'El Govern ha estat més preocupat de parlar d’independència que fomentar l'ocupació a l’Anoia'

Vostè ha estat diputat aquesta passada legislatura, de què està més orgullós d’haver aconseguit?

De traslladar al Parlament de Catalunya els neguits i necessitats d’Igualada i de la comarca de l’Anoia, especialment aquells projectes i infraestructures necessàries pel desenvolupament econòmic del nostre territori. Fer present de forma constant l’Anoia al Parlament crec que és fonamental per desencallar determinades actuacions i inversions. Aquesta tasca és més fàcil si hi ha un Govern de la Generalitat receptiu i disposat a escoltar i dialogar: no ha estat el cas en aquesta passada legislatura.

I què li sap greu no haver pogut obtenir?

Aquesta era una legislatura en el que érem conscients de les dificultats econòmiques per tirar endavant determinades infraestructures. Sabíem que ben segur no es podien fer totes de cop. Però, el que exigíem al Govern, com a mínim, era un calendari d’aquestes inversions, és a dir, un compromís de quan es podien tirar endavant. Gairebé sempre el Govern de CIU s’ha fet el sord davant d’aquestes peticions. Algunes s’han aprovat, malgrat el grup parlamentari de CIU.

Un projecte que malgrat els diversos governs de la Generalitat que han passat (CIU i Tripartit) i no han estat capaços d’executar és el del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al seu pas per Vilanova del Camí i Igualada. Un projecte que afecta a la seguretat dels ciutadans i a la transformació profunda dels nostres barris no hi ha manera que s’executi.

Si sortís de nou escollit diputat, quina és la primera reivindicació que portaria al Parlament?

La prioritat és impulsar tot aquells projectes que tinguin una incidència directa en el desenvolupament econòmic de la nostra comarca. I, alhora, vetllar per què aquells que ja estan previstos s’executin de forma efectiva. L’actual Govern de la Generalitat no ha tingut un actitud activa per impulsar projectes de dinamització econòmica en la comarca. És evident, per exemple, quan han tingut que signar a correcuita, un cop convocades les eleccions, el conveni per impulsar les noves instal·lacions universitàries. CIU copia el mateix estil que va practicar el Tripartit a la comarca: prometre i signar els convenis en període electoral. Malauradament, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat més preocupat de parlar d’independència que per fomentar l’ocupació a l’Anoia.

De ser diputat, es compromet a aconseguir que els pressupostos que destina la Generalitat a l’Anoia s’incrementin? Com?

Aquest sempre ha estat un objectiu any rere any. Intentar, sabent que en les actuals circumstàncies econòmiques és difícil, obtenir els màxims recursos possibles de la Generalitat per a la comarca. No només en el moment de l’aprovació dels Pressupostos, que és el moment més important per assolir aquesta finalitat, sinó també al llarg de tota a l’any impulsant iniciatives que ens permetin obligar al Govern a incloure determinades actuacions en pressupostos futurs.

El com és mitjançant els procediments parlamentaris de presentació d’esmenes si estem a l’oposició o d’incloure directament en el projecte de pressupostos si estem en el Govern de la Generalitat. Però, en tot cas, sempre és imprescindible un Govern de la Generalitat que realment vulgui dialogar.

Quines propostes fa el seu partit per frenar l’atur a l’Anoia i crear nova ocupació?

Tots tenim coneixement que a la comarca tenim nombrosos projectes per generar ocupació que no han rebut el recolzament suficient per part de la Generalitat de Catalunya per fer-los realitat o per prioritzar la seva execució. En alguns casos, aquests projectes s’han aturat perquè una part del territori no ha prioritzat la creació d’ocupació a casa nostre. Tenim projectes i cal impulsar-los. Alhora, hi havien iniciatives empresarials i de recolzament a l’activitat industrial que han desaparegut per la manca d’aquest suport de la Generalitat.

Davant d’aquesta realitat, Mas només parla d’independència i no fa propostes per sortir de la crisis econòmica. L’alternativa del Partit Popular Català es fonamenta en una política econòmica que combini austeritat amb polítiques i reformes que afavoreixin el creixement econòmic; redueixi estructures polítiques i administratives (suprimint 782 consellers comarcals, reduint un 20% les empreses públiques de la Generalitat i les aportacions a partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials); i impulsi reformes per exigir a les entitats financeres que el crèdit arribi a les empreses, autònoms i a les famílies. Alhora, defensem un pacte de finançament just per Catalunya i sense trencaments; una reforma en profunditat del Servei d’Ocupació de Catalunya; disposar d’una Formació Professional Dual que asseguri una formació integral dins l’empresa i el centre de formació; l’establiment d’una ‘Llei d’emprenedors, del treball autònom i de l’autoocupació’; l’enfortiment del sector industrial català; i la internacionalització de l’empresa catalana i suport a la innovació i el coneixement, reformant ACC1Ó i sumant esforços amb el Govern de l’Estat.

Aquest dies ha fet trobades en bars, cafeteries, al carrer, ... amb ciutadans catalans. A l’Anoia, n’ha fet algun? On? Quines inquietuds li han traslladat?

El que em vam manifestar era la seva preocupació per l’atur i per les dificultats d’arribar a final de mes. I, alhora, expressaven que no entenien que davant d’aquestes greus dificultats la Generalitat no centrés tots els seus esforços en sortir de la crisis econòmica i crear llocs de treball.

Segons l’enquesta del CEO, el PP podria quedar en segona posició per una important caiguda del PSC, però no per un augment d’escons. S’ho prendria com una victòria igualment?

El que més preocupa al separatisme i a CIU és un Partit Popular Català fort a Catalunya. Si el Partit Popular fos segona força a Catalunya donaríem un missatge clar a Mas que un gran nombre de catalans no volen la independència. A més, pel sistema electoral que tenim, en la mesura que concentrem el vot obtindrem un major nombre de diputats que fonamenten el nostre projecte polític amb un si a Catalunya i també a Espanya, i no pas en el trencament i l’exclusió.

Els catalans han de poder convocar un referèndum per decidir: independència si o no? Per què?

Crec que hem d’anar més enllà. Qui proposa la convocatòria del referèndum està explicant cap a on vol portar Catalunya? Una referèndum per anar a on? Crec que els ciutadans tenen dret a saber la veritat: de conèixer dels seus governants cap a on els volen portar i quines són les conseqüències reals de la independència de Catalunya. Crec que sincerament el Sr. Mas no esta fent res de tot això. Què ha d'amagar? Quina por té? Quina és l’estació final d’aquest trajecte que ens proposen? No ens ho volen dir.

Només un exemple. Fins ara se’ns deia que la independència de Catalunya era possible mantenint-se dintre de la Unió Europea. El sr. Mas i el Sr. Duran Lleida, fa pocs dies, han hagut de reconèixer que, d’acord amb els actuals tractats, la independència de Catalunya comportaria que sortiríem de la Unió Europea. Abans se’ns deia una cosa, i ara els catalans veiem que la veritat és un altre.

Si es convoqués, què votaria vostè en aquest referèndum d’autodeterminació?

Jo votaria no a la independència de Catalunya. Però, crec que si els que ens sentim catalans i espanyols ens mobilitzem el proper 25 de novembre podrem fer arribar al President Mas un missatge clar i nítid: que no volem la independència. I si realment tot els que pensem així anem a votar no caldrà convocar un referèndum. El resultat serà clar: la majoria de catalans no volem que ens separin ni que es facin escollir i aturarem aquesta aventura independentista de CIU.

Digui 3 motius pels quals els anoiencs haurien de votar el seu partit.

Perquè la prioritat del Partit Popular Català és sortir de la crisis econòmica i generar llocs de treball. Aquesta política és la que ens permetrà garantir una educació i sanitat de qualitat.

El Partit Popular és la garantia més sòlida per tots aquells que comparteixin un projecte de Catalunya compartit amb la resta d’Espanya i per fer front a l’aventura independentista de Mas.

El que més preocupa al separatisme és un Partit Popular Català fort a Catalunya.