'Guatemala és un país intensament bo'

El 2005 vas marxar d'Igualada. On vas anar a viure i per quin motiu?

L’any 2005 vaig anar a viure a Suecia, i m’hi vaig quedar a viure durant 5 anys.

En un primer moment hi vaig anar d’Erasmus i m’hi vaig quedar per acabar la carrera de psicologia i després vaig estudiar-hi un màster de dos anys en Relacions Internacionals i cooperació Internacional i posteriorment Drets Humans i Democràcia.

Després de Suecia vaig tornar a Catalunya i hi vaig estar durant 7 mesos aproximadament col.laborant en el departament de cooperació internacional de Creu Roja a Barcelona. Allà em vaig formar com a delegada internacional de la Creu Roja Española i com a membre de la unitat de resposta en emergències internacionals en treball psicosocial (ERU) . Per mi va ser una experiència molt bona i em va servir per aprendre molts punts de la resposta en emergències ja que tenen un equip professional i humà molt preparat.

Ara vius a Guatemala? Què t'hi ha portat?

Vaig arribar a Guatemala l’octubre del 2011 perquè em van contractar des de l’AECID (l’Agencia Espanyola de cooperació) i en el meu cas la plaça era per Guatemala. Després d’un any a Guatemala vaig començar a treballar per les Nacions Unides on continuo actualment.

A Guatemala, ara treballes per les Nacions Unides supervisant projectes que lluiten en contra de la violència contra les dones, i vetllen per la salut sexual i reproductiva, la prevenció dels embarassos en nenes i adolescents... Quina és la situació de la dona en aquest país?

La situacio de la dona a Guatemala és complicada. En molts sectors de la població impera una actitud patriarcal i masclista i les condicions de pobresa, sobretot en l’àrea rural i en la població indígena s’accentuen.

La dona i especialment la dona rural i indígena és un dels sectors de la població que es troben en una situació de més vulnerabilitat. On s’accentuen les condicions de pobresa extrema i d’analfabetisme, situació que dificulta encara més les condicions de vida i les oportunitats socio-econòmiques. En aquest context les nenes i adolescents són les que en viuen unes conseqüències més directes i les impulsa moltes vegades a repetir el mateix patró de vida que els seus pares.

La pobresa, la falta d’oportunitats i la falta d’accés a l'educació i a una vida digne, així com l’exclusió social en la que viuen, sobretot en l’area rural i idígena, són els factors causants d’uns alts índexs d’embaràs en nenes i adolescents. Guatemala és el segon país d’Amèrica Llatina amb les taxes més elevades d’embaràs en nenes i adolescents i de mortalitat materna.

Des del Fons de Població de Nacions Unides treballem per brindar una educació integral en sexualitat, una educació en drets humans i en drets sexuals i reproductius, i es vetlla per la salut reproductiva i perquè els joves es desenvolupin plenament.

Com és la vida a Guatemala?

Segons un informe recent del Banc Mundial, Guatemala és el país més desigual d’America. Una petita part de la població concentra totes les riqueses del país. Hi ha una oligarquia conservadora que és propietària i controla la major part dels recursos del país i exerceix control sobre les institucions de l’estat perquè tot els sigui favorable. El racisme ha estat un mecanisme més de submissió, utilitzat durant centenars d’anys per aquestes classes dominants a Guatemala.

Aquesta gran desigualtat, l’exclusió social i la impunitat provocada pel que he esmentat anteriorment són la causa directa de la pobresa extrema, la falta d’oportunitats i l'opressió en la que viu la població. Aquests factors són els que han portat a la violència que viu Guatemala actualment.

Com definiries Guatemala? Què significa per tu?

Diuen que Guatemala és un país de contrastos. Una gran persona, companya de feina, quan li preguntaven per Guatemala solia dir: 'és un país intens'. Un país amb situacions de vida molt dures però on les experiències també poden ser intensament bones. Una naturalesa extraordinària, volcans actius, selves, muntanyes de 4,000 metres, una gran història amb reserves mayes per tot el país, una gran riquesa cultural on més de la meitat de la població es indígena, un país on es parlen 23 idiomes diferents, el país de l’eterna primavera i una població bondadosa i amigable. Tot això fa de Guatemala un país intensament bo.

Gràcies a la teva parella, que és director de cinema, t'has introduït en aquest món...

Ell es antropòleg i director de cinema i mica en mica jo també m’he anat introduint en aquest món, sobretot participant en la producció de diferents documentals de caràcter social i antropològic. L’últim documental que hem realitzat “Cuchumatanes”, l’han seleccionat en diferents festivals de cinema internacionals i aquests dies l’estem presentant en el festival de cinema de l’Habana ja que va ser seleccionat en la categoria ”Latinoamèrica en perspectiva”. Es tracta d’un documental sobre la cultura de resistencia Maya Mam en una regió de Guatemala a gairebé 4,000 metres d’altura, on un pastor d’ovelles ens guia i ens ensenya el seu dia a dia i les pràctiques culturals que continuen vives i es van transmetent de generació en generació.

Ets psicòloga, vinculada des de fa molts anys a la cooperació internacional. Va començar vinculada a ACAPS, Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí. I aquest 20013 has publicat un llibre sobre l'impacte psicològic de la migració forçada dels refugiats sahrauís...

Durant molts anys vaig estar vinculada amb el Sahara Occidental i vaig tenir l’oportunitat de viatjar amb l’organització als campaments en diverses ocasions.

Vaig escriure la tesi del màster sobre l’impacte psicològic de la migració forçada dels refugiats sahrauís i aquest any han publicat el llibre.

Com és la vida dels refugiats?

La situació que es viu al Sahara Occidental ocupat i en els campaments de refugiats és molt dura. En el dia a dia de la població sahrauí s'hi fan presents constants violacions dels drets humans. En les parts ocupades, els sahrauís viuen una constant repressió, no respecten els seus drets humans, el dret a la vida, tampoc el dret a la justícia o d’expressar-se lliurement.

De quina manera afecta viure en aquest estat de 'provisionalitat' , fora del teu poble, en el no-res...?

La situació que es viu en els campaments és una situació de desesperança. Han estat molts anys esperant una resolució justa i ells segueixen esperant en el no res, amb unes condicions de vida extremes a causa de la temperatura i la zona on es troben, vivint en un territori pràcticament erm. Són els campaments de refugiats més aïllats del món.

Els joves que ja han nascut allà no han vist mai el Sahara, però és el seu país. És el país on ells podrien recobrar l’esperança, on podrien tenir una vida digna, una oportunitat.

Molts dels joves en els campaments han sortit i han estudiat a fora, molts d’ells carreres universitàries i després de tot, han de tornar als campaments i es troben de nou en el no res, en l’eterna espera.

Amb tot això, la seva fortalesa és l’esperança. En aquesta esperança en poder tornar i construir una vida pròpia en el seu país, es on radiquen els seus sentiments de fortalesa i de benestar. Sense aquesta esperança i sense una construcció d'una identitat molt forta, un sentiment de pertinença a un poble, no podrien seguir. Això és el que els dóna sentit a la vida. Seguir lluitant i poder recuperar el Sahara.

Com és el dia a dia de Laura Dolz?

Durant la setmana a Guatemala treballo generalment a la ciutat, planifico i gestiono projectes a UNFPA i treballo conjuntament amb organismes governamentals i amb organitzacions no governamentals i de societat civil. A vegades també viatjo a diferents regions del país a supervisar els projectes i a realitzar activitats dins de l’àmbit comunitari.

També m’ocupo de la part de producció de la productora audiovisual que tenim que es diu (Aumakua Films) i el divendres només sortir de la feina anem directament al mar i allà passem el cap de setmana, perquè ens agrada molt el surf i a Guatemala en tota la costa del Pacífic hi ha bons llocs per practicar-lo.

Com veus Igualada des de la distància?

A mi personalment Igualada m’encanta i sempre en parlo molt bé a tothom. Penso que és una ciutat on s’hi pot viure molt bé, tranquil·la i amb una bona qualitat de vida. Un aspecte molt positiu que té Igualada és que la població és jove. Una gran part de la població jove de la ciutat no ha marxat o ha tornat i s’hi ha quedat a viure. És una ciutat que té vida, sempre s’hi organitzen activitats i es va fomentant la vida a la ciutat i la gent en general en té un sentiment de pertinença i una identitat. Això sí, s’hauria de fomentar la reactivació de l’economia, amb més innovació. Cal aprofitar i treure profit del recurs humà que té la ciutat perquè sorgeixin noves oportunitats de treball i la ciutat es desenvolupi.

Quins són els teus projectes de futur? Et veus tornant a la teva ciutat natal?

En els meus plans de futur no descarto tornar a Igualada i quedar-m’hi. És on he crescut i en tinc un sentiment de pertinença.