Aleix Auber: "S’ha demostrat que la CUP hi és per fer propostes i per fer una política real, no de ficció"

Tot a punt per la Festa Major?

La Festa Major pinta bé, però sí que hem de reconèixer que amb l’aterratge de les eleccions i havent fet tot un canvi de govern hem topat amb el fet que la Festa Major tot just estava esbossada i amb el poc temps que hi havia de recorregut hem hagut d’anar a corre-cuita. Amb el que sí que ens hem quedat a mitges és amb el procés de participació que nosaltres entenem que ha de tenir una festa. Tot i això tenim un resultat molt bo i el poble gaudirà molt, no només de l' oferta cultural que donem nosaltres sinó de la Festa Major popular, amb la qual també hi ha hagut apropaments i gestos, hem coordinat conjuntament molts actes.

Ara que la CUP ha entrat a l’Ajuntament, com combinareu la Festa Major oficial i l’alternativa?

Ens ho plantegem com ens ho hem plantejat els qui durant molts anys hem col·laborat tant en una com en l’altra. En l' oficial hi hem col·laborat per tradició, i en l'alternativa com un