‘Al final d’una cursa és el cap qui decideix si vol patir o no vol patir i qui et fa guanyar o perdre'

Felicitats! Com vas rebre la notícia?

Van començar a arribar-me missatges al mòbil felicitant-me i vaig entrar a la pàgina oficial per veure què passava, vaig al·lucinar bastant.

Estrany...

Sí, tot és estrany, sobretot que jo, que sóc un defensor a ultrança del joc net, hagi aconseguit el títol gràcies a un problema de dopatge. Tot molt rocambolesc, a més, no va ser un cas de dopatge voluntari, Sergio Silva es va prendre un producte que no sabia que estava considerat dopping.

Vaja...

Sí, però hi ha unes normes i s’han de respectar, i la teva obligació és saber-les.

Els límits són molt estrictes?

De límits sempre n’hi ha, l’única cosa que cal fer és seguir la norma. Si veiem que no ho podem controlar, doncs, barra lliure per tothom: o posem normes més clares, mes dures i més estrictes, o que cadascú faci el que vulgui.

En un esport minoritari també us fan tants controls?

Sí, estem controlats tot l’any. Cada tres mesos haig d’enviar un formulari explicant on estaré cada dia, quines hores entreno, on em desplaço, quan competeixo... Si faig un canvi de plans ho haig d’avisar amb temps i en qualsevol moment pot sonar-me el mòbil per avisar-me que d’aquí un hora em fan una prova.

Hi ha algun títol més important per un atleta que corre duatlons?

No, no es pot superar perquè la duatló no és olímpica. L’únic que puc fer és superar-ho guanyant el títol a la pista o aconseguir-ne dos o tres o cinc... però això ja és molt difícil.

Et falta algun títol per guanyar?

El campionat d’Espanya, el disputaré aquest abril a Segovia

A part del títol, què et representa a nivell professional ser campió del món?

Bé, a part del premi econòmic i de la beca...poca cosa més. No tindré més sponsors dels que tinc.

Costa trobar sponsors?

Sí, molt. Aquí tot el que no sigui futbol desapareix una mica del mapa, nosaltres ens quedem amb les escorrialles.

Fora d’aquí és diferent?

Sí, jo estic en un equip francès i competeixo en una lliga allà. A França la duatló i la triatló són molt més importants, hi ha més diners, més sponsors... són professionals. De fet, és a França on em guanyo el sou.

Com és un dia del campió del món

Entrenem gairebé tots els dies matí i tarda combinant bici i córrer. A les 11 del matí faig el primer entrenament i a les 6 de la tarda, el segon.

Els caps de setmana també?

Sí, entrenem de dilluns a diumenge.

Quan la carrera com atleta s’acabi, tens pensat què faràs?

No... està clar que vull fer alguna cosa relacionada amb l’esport, tinc una empresa que ja funciona relacionada amb l’entrenament personal... vaig fent cosetes però ara em dedico a això 100% i el futur... ja veurem. Aquest esport em demana massa dedicació com per poder pensar en el futur.

És dur competir en un esport individual?

Sí, en un esport com la duatló si tens un mal dia, no guanyaràs mai, no hi ha ningú que t’ajudi. A més, també es nota molt en l’entrenament, tot i que aquí a Igualada tenim un equip molt bo, hi ha molts dies que entrenem sols.

Si tens un mal dia...

Nosaltres portem el cos a límits molt superiors que la gent del carrer, per fer això necessites que el cap et funcioni. Al final d’una carrera, el cos t’ajuda però és el cap qui decideix si vol patir o no vol patir, si el cap no vol patir, no guanyaràs mai.

Fas algun tipus de preparació en aquest sentit?

N’hi ha que sí, jo no. Tot i que va a èpoques, no ho he necessitat mai.

Hi juguen altres factors?

Sí, també hi ha molta part d’estratègia.

Ets més corredor o ciclista?

Més corredor.

Com vas començar a especialitzar-te en duatlons?

Vagi ser corredor fins els 28 anys, no feia res de bici però un problema amb les lesions em va obligar a agafar-la per seguir entrenant. Va ser aleshores quan me’n vaig adonar que també era bo en bicicleta i la duatló va ser una oportunitat per seguir en l’esport d’elit ja que les lesions no em deixaven competir al màxim nivell com a corredor.

Aquí a Igualada hi ha bon planter?

Sí. Ara mateix tenim dos equips, el CAI i el nostre. Estem treballant conjuntament perquè l’any que ve hi hagi un sol equip: ells tenen una base social molt gran i nosaltres l’equip d’elit, si ens ajuntem serem el millor equip de Catalunya i un dels millors d’Espanya.

Si la duatló té una característica és l’esforç i la constància, els petits estan disposats a assumir-los?

Nosaltres notem que cada vegada hi ha menys nens que fan esport federat i competitiu