Gabriel Rufián: "Qui pensi que es pot guanyar un país sense Convergència o no el vol guanyar o desconeix què té al davant"

D'aquí a 18 mesos encara es veu al Congrés?

La nostra intenció és complir els fulls de ruta i els acords signats, diuen 18 mesos i entenc que han de ser 18 mesos. La imatge dels diputats independentistes marxant del Congreso i deixant buits els seients em sembla molt potent. Nosaltres no anem a fer política parlamentària habitual, amb tota la humilitat del món volem ser una mena de delegació diplomàtica de la nova República catalana i això comporta marxar quan es declari la República catalana.

En l'aire plana una sensació de desencís...

Entenem perfectament la intranquil·litat, perquè nosaltres també la tenim. Però hem d'entendre que no estem davant d'una negociació normal, no és un govern autonòmic més, estem negociant el futur govern de la futura república catalana i això comporta paciència, pragmatisme, calma, poc soroll... La Junta de Andalucía va estar tres mesos a conformar govern, i aleshores no passava res, formava part de la democràcia, Susana Díaz era una gran estadista... I ara perquè estem dos mesos negociant un fet tan extraordinari segons qui parla de caos. Hem d'intentar aconseguir aquesta estabilitat més forta que mai, i estem parlant que tot el que va des del liberal o centredreta es posi d'acord amb l'esquerra rupturista, o com se li vulgui dir. Aquesta seria la notícia, que gent tan diferent es posi d'acord fàcilment. Forma part d'aquesta enorme negociació que ha passat per molts moments que també semblava que no es faria; recordo perfectament el debat fraticida de les llistes, allò semblava impossible i sempre ho hem fet. Estic convençut que ho farem.

Tant vostè com Joan Tardà són insignes de l'independentsime metropolità de Barcelona, en algun moment han pensat que per fer-ho ràpid i bé Artur Mas havia de fer un pas enrere?

No. Nosaltres respectem els acords; el candidat inequívoc de Junts pel Sí era Artur Mas i va guanyar. I agradi més o menys representa una part de l'independentisme. Hi ha moltes menes d'independentisme: ideològic, partidista, econòmic... I un de presidencialista, que és tan lícit com qualsevol altre. Això o es fa amb tothom o no es fa, tothom és imprescindible. I jo personalment, que estic a les antípodes ideològiques del que representen Convergència i Mas, entenc perfectament que s'ha de fer amb tothom.

I com s'ampliarà la base independentista si es continua prioritzant la figura de Mas?

Estic convençut que tothom entén que això no va de guanyar un polític o un partit si no de guanyar un país, i això s'ha de fer amb tothom. Qui digui o cregui que es pot guanyar un país sense el que representa Convergència o no el vol guanyar o desconeix enormement el que té al davant. I ho diem nosaltres que estem molt distanciats de temes ideològics. Això s'ha de fer amb una dreta democràtica, amb una esquerra valenta, amb una esquerra alternativa... I amb opinions diferents, tan simple com això.

Al discurs has posat en valor que una persona amb orígens andalusos es convertís en president. Creus que des del Congrés s'acceptarà que una persona amb ascendència castellana defensi la independència?

Desgraciadament no, allò s'ha convertit en una mena de plató de 13TV. L'altre dia em preguntaven: "¿preparado para ir a los leones?" Això és el més dramàtic, pensar que anar al lloc on es recull l'opinió de la societat, es considera una mena de lluita grecoromana. Demostra un munt de coses, com per exemple que a algú com Joan Tardà se'l maltracti per parlar català des d'aquell faristol, com per intentar-ho en euskera o gallec. Un Estat i unes institucions que persegueixen o no estan d'acord amb les diferents cultures i identitats que conviuen al seu territori és que no ens mereix. Una anormalitat democràtica enorme.

Si Podem té un mínim pes i promou un referèndum, quina serà l'actitud d'ERC?

