'La generació dels nostres fills serà la primera que viurà menys que la dels seus pares'

Quines són les malalties més freqüents en la nostra societat?

El nostre sistema de salut estava programat per atendre malalties agudes de caire infecciós però els darrers anys ens han portat un canvi en el patró epidemiològic de les malalties. Actualment, el més prevalent són les malalties cròniques cardiovasculars com la 'diabesidat' (diabetis de la mà de l'obesitat), l'obesitat o la malaltia cardiovascular, que és la major causa de mortalitat al país.

De fet, una de cada tres persones mor d'una malaltia cardiovascular; la meitat si només comptem la població adulta. Això tenint en compte que és una malaltia que es pot prevenir en el 90% dels casos.

Com?

Millorant els hàbits d'alimentació, salut i estil de vida.

Què ens ha passat?

Estem vivint un canvi de l'estil de vida; hem passat a una societat molt sedentària i opulent que té a l'abast el menjar, un menjar molt dens energèticament i molt ric en greixos saturats i sucres d'absorció ràpida. Aquest tipus d'alimentació, unida a la disminució de l'exercici físic i de l'activitat física diària, provoca l'augment de població obesa, sobretot infantojuvenil.

Aquí també ens passa?

Sí. De fet, l'Estat espanyol és l'estat de la Unió Europea amb més taxa d'obesitat en població infantojuvenil i el tercer del món. Estem davant d'un problema greu de salut pública. L'obesitat és la nova pandèmia del segle XXI, la generació dels nostres fills serà la primera que viurà menys que la dels seus pares...

Però sempre fem gala de la dieta mediterrània...

Ara que la Unesco acaba de proclamar la dieta mediterrània patrimoni immaterial de la humanitat, correm el risc que només sigui un record. La paraula 'diet' en grec, no significa menjar sinó forma de vida: Gent que anava a treballar al camp i feia exercici físic, que menjava de manera austera i variada, i on el greix principal era l'oli d'oliva... Sense cap mena de dubte és un estil de vida bo per a la salut cardiovascular, la mental, i la salut en general.

Actualment, però, tenim una societat visual, plena de pantalles, els nostres fills es passen massa hores al dia davant d'una pantalla i això els impedeix fer activitat física, i estan exposats a una oferta àmplia i basta d'aliments rics en greixos. Un nen que passa més de dues hores al dia davant d'una pantalla és molt probable que desenvolupi obesitat.

A què es deu?

És un problema cultural, en pocs anys hi ha hagut un canvi radical. S'ha de tenir en compte la incorporació de la dona en el món de treball que ha estat el detonant del canvi del model familiar. S'ha perdut la dieta i vivim en el món de la improvisació. Un món que ha perdut l'esquema i el cronograma de la mà dels aliments preparats, rics en greixos... Abans, la gent deia: 'dilluns truita, dimarts peix...' ara la gent fa uns menús alimentaris desorganitzats i menja en grans quantitats.

I això des de petits...

Sí. Alguns nens a l'ESO deixen d'esmorzar a casa. L'absència de l'esmorzar és un dels factors que més afavoreix l'obesitat de grans, ja que li estan enviant un missatge al cos demanant que estalviï. El cos es prepara per estalviar i la glàndula suprarenal segrega hormones i afavoreix la pujada de sucre, afavorint que aparegui un estat inflamatori.

Però l'obesitat només és culpa dels comportaments?

No. Hi ha un factor genètic i un factor ambiental. Nosaltres som fills d'un genotip estalviador. Fa molts anys, quan els recursos alimentaris eren molt escassos, la selecció natural feia que es reproduïssin les persones que tinguessin un consum metabòlic més baix. Tots som fills d'estalviadors i ara tenim molt menjar al nostre abast. Durant centenars de milions d'anys la genètica s'ha preparat per estalviar i en els darrers 50 anys els comportaments han canviat, els gens no tenen temps d'adaptar-se.

Què es pot fer davant de tota aquesta situació?

D'entrada, cap de nosaltres ha d'esperar que les autoritats sanitàries prenguin decisions, cadascú ha de ser conscient i actuar. En primer lloc, dins del grup familiar cal decidir qui serà l'encarregat d'alfabetitzar els nens nutricionalment, s'ha d'ensenyar els nens a comprar, organitzar la cistella de la compra, cuinar... En segon lloc cal plantejar-se quins són els valors que volem en la nostra família i ser conseqüents amb aquests valors.

Si el valor de la salut és important, els pares hem de marcar els límits als nostres fills, hem de veure quin tipus d'oci fem nosaltres i quins faran els nostres fills... Finalment cal tornar a la cuina del territori i defugir dels plats precuinats o preparats.