‘El govern no ha demostrat que el POUM sigui viable econòmicament’

A què es deu el canvi de posicionament del PP en el tema del POUM?

Al nostre programa electoral ja recollíem la necessitat d’un nou POUM. I això és un sentiment generalitzat a molts àmbits de la ciutat. Vam votar favorablement en l’aprovació inicial, mentre que la resta de grups es van abstenir, i no hi ha cap vot en contra, i això és una dada.

Per què aquesta votació inicial a favor?

Perquè entenem que el POUM no ha de ser el pla de l’Ajuntament sinó el pla de la ciutat. I perquè sigui el POUM de la ciutat cal que els igualadins el puguin conèixer: l’aprovació inicial permet treure’l del calaix i posar-lo sobre la taula, i fer les seves aportacions. I això és un sí tècnic: no valorem el contingut sinó que possibilitem iniciar el procés. Després ens hem reunit amb col·lectius, entitats i particulars, i hem constatat que hi ha un comú denominador: el POUM no és viable ni econòmicament ni socialment. Per tant, entenem que si s’aprova un pla que no és viable, és aprovar paper mullat. I nosaltres això no ho farem, per això demanem al govern que deixi sense efecte aquest pla. El mateix dia que ho vam fer públic, a la tarda tant CIU com ERC van manifestar-se favorables a la nostra proposta, i de fet CIU l’endemà va presentar una petició de ple extraordinari en aquest mateix sentit.

Com valores la proposta d’allargament del termini d’al·legacions feta ara per Entesa?

És una mica com un mag que treu un conill del barret. Ens sembla que l’alcalde, davant de perdre una votació, fa un últim cop d’efecte. Ho valorem negativament, perquè això és contribuir a la cerimònia de la confusió. La gent no entendrà per què l’alcalde, que havia dit que era inviable allargar el termini, ara ho demana. Jo crec que a Igualada no estem contribuint a la serietat de la classe política. Per tant, sobta el canvi de criteri, i no contribueix a asserenar els ànims. Ens dóna la impressió que el senyor alcalde pretén agafar-se a un formalisme. Per què no ho ha resolt abans i no just abans del ple extraordinari? Davant d’una pèrdua immediata d’una votació, fa aquest foc d’encenalls. I nosaltres no estem disposats a jugar-hi. Ha tingut 20 dies per resoldre-ho i no ho ha fet. Hem passat d’una situació d’intransigència en el diàleg a una desesperada necessitat de resoldre-ho. Li demanem, per tant, sentit comú.

Si el POUM es deixa sense efecte, es talla la participació ciutadana?

No, això no és cert, la gent i els afectats ja han parlat amb els grups... Nosaltres hem parlat amb molts col·lectius, i no n’hi ha cap que ens hagi dit que li està bé aquest POUM. Alguns diuen que cal un POUM però no aquest, i la majoria demanen que es retiri, no hi estan d’acord. A més, no hem vist receptivitat per part del govern de cara a integrar modificacions.

Hi hagut pressions des del Partit Popular de Catalunya en aquesta qüestió?

No, aquest rumor és fals. Jo no he rebut cap trucada del partit. Qui ho digui, ho ha somiat. Ni Pere Calbó ni Joan Agramunt han rebut cap trucada de ningú de fora d’Igualada demanant ni una cosa ni l’altra. La decisió s’ha pres des del PP d’Igualada: la junta local i el grup municipal.

Si ara es retira el pla, quan serà el moment de parlar de POUM?

De fet, de tot el procés en fem una valoració positiva, perquè ha obert un debat de tots plegats sobre quin és el model de ciutat que volem. I ha permès sorgir propostes, com Amics del Rec, que fins ara no havien sorgit. Primer s’ha de temperar els ànims, buscar diàleg. Tenim 3 anys, temps suficient per fer-ho però no ens podem adormir, el procés ha de continuar. Però sense que ningú se senti amenaçat, amb una espasa a coll. Posem en valor el procés, s’ha avançat feina.

En aquest sentit, la creació d’un consell assessor —que preveu la llei d’urbanisme— pot ser un bon marc per fer avançar el diàleg. I trobar unes propostes més consensuades, més realistes i sobretot més viables. Podem arribar a un consens si tothom està disposat a cedir una mica.

Aquest POUM no és viable: discrepo amb l’alcalde. I on ell veu especuladors nosaltres hi veiem igualadins. S’estaven demanant cessions superiors a les que estableix la llei, sense cap justificació. El govern, en tot aquest procés, no ha demostrat que és viable econòmicament, que és el que hauria d’haver fet.

Creus que aquest afer pot afectar a les relacions del PP amb Entesa?

Nosaltres farem el que hem fet sempre. Davant d’una proposta, l’analitzem i valorem si dóna compliment al nostre programa electoral, i si segons el nostre criteri és beneficiosa o no per a la ciutat. Si ho és, es pot arribar a un acord. Nosaltres no canviarem aquest posicionament; si canvia l’Entesa serà el seu problema. No sé si hi haurà acords o no, dependrà de la qüestió, del plantejament i de la capacitat de diàleg de les dues parts. Contràriament al que a vegades s’ha dit, nosaltres no tenim cap pacte ocult amb Entesa. Es plantegen les coses, les analitzem i votem.

Per exemple amb el tema del servei de recollida d’escombraries?

Sí, és un tema que es plantejava sense acord previ amb el PP, nosaltres hi havíem presentat un conjunt d’esmenes. No volem aprovar un model de societat que ens condicioni el servei de recollida que tindrem a la ciutat. És com si primer aprovessis la compra concreta de contenidors sense saber quin model es vol implantar. Si jo aprovo això, quan vulgui discutir el model, se’m dirà que ja es va votar. Simplement abans de dir que sí o que no volem conèixer-ho tot: tant l’ens de gestió, com què gestionarem i com ho farem. Ara hem fet més aportacions i estem a l’espera de veure com acabar aquest tema. Si estem parlant de quin model volem, s’ha d’explicar tot.

Mancomunar aquest servei seria una solució?

El sistema de recollida d’escombraries era un dels grans temes que podia millorar-se si es feia de forma mancomunada. Ens consta que s’ha intentat un acord amb Vilanova del Camí, que al final no ha estat possible. És un fracàs dels quatre ajuntaments governats pels socialistes, una oportunitat que hi havia per guanyar-hi tots. I aquest fracàs s’haurà d’explicar.