Entenc la pregunta, eh, però això és ciència ficció política. També podríem parlar de física quàntica i creure que Podemos tindrà la força suficient per promoure un referèndum a Espanya. Ho dic perquè canviar la Constitució a Espanya és molt complicat, es necessiten dos terços del Congrés, del Senat, una dreta democràtica, una esquerra valenta, les set boles de drac, una mica de sang d'unicorn... És molt complicat. Així que, a no ser que els companys d'Izquierda Unida guanyin per majoria absoluta o que David Cameron es presenti a les eleccions, que crec que no ho farà, és molt complicat.

A Vilanova del Camí o Sta. Margarida de Montbui, municipis amb tradició socialista, el 27S va guanyar Ciutadans sense que hi hagi ningú del partit. Com s'explica?

Ens enfrontem a una maquinària de poder mediàtic excepcional. Que segons qui estigui cada dissabte a la nit a una cadira a la Sexta noche i que segons qui no hi sigui mai no és casual. Que ara mateix Albert Rivera sigui el "mirlo blanco" de la política espanyola representa un munt de coses. A Catalunya crec que simplement estan ocupant espai electoral de PSC i PP, que cada vegada són més residuals; al PP crec que el van votar un 8% dels catalans, i té majoria absoluta i tornarà a guanyar. I Ciutadans, quan diuen que no són ni de izquierdas ni de derechas... És que crec que no tampoc són ni de derechos; amb una ambigüitat molt calculada interpel·len un gruix de població que potser no tenen aquesta consciència política que potser altres sí que tenen. Ens hem d'enfrontar com mai a aquesta nova dreta envernissada, 2.0, cool, com se li vulgui dir; perquè és un partit que està basat en dos postulats molt clars: el neoliberalisme més acarnissat (la seva gran proposta econòmica és el contracte únic, que és legalitzar la temporalitat, totes les reformes laborals restrictives dels últims 30 anys en una sola mesura), i l'anticatalanisme. Diu que la immersió lingüística és dolenta i que aquí el castellà està perseguit, quan només cal anar a qualsevol escola de segons quins barris per veure'n l'efecte integrador. Jo que vinc de Fondo ho vaig veure plenament. Ens hem d'enfrontar a ells, perquè ells tenen diners i nosaltres tenim vots, un mandat popular inequívoc. Per molt que ells hagin tingut un gran resultat nosaltres hem guanyat i hem d'anar allà i dir-ho, perquè ells mai no ho reconeixeran. 

Més enllà del 27S a la comarca hi ha moltes reivindicacions locals...

Òbviament defensarem tot el que sigui digne i no només de Catalunya. Tenim molt clar que nosaltres ja som d'un altre Estat, però per un vot d'ERC no serà que no s'aprovi una llei contra els desnonaments, pobresa energètica... I estarem al costat d'Izquierda Unida, BNG, Bildu... De formacions polítiques que estan per millorar la vida de la gent, incloses les reivindicacions terrotorials catalanes.

El 27S aquí també va créixer la CUP. Com s'ho faran per mobilitzar un vot que no està cridat al Congrés?

Ni en el meu cas ni en el del Joan fem tacticisme, ni estratègia; són dels nostres. Jo em sento molt, molt proper a la CUP ideològicament, organitzativament, parlamentàriament... Quan David Fernández agafa la sabata i diu gàngster a un gàngster... Si es queda curt! Han fet coses increïbles, han dignificat la manera de fer política i també trobo una mica injsutos alguns comentaris cap a la CUP perquè ha demostrat un sentit d'Estat i de la responsabilitat molt més gran del que molts deien; penso que el tornaran a demostrar. Som molt propers.

Tenint en compte la fórmula de Junts pel Sí a Catalunya, tindria sentit que en algun moment ERC votés una cosa diferent a Democràcia i Llibertat?

Venim d'una coalició electoral molt recent i anem a fer el mateix: defensar el vot de la gent . Que ara ho fem des d'espais ideològics diferents però amb el mateix objectiu també reflecteix la victòria, hi ha moltes maneres d'anar junts. Junts pel Sí tenia un sentit molt clar, guanyar d'una manera excepcional, i es va fer, i ara ho defensarem. Dit això, desitgem el millor als companys de Convergència, però que ens vagi una mica millor a nosaltres.