Ferran Bosque (Poolbiking): "Fa falta actitud emprenedora. Però no de boca, sinó de fets”

Com i quan va néixer Poolbiking?

El projecte va néixer el 2007. Jo, fins aleshores, treballava com a comercial en una empresa d’Igualada venent equipaments per a piscines públiques per tot Espanya i el meu hobby era anar en bicicleta. Alguns dels meus clients eren esportistes o gestors d’equipaments esportius, em deien que si era capaç de combinar les dues coses, si era capaç de fer una bicicleta que es pogués pedalejar dins d’una piscina, amb els peus descalços i amb facilitat, serà tot un èxit.

I te’ls vas creure…

Sí, vaig començar a treballar en el projecte sense coneixements de biomecànica, ni d’enginyeria, ni d’empresa, ni de fitness però amb molta empenta i determinació. És cert que poca gent confiava que sortís bé, de fet només el meu entorn més directe, els que em coneixen bé.

La gent que em coneix sap que sóc molt tossut i si em diuen que no es pot... jo encara ho intento més.

I què vas posar-hi, doncs?

Molta valentia. La gent que em coneix sap que sóc molt tossut i si em diuen que no es pot... jo encara ho intento més.

Els inicis van ser difícils?

Sí, com en totes les empreses. Cap banc em va deixar diners; en un em van dir que millor que fes bicicletes normals, com si hi haguessin bicicletes normals i anormals. També va coincidir amb l'inici de la crisi i es respirava un ambient negatiu en tots els aspectes. Ara recordo els inicis amb il·lusió, pensar-hi em carrega les piles. Només vaig trobar una empresa que va confiar en mi, Tallers Trevi, gràcies a ells el projecte va tirar endavant. Set anys després continuen com a principal proveïdor, és una relació client-proveïdor molt especial.

Un cop ja vas tenir el producte, quin era el teu mercat potencial?

A Espanya el consum estava en caiguda lliure i l'únic camí era l'exportació i vam començar a treballar pensant que el mercat era el món. El sector natural era el fitness, però vam apostar pel sector hoteler, un sector nou per a nosaltres, més difícil i amb un producte que no coneixien, però amb una bona estratègia comercial podria ser un mercat molt important. Pedalejar en una piscina d'un fantàstic ressort, estant de vacances al Carib, havia de ser una experiència única. El temps ens ha donat la raó i ara les 20 millors cadenes hoteleres de tot el món tenen POOLBIKING a les seves piscines.

On estan aquests hotels?

A la Rivera Maia, a la República Dominicana, a Tahití, a l’Illa Maurici, a Reunion, Costa Rica, Nova Caledònia, etc. Fem bicicletes per pedalejar dins del mar: a l'hotel Sofitel de Tahití fan poolbiking enmig del mar, al costat dels peixets. També a platges de Martinica, Niça, Tel Aviv, Maurici i altres.

La crisi és una oportunitat, una oportunitat per aguditzar l’enginy.

Poolbiking va néixer en plena crisi. Com us va afectar la crisi?

La crisi és una oportunitat, una oportunitat per aguditzar l’enginy. La crisi i les xarxes socials ajuden als emprenedors i a les petites empreses. Abans el gran es menjava al petit ara el ràpid es menja al lent.

Porteu el segell “Barcelona”. Aquesta marca us ajuda?

Identificar el nostre producte amb la marca Barcelona ens ajuda a posicionar la nostra procedència, estem en un món tan global que el primer que penses és que tot ve de la Xina. En el nostre cas, identificar el nostre origen amb el producte, a través de la marca Barcelona, ens ajuda a donar una serietat, compromís i garantia que el client té en comte.

Parlem de la bicicleta. Com vas crear el primer model?

Quan vaig començar, vaig anar a una empresa d’Igualada, Tallers Trevi, i els hi vaig explicar el meu projecte. En aquells moments, l’únic que els podia prometre és que treballaria molt i que m'hi deixaria la vida, però ells primer havien de posar els materials, fer les bicicletes, i quan les hagués venut, llavors les pagaria. I hi van apostar. Avui encara són el nostre principal proveïdor. Per mi és molt important mantenir els proveïdors i clients que van estar al nostre costat en els moments mes difícils, és una actitud d'agraïment.

Els aparells han anat evolucionat amb el temps?

