-vos banalitzats?

Un programa com Polònia banalitza?, Un acudit pel diari? Un article d'opinió que acabi sent desagradable? Hi ha molts temes que podrien banalitzar la figura del polític, però per contra, explicar coses del dia a dia ens acosta a la gent. I és una mica això, banalitzar a la figura del president és una cosa delicada, però crec que no passa a menys que el polític sigui prou frívol com per no adonar-se d'on està la frontera del que es comparteix i el que no. Paral·lelament explicar coses del dia a dia, com deia, humanitza, posa rostre i funcionament al que fins ara només era un nom a la televisió

Les noves tecnologies substitueixen el fer carrer?

En absolut. Com ja he avançat no hi ha cap fórmula magistral per ser el líder ideal. Cadascú té la seva manera de funcionar, hi ha qui prefereix twitter, facebook, etc, però això serà erm si la gent no hi participa, i per fer-ho cal ser constant i rigorós. I fent això s'arriba a una part de la societat. Hi ha un sector al que encara s'hi arriba a través del carrer, tractant amb la gent, fent el 'porta a porta'.

Hem vist que la situació a la comarca és crítica, què és el primer que han de fer els ajuntaments?

Cal canviar mentalitats. Les eines les tenim a l'abast, un ordinador es pot comprar, encarregar el projecte a un dissenyador.., però en l'esfera pública, si no hi ha una voluntat clara per part dels que ho impulsen no anirem enlloc: cal el ferm convenciment que tot això del que estem parlant és el present, però sobretot el futur més immediat. I sobretot cal que l’ajuntament sàpiga què vol explicar, què està disposat a escoltar i saber quin tipus de participació espera de la societat.

____________________

Ernest Benach ha intervingut aquest dimarts al vespre, davant de gairebé un centenar de persones al Teatre de l'Aurora, en motiu del primer aniversari d'anoiadiari·cat. Després de l'explicació del president del Parlament, el públic ha participat amb preguntes i dubtes, enriquint així un interessant debat que s'ha seguit activament pel twitter i el livestream que s'ha activat especialment per a l'ocasió.

Més tard i en petit comitè, el President ha compartit un distès sopar amb alguns dels articulistes i col·laboradors d'anoiadiari·cat que al llarg d'aquest primer any hi han participat de forma activa.