'Guatemala té militars i grans terratinents que són els amos i senyors del país, i que no cedeixen'

Com i per què vas decidir anar cap a Guatemala?

M’hi va enviar la Institució a la qual pertanyo, després de dialogar i conèixer les meves inquietuds en relació amb l’Amèrica Llatina. Per què? Doncs perquè em semblava i em sembla que són països que necessiten —no tots, però sí la majoria— el suport d’institucions i de persones que els ajudin a posar-se a nivell de les altres nacions, tant culturalment, com socialment i econòmicament.

Però abans ja havies estat en altres indrets... Què hi feies?

Durant la dècada dels 70 als 80 vaig estar a Santiago de Xile. Vivia, junt amb altres companyes, en un barri marginal i era professora de primària en una escola de la mateixa població. Allà em va tocar viure anys difícils perquè justament hi vaig arribar quan va sortir elegit el president Allende. Després de tres anys el van derrocar amb un cop d’Estat i vam viure el temps de Pinochet: tota una experiència molt interessant, molt dolorosa i plena de dificultats.

Quina és la teva tasca a Guatemala?

A Guatemala hi vaig venir per col·laborar a la llibreria que l’Institut Vida i Pau dirigeix. La llibreria es va inaugurar l’any 1976 a petició d’un bisbe que estava molt preocupat pel baix nivell cultural de Guatemala. En aquell moment tenia un 80% d’analfabets. Ara l’índex ha disminuït bastant, però a l’interior del país encara és alt, sobretot les dones i els indigents. També hi faig activitats d’alfabetització, de promoció de la dona i d’ajuda a joventut marginada.

En concret a quina zona estàs? Hi ha presència d’altres cooperants?

Jo estic a Ciutat de Guatemala, a la zona una, la primera que es va formar. Es diu el centre històric perquè té el Parc Central, la Catedral, el Palau Nacional i altres edificis de govern. Té cases construïdes el segle XIX, bastant boniques. Aquesta zona està rodejada de zones molt, molt pobres. I també en altres indrets hi ha zones, molt, molt riques. Guatemala ciutat participa de les immenses diferències socials que caracteritzen l’Amèrica Llatina.

Amb quines dificultats us trobeu?

En el dia a dia, surten moltes dificultats de tot tipus que es fa difícil d’explicar perquè provenen del funcionament de les institucions locals. Voldríem que les coses funcionessin d’un altra manera, però hem de tenir en compte que hi som per ajudar, no per imposar, i hem d’anar acceptant tota una sèrie de coses.

Com veus la situació actual al país? Com ha canviat des que hi ets?

En alguns aspectes ha millorat, i en altres ha empitjorat. No aconsegueixen uns governs que realment busquin el bé de la gent. No aconsegueixen una democràcia que funcioni amb eficàcia, no hi ha uns partits polítics ben formats, i tot està muntat perquè el sistema es perpetuï. Guatemala té els militars i uns grans terratinents que són els amos i senyors del país, i que no cedeixen. Hi ha també molta inseguretat ciutadana i narcotràfic.

Quina és la millor recompensa per la feina que fas?

No busco recompenses. Tinc plena consciència que en aquests llocs ens hi hem de donar gratuïtament. Però sí que em sento satisfeta quan puc comprovar que hi ha molta gent que ha despertat als valors culturals, que està inquieta per formar-se, que de mica en mica està creixent, i que podem arribar a ser plenament persones.

T’has plantejat mai deixar-ho o bé anar a alguna altra banda?

De moment, no. Mentre la salut em respongui i no hi hagi circumstàncies que em demanin un canvi, penso donar el que pugui. Anar a una altra banda, ja no m’ho plantejo: no és fàcil l’adaptació a un país, i menys a la meva edat...