Quan vaig fer la primera bicicleta vaig pensar, ja la tens… i ara, què fas? Avui en dia, tenim una gamma molt completa de bicicletes, cintes de córrer, el·líptiques que cobreixen totes les necessitats que ens pot demanar un client. Adaptem les màquines segons les necessitats del client i de l'ús que se li vulgui donar. Sempre dins de l'aigua, són unes màquines boníssimes per a perdre pes, per a gent amb lesions, per a gent gran i per esportistes d’elit.

I continuaran evolucionant? Com podeu innovar?

Estem treballant per introduir la tecnologia a les nostres màquines. Tecnologia electrònica, Bluetooth, control electrònic d’entrenament, etc. Hi estem treballant perquè fer-ho en un medi com l’aigua és molt complicat.

Nosaltres, quan venem màquines, sempre diem que les venem per a tota la vida,

Us copien?

Sí, els xinesos. Una vegada vam comprar una d’aquestes còpies. La veus per Internet i sembla la nostra, idèntica. Però quan la rebs, veus que és una mala imitació, en cinc minuts la vam doblegar tota… Nosaltres, quan venem màquines, sempre diem que les venem per a tota la vida, les primeres que vam fabricar fa vuit anys encara funcionen.

Els vostres clients deuen tenir un alt nivell d’exigència.

Sí, tenim la sort que el mercat hoteler d'alt nivell és molt exigent. El més important per a ells és la satisfacció dels seus clients. Futbolistes, jugadors de bàsquet, atletes i jugadors de rugbi també utilitzen POOLBIKING. No tenen en compte el preu de la màquina sinó els resultats i beneficis. Japó suposa el 5% de les nostres vendes i d'ells hem après molt. Nosaltres també som molt exigents i els nostres cliets ho perceben.

Part de l’estratègia d’aquest any està enfocada al mercat nord-americà.

En quins països esteu presents?

Les cadenes hoteleres son globals, tot i que la major part de les centrals estan a França, Alemanya, Canadà, Espanya, Mèxic i EUA, Japó, Canadà, Xile, Tailàndia, Suïssa i Gran Bretanya són països on disposem de distribuïdors consolidats. L’any passat vam obrir empresa als Estats Units i d'aquí a dues setmanes exposem a la fira de fitness més important del món, que se celebra a Orlando. Part de l’estratègia d’aquest any està enfocada al mercat nord-americà.

Des de la teva experiència, com veus la situació actual que viu Igualada i la comarca en l'àmbit empresarial?

Sempre separo dos conceptes: empresari i emprenedor. L’empresari és aquell que gestiona una empresa. L’emprenedor és algú que contínuament està pensant què pot fer diferent i millor per desmarcar-se de la competència, això genera riquesa i creixement. Generar teixit emprenedor és necessari pel territori.

Necessitem més emprenedors, tot evoluciona molt de pressa i hem de preveure els canvis socials i de consum

Necessitem més emprenedors, tot evoluciona molt de pressa i hem de preveure els canvis socials i de consum. A la comarca estem molt ben comunicats, estem al centre de Catalunya, un 80% de la població catalana està a menys d'una hora en cotxe, el metre quadrat té un preu atractiu, tenim un entorn de natura que també dona qualitat de vida. Aquests valors són bons per la emprenedoria.

L’important no és "la idea”, és la gestió del projecte. No es tracta d’inventar res. Es tracta de fer-ho millor.

Però és complicat en l'àmbit burocràtic, de finançament, etc.?

L’únic que han de fer les administracions és no posar traves. A nival impositiu un emprenedor ha de pagar taxes, permisos e impostos abans de facturar, això frena al talent a engegar nous projectes. Pel que fa al tema finançament, quan un projecte és bo, amb futur i té una base sòlida, trobarà finançament. L’important no és "la idea”, és la gestió del projecte. Jo no vaig tenir “una idea”. Ja hi havia italians i francesos que feien bicicletes per piscines. Jo les volia fer millors i amb una estratègia comercial diferent. No es tracta d’inventar res. Es tracta de fer-ho millor.

D’una debilitat, si t’espaviles, en pots fer una fortalesa.

Quins consells donaries als joves emprenedors?

Els joves ho estan passant malament perquè tenen moltes dificultats per entrar al món laboral. Però siguem positius. Això ha de ser una oportunitat perquè s’espavilin. D’una debilitat, si t’espaviles, en pots fer una fortalesa. En el meu cas, ser emprenedor m'ha donat molta vitalitat, energia, experiència i força, ho recomano a tothom, tant de bo hagués decidit fer-ho deu anys abans.