‘A França la relació entre alumne i professor és molt més distant’

Què et va portar a venir?

Estic preparant un examen per poder ser mestra a França i necessitava dominar una tercera llengua. Com que m’agrada el castellà i ja havia fet alguns cursos, vaig decidir venir per millorar-lo. Alhora és una manera de conèixer un país, una cultura i viatjar, una cosa que m’encanta!

Però aquí parlem català... t’ha suposat un problema això?

No! Quan vaig venir ja sabia que parlàveu català. A tot arreu em trobo gent molt simpàtica i quan veuen que no els entenc en català canvien de llengua immediatament. Encara no parlo gaire bé cap de les dues llengües però espero millorar durant els mesos que em queden aquí.

Fa dos mesos que ets aquí, què és el que més trobes a faltar de França?

Doncs, evidentment la família, els amics i.... Els croissants i el formatge! Això també ho trobo molt a faltar.

I què és el que més t’agrada?

Doncs el tarannà de la gent. Tothom és molt cordial i amigable, de seguida t’inviten a casa seva o t’ajuden... això a França no passa, tothom és més reservat i va a la seva.

Vas venir amb l’objectiu de conèixer una nova cultura, alguna cosa que t’hagi agradat?

Doncs vaig estar a la Plaça Pius XII per la Diada dels Moixiganguers. No havia vist una exhibició castellera i em va agradar molt. També vaig tenir la sort de poder anar a un assaig, allà me’n vaig adonar que hi havia un fort esperit de grup i vaig entendre com és que els nens petits pugen fins a dalt de tot, una cosa que al principi em va semblar perillosa.

Coneixes altres francesos a Igualada, heu fet activitats?

Doncs la veritat és que només en conec a un, que és professor de francès i m’ha ajudat a trobar classes particulars de francès, però la veritat és que no hi ha una comunitat de francesos, almenys jo no els conec.

Com van les classes?

Molt bé! Els alumnes són adorables amb mi, estic molt contenta!

Hi ha alguns canvis significatius entre el sistema educatiu francès i el català?

Jo el que destacaria és la relació entre professor i alumne. Aquí és normal que els alumnes donin la seva opinió, fins i tot que contradiguin el professor, a França això no és gens corrent. M’ha sorprès molt, també, que els professors es quedin xerrant amb els alumnes després de classe i que els tractin de ‘tu’, a França sempre tractem els professors de ‘vostè’.

Creus que la teva presència és realment beneficiosa pels alumnes?

Els alumnes que jo tinc ja tenen una molt bona professora de Francès, la Maria Mercè Gabarró, però potser el fet de tenir algun nadiu els pot ajudar pel que fa a l’accent i al fet que se senten obligats a parlar-me en francès.

Suposo que quan et van destinar a ‘Barcelona’ no pensaves arribar en una ciutat com Igualada...

La veritat és que hi estic molt bé! Barcelona m’agrada per fer-hi turisme però hi ha massa gent, massa soroll... Igualada és una ciutat tranquil·la i menys cara! A més, pel poc temps que fa que sóc aquí, crec que a Igualada es fan moltes coses, el Rec.0, castells, concerts... hi ha molta vida!

Quina és la principal diferència amb la teva ciutat?

Aquí costa molt trobar feina , molt més que a França. He estat buscant feina per tal d’omplir les hores i és realment molt complicat.