“Si fes vida normal, la que porta la majoria de gent, segur que trobaria a faltar l’esqui”

Ets una esportista d’elit. Es pot viure de l’esport?

Al principi, quan vaig començar amb competicions d’àmbit català i algunes d’estatals era impossible, però fa tres anys que puc fer-ho. La federació ens paga unes beques en funció del rànquing que fem durant la temporada. D’altra banda cadascú té es seus propis espònsors, i hi ha també una petita ajuda del Consell català de l’Esport, anual, també en funció dels resultats i dels ingressos que ja tens.

Et trobes en situació de desavantatge respecte altres països amb més tradició de neu?

Bé, quan entres a la Federació, si tens bon nivell, creuen en tu i aposten per tu, no et falta res, m’han tractat molt bé. De fet s’aposta molt per l’elit però hi ha poca base, hi ha poca gent que pugi de categories inferiors amb voluntat d’arribar a dalt de tot, és molt dur i la gent ho deixa. Ara com ara, a la categoria absoluta, que és on competeixo, no hi ha cap més noia en tot l’estat. I de nois, a la federació, de la categoria absoluta són 2. Als altres països tenen més pressió i més competència, perquè a banda de competir amb els països rivals, també has de ser millor que les teves pròpies companyes, i quan les beques depenen de les puntuacions...imagino que ha de ser molt dur, pro positiu.

Positiu?

Sí, jo en aquest sentit estic en una posició més còmoda, però pot ser contraproduent no haver de lluitar amb els del propi equip, la competència sempre és un al•licient per millorar. Suposo que per això sempre sóc molt exigent amb mi mateixa. Normalment hi ha 4 o 5 places per país, i si són 50, se les han de guanyar. Per les puntuacions que traiem, a l’estat espanyol ens pertoquen tres places, però només n’omplim una perquè no hi ha més noies de la mateixa categoria dins la federació.

Per tant, és molt dur.

Moltes noies ho acaben deixant. L’any passat a absoluta érem dues, aquest any ja només quedo jo. Tinc un mes i mig de vacances, a l’abril i mig maig. Llavors després comencem la pre-temporada, sense neu, entrenament de bicicleta, esquís de rodes, peses al gimnàs... I encara que no sigui època de neu, cada 15 dies anem de concentració a alguna de les geleres d’Escandinàvia, uns dies entrenant. Durant l’hivern és molt específic i molt constant. De fet, si algun dia, que són pocs, vinc a Igualada, em vaig desplaçant per mantenir els entrenaments d’esquí diaris, i vaig cada dia a Tuixén. S’entrena cada dia, sigui estiu, Nadal, Reis o Setmana Santa.

També us deuen controlar a nivell mèdic.

Tot. Des del descans, que sempre ens recorden que és tan important, una dieta dissociada, rica en hidrats de carboni quan estem en època de competicions, i a banda tenim un metge, a la federació, que ens segueix i està per nosaltres tots els dies de la setmana. Des de les lesions a si agafo un refredat a casa. Durant la pretemporada ens fa proves d’esforç i resistència, i controla l’evolució dels entrenaments, l’estat de forma i durant la temporada ens fa un seguiment constant.

Però cap lesió

No, de moment. De fet diuen que l’esquí de fons és l’esport on es produeixen menys lesions, suposo que perquè es fa servir tot el cos i és dur, però no és agressiu.

I per si no fos prou, estàs fent tercer de Dret a la universitat

Sí. Els primers anys podia anar-ho compaginant millor. Ara, cada vegada les temporades són més intenses, i també m’he agafat l’esquí més seriosament. Estàs molt de temps fora, a l’hivern sobretot no pares gens i la resta de l’any cada 15 dies marxem uns dies de concentració i a entrenar. Ho vaig fent poc a poc, és el 5è any que estudio i faig tercer, però ho vaig traient. A més la universitat m’ha proporcionat una tutora que fa d’intermediària amb la universitat pel tema de canviar dates d’exàmens, d’entregues de pràctiques... Al no poder assistir a classe hauria d’estudiar més, però tot i que tinc alguns dies abans de les competicions, és complicat concentrar-se en una cosa que no sigui la pròpia competició. Fa que no passo per la Universitat des de l’Octubre.

Perquè dret?

Moltes esportistes, quan se’ls acaba l’edat per competir continuen dedicant-se a l’esport coma tècnics, normalment, però no és la meva intenció. Sempre m’ha agradat el Dret, i de fet la carrera m’agrada, n’estic contenta. No tinc pressa per acabar-la perquè ho vull fer, ben fet. De tota manera queden anys encara, en teoria. Es diu, de l’esquí de fons, que com que és un esport de resistència la millor edat per competir és dels 27 als 30. Normalment la gent es retira als 35, també n’hi ha de més grans, 36, 37...

Però no fas el que fan la majoria de noies de la teva edat...

Sí que tinc la sensació que em perdo coses, però el temps que tinc de “vacances” l’aprofito, perquè durant la resta de l’any penso molt el que m’agradaria fer. Quan s’acaba la temporada, però, visc a Barcelona i malgrat els desplaçaments de cada 15 dies, faig més o menys com tothom. Si fes la vida normal, la que té tothom, crec que també em faltaria alguna cosa, ho trobaria a faltar perquè m’agrada molt.

De fet veus llocs que veu poca gent

A vegades et diuen que viatges molt i deus veure moltes coses. No. De tots els països que he estat, només he vist les pistes d’esquí. He anat moltes vegades a milà però no tinc ni idea de com és la ciutat. De fet, però no em preocupa, les ciutat ja tindré temps de veure-les.

Coneixes molta gent en aquests desplaçaments?

Una vegada ets al món professional, coneixes la gent de tant veure’ls, però tothom està concentrat amb el que ha de fer, els entrenaments, les marques personals, se segueixen molt els horaris... no es fan grans amistats, cadascú fa la seva i vida social compartida n’hi ha poca.

Aquest cap de setmana acabes la temporada a Suècia. Com ha anat?

Ha estat bastant dura. He participat en més competicions que mai i m’està costant arribar al final. Aquest passat diumenge vam acabar la Copa d’Europa, vaig fer una bona segona posició, però ja vaig notar el cansament. L’estona que dura la cursa, tens el cos al límit de les seves possibilitats i és dur. Però ha anat força bé aquest any. A la Copa d’Europa, on vaig quedar segona de la general, vaig fer una 1a posició, dues plates i dos bronzes. Al Mundial Sub 23 que són dues proves, la millor marca va ser una 3a posició, i en el Mundial Absolut, també de dues proves, vaig fer una 29ena posició. Aquestes dues marques són els millors resultats de la temporada. A la Copa del Món, que s’acaba aquest cap de setmana a Suècia, hi ha un sprint aquest dimecres i després 3 proves el divendres, dissabte i diumenge.