Guillem Torrents: “El més important que vam aconseguir va ser tornar a omplir el pavelló de Les Comes”

Un dels noms propis de la temporada va ser, sens dubte, el de Guillem Torrents. El porter igualadí, format a la base del club, va meravellar l’afició arlequinada com ja havia fet, també, l’any anterior. A finals d’estiu, Torrents va tornar a ser protagonista, aquest cop, però, per un motiu ben diferent: va anunciar, a través d’un comunicat al seu perfil d’Instagram, que no seguia al club que l’havia vist créixer. Hores després es feia públic el seu fitxatge pel vigent campió d’Europa, l’Óquei Clube de Barcelos.

Aquests últims anys has estat una peça clau a l'Igualada assolint, a més, dos títols europeus, quina valoració fas de la teva etapa al club?

La meva etapa al primer equip del club la considero molt bona i amb una evolució ascendent. El primer any que jugo entrem a play-offs, que feia molts anys que no s’aconseguia i, després, amb la conquesta dels dos títols europeus i fent un bon paper aquelles temporades crec que, tant jo com tot l’equip, vam fer un pas endavant. 

El més important que vam aconseguir va ser tornar a omplir el pavelló de Les Comes, que arreu de la ciutat se sentís a parlar de l’Igualada Hoquei Club i veure els nens petits i tota la base amb la il·lusió de veure’ns jugar.

I de la temporada passada?

Aquesta última temporada va ser molt bona pels que ens vam quedar. Després de les sortides de Gerard Riba, Aleix Marimon i Nil Cervera, es deia que aquest Igualada estaria per baix, que no tornaria a guanyar la CERS i, aconseguir-la i, a més, fer un molt bon paper a la resta de competicions, va donar encara més valor a què havíem fet aquesta i, també, l’anterior. 

Amb quin moment et quedes del teu pas per l'Igualada?

Sobretot em quedo amb la primera CERS, de fet, la porto tatuada, perquè era el meu somni des de ben petit.

Què és el que més trobaràs a faltar?

A la gent d’Igualada, al pavelló. I sentir-me a casa.

Aquest estiu has signat per l’OC Barcelos. Com ha sigut aquest fitxatge?

Bé, el fitxatge va ser bastant tard en comparació als tempos habituals del món de l’hoquei, però, quan em va arribar l’oferta, vaig dubtar bastant poc. Al final em venia a buscar el campió actual de la Champions.

Com encares aquest nou repte, què n’esperes?

Espero créixer molt com a jugador. I sobretot espero, amb moltes ganes, viure l’experiència de jugar a la millor lliga del món, on l’hoquei és professional i es tracta com a tal. 

Tal com has dit, l’OC Barcelos és l’actual camió de la Copa d’Europa. Per tant, les expectatives són altes. Quin és l’objectiu pel que fa a títols?

A nivell de títols l’objectiu és competir per tot i aconseguir-los tots, però, a la vegada sabem que la meitat de l’equip és nou i que és un nou projecte. Igualment, però, lluitarem per aconseguir tots els títols. 

Sovint la figura del porter està sotmesa a més pressió que la resta de jugadors de camp, moltes vegades perquè les errades es paguen més cares. Com gestiones aquesta pressió?

Sí que és veritat que els errors d’un porter es noten molt més que en una altra posició de joc, però a mi, des de sempre, m’han definit com a un porter fred i crec que gestiono bé aquests moments de pressió i, sobretot, de després de rebre un gol, que són moments complicats en els quals un porter es pot sentir sol, jutjat, malament. I és en aquests moments quan has de ser fort i controlar i gestionar les emocions.

Tens alguna rutina especial per preparar-te els partits importants?

Sí, el dia de partit sempre intento llevar-me a una hora prudent, anar a caminar, a fer una volteta i pensar bastant en el partit, però tampoc capficar-m’hi. És a dir, fer un dia normal, sobretot menjar molt bé el que ens marca la dietista i poca cosa més.

Després tinc rutines com posar-me primer el patí esquerre abans que el dret i d’aquestes, que n’hi ha moltes i cada esportista en té mil de diferents.

A banda de canviar d’equip, aquest fitxatge també vol dir marxar de Catalunya. Com ho afrontes?

El fet de marxar de Catalunya per a mi també era una cosa positiva, com fer un Erasmus, que ara veia que tothom de la universitat ho feia. I també tenia ganes de sortir de la meva zona de confort, sortir de casa i viure i veure món, conèixer gent diferent, aprendre la cultura de Portugal i l’idioma i en tinc moltes ganes.

Aquest any l’Igualada també juga la màxima competició europea. Tot i que el sorteig ha volgut que no compartíssiu grup, t'has arribat a imaginar la situació d'enfrontar-te a l'Igualada?

Jo tenia ganes que ens toqués l’Igualada al sorteig de la Copa d’Europa, perquè em feia molta il·lusió jugar a Les Comes, al final he crescut allà. Hagués estat estrany vestir uns altres colors i un altre escut a Les Comes, però també crec que hagués sigut molt especial i espero poder-ho fer en un altre moment. 

Aquest estiu, a més, has debutat amb la selecció espanyola d'hoquei, com ha estat aquesta experiència?

Molt xula. Al final només el fet de ser-hi i conviure amb els millors jugadors del món ja és un privilegi i, a més, poder debutar va ser un somni. Al final tota l’experiència des del primer dia d’entrenament fins a l’últim moment va ser espectacular i vaig gaudir moltíssim.