'El fet que sigui una dona explicant una història de dones fa que tingui una brillantor especial'

Bentornada al Zoom i a Igualada. Com portes això de viure i treballar a Madrid?

La veritat és que estic molt contenta. M’agrada molt la ciutat i estic molt còmode, allà. I m’agradaria continuar-hi un temps més, tingui feina o no. Trobo que és una ciutat molt cultural, hi estic molt a gust.

I el ritme d’una sèrie diària?

M’ha costat. I bastant. Sobretot perquè quan acabes una seqüència, t’estan esperant cinc seqüències més. Aleshores t’has d’oblidar de la que acabes de fer per fer-ne una altra, no tens temps de pensar si ha quedat bé o no. Però poc a poc m’hi vaig trobant més còmode. També m’han ajudat molt: tenim un coach d’actors que està molt a sobre, i tots els companys ens han ajudat molt, als actors nous que hem entrat.

Un ritme més alt, amb més presses...

Sí, en un dia es grava un capítol. I per cada seqüència potser estàs mitja hora o tres quarts. L’assaig es grava per si se’n poden aprofitar plans. Després de l’assaig es fa una presa, dues com a molt. S’ha de tenir molt clar tot a la primera i els textos s’han de portar molt ben apressos, amb l’afegit que són en castellà antic i de vegades les construccions són una mica complicades, sobretot per a mi, que sóc catalana.

Arran d’aquesta sèrie, et reconeixen més al carrer?

Sí, més que abans. És molt graciós que vagis a fer la compra i et parin dues o tres senyores. Hi ha una part que s’agraeix molt perquè és gent que et diu 'et veig cada dia' o 'm’agrada molt'. Hi ha qui ho viu molt i et diu el que pensa del teu personatge i del que li passa. Fins i tot et donen advertències com a personatge i és molt graciós.

Explica’ns una mica el teu paper a ‘Concepción Arenal’

La Florentina és una noia jove que està molt enamorada de la seva parella. No se sap per quin motiu va a parar a una presó de dones. A mitjan segle XIX les presons eren llocs molt bruts, sense higiene i es tractaven els presos i les preses més com a animals que com a persones. Concepción Arenal fa veure que es tracta de persones i que, malgrat estar a la presó, poden intentar millorar la seva conducta. La Florentina té el problema afegit que un capatàs li te els ulls posats damunt.

Ha estat un paper dur d’interpretar?

Hi havia algunes seqüències una mica dures. Però em va agradar molt, sobretot el fet d’intentar imaginar com era per ella estar en una presó com aquella. A la Florentina no la considerava una persona dolenta, sinó que havia anat a parar a la presó per robar menjar o per alguna cosa semblant. Per a mi aquest va ser el viatge més interessant, a part de conèixer el personatge de la Concepción Arenal.

Com ha estat treballar amb la Laura Mañà?

Molt bé. Va ser molt fàcil. De seguida ens va ajuntar a totes les preses i ens va explicar molt bé el que volia que transmetéssim. El fet que sigui una dona que explica una història de dones -i sobretot d’aquesta dona- crec que fa que tingui una brillantor especial, més sensible.

Tens pendent d’estrenar ‘Los inocentes’, un projecte col·lectiu de l’ESCAC.

A l’últim curs de l’ESCAC, els dotze directors fan un tros d’una mateixa pel·lícula. I va ser un projecte molt divertit perquè cadascún d’ells tenia la seva idea del que volia transmetre amb aquella escena. Va ser molt gratificant perquè treballes amb gent que està aprenent i tu també n’aprens. Ens transmetien molt les ganes i la il·lusió.

Tens algun altre projecte, ara mateix?

Al setembre vaig anar a Lituània a gravar una pel·lícula catalana, ‘Crònica d’una altra frontera’, dirigida per André Cruz i amb Ariadna Gil com a protagonista. Malgrat que jo havia d’anar i tornar durant el rodatge perquè estava a Madrid fent la sèrie, va ser una molt bona experiència.

Quan la podrem veure?

No ho sé. I més tal i com estan ara les coses, amb produccions que es van parant...

La teva pel·lícula anterior, ‘Pecats’, també va estar un temps parada.

Sí, molt temps. Es va estrenar finalment aquest setembre però va durar molt poquet als cinemes. Una llàstima, però bé, esperem que amb portals de lloguer en línia de pel·lícules com Filmin pugui tenir una mica més de recorregut.

David Canto