La Família Cargol recorre Amèrica: "Portem una mitjana de 150km diaris"

Quan vau començar a viatjar?

El 19 de setembre vam agafar l’avió per anar a Montevideo. L’autocaravana l’havíem enviat en vaixell un mes abans. Des de Bèlgica fins a Montevideo. El 22 vam treure l’autocaravana del port de Montevideo i vam començar a fer ruta.

Què us va motivar a fer aquest viatge?

Fer un “parón” a la nostra vida rutinària, fer quelcom diferent, dedicar-nos plenament a la família, estar més temps amb els fills, al mateix temps de viatjar i conèixer altres països i cultures, conèixer altres realitats. No volíem esperar a res, ni a estar jubilats ni a tenir més temps, ni excuses que ens acostumem a posar. L’edat dels nens també ens acompanyava a realitzar el projecte ara. 

Què fareu durant un any?

La idea és recórrer alguns països de Sudamèrica, Centreamèrica i Nordamèrica. Però res està planificat. O sigui que si no arribem serà perquè alguna raó ens ho fa decidir així. El que volem fer és recórrer cada país, conèixer els llocs per on passem, la gent del país i el que puguem de la seva cultura. No fem res especial en el dia a dia, però vivim molt al dia: fem escola, anem a comprar el que necessitem per menjar o el que sigui, cuinem, visitem el lloc on parem, xerrem amb la gent, fem manteniment de la nostra caseta … Normalment estem una nit, màxim dues en el mateix lloc. Fem una mica de ruta quasi cada dia, però pocs quilòmetres. Des que vam marxar portem una mitjana d'uns 150 km diaris.

Com valoreu els primeres mesos de viatge?

Molt bé! Ens han passat molt ràpid tot i que no és el que volíem… No hem tingut cap problema important que no s’hagi pogut solucionar, tot està funcionant a nivell pràctic, tots bé de salut i de moment ens estem aguantant molt bé entre nosaltres! La Neus, la Marta i l’Enric, ho porten molt bé i creiem que “ojos que no ven, corazón que no siente” per tant no sembla que trobin res a faltar. Clar que pensem en la família i els amics però tenim clar que tornarem i el temps passa molt ràpid, fins i tot viatjant.

Quins països heu visitat fins ara?

Hem estat a Uruguai, Argentina i Xile. Ara hem arribat a Bolívia.

La Neus, la Marta i l'Enric com aprenen els continguts que els pertoquen segons el seu curs escolar?

Les mestres de l’escola Cèrvola Blanca de Tous ens van donar el contingut curricular que hauríen d’adquirir durant aquest any. Sobretot pel que fa a llengua catalana i castellana, matemàtiques i anglès. Cada dia, o gairebé cada dia, fem entre una i dues hores d’escola, basant-nos en aquests continguts, i sempre fem una mica de lectura. Després aprofitem les experiències i les obligacions de cada dia per aprendre, practicar, observar, descobrir: des de fer la llista del que s’ha de comprar, pagar, mirar el mapa per veure on estem i on anem, aprenem coses dels animals que veiem, la geografia, els volcans… el que anem trobant. No cal dir que el castellà oral el practiquen molt.

La Neus té 9 anys (2006), la Marta en té 7 (2008) i l’Enric en té 6 (2009).

Teniu alguna aventura que us hagi marcat?

Una de les experiències que més ens va “flipar” a tots va ser veure la balena franca austral. Estàvem a playa pardelas, a la península Valdés, tots cinc sols mirant la posta de sol, quan dues balenes imponents van aparèixer davant nostre fent aquest soroll tan carácterístic de quan respiren. Les teníem molt a prop! I són enormes! Fins i tot la Marta va dir: aquí, a Argentina, són tan simpàtics que fins i tot les balenes ens vénen a dir bona nit!

I també l’experiència general que hem tingut, sobretot a Uruguay i Argentina, és que la gent és molt amable, molt curiosa, molt hospitalària i acollidora.

Tenen més tendència a dir que “sí” que no pas “no”. I això, quan un està a fora del seu entorn habitual, és molt d’agrair. Creiem que és una bona experiència per a tots veure que persones que tenen ben poc, molt humils, obren les portes de casa seva i et conviden a dinar (cal dir que normalment ens movem en ciutats petites i entorns rurals).

Com heu viscut les festes de Nadal? Com és viure-les a l'estiu?

Està clar que aquest any les hem viscut molt íntimament i sense fer res especial… Vam fer el sopar del 24, vam preparar galetes al nostre petit forn per deixar-les al Pare Noel (aquí ve el Pare Noel i n’hi diuen l’abuelito pasqüero), vam fer un Skype amb les famílies i vam anar a dormir esperant algun regal el 25. El dia de Nadal vam dinar un altre cop junts (haha! Quin remei!) i el 26 vam fer canelons! D'escudella i carn d’olla no perquè aquí fa calor i no és el que ve més de gust.

Per cap d’any vam ser al desert d’Atacama, que a la nit hi ha un dels cels més impressionants del món.

La veritat és que no ho sembla massa que sigui Nadal. És estrany anar en tirants i pantalons curts. Però vam decorar la Nostra “casa rodante” per a l’ocasió, amb arbre de Nadal, guirnaldes i decoració artesanal “doityourself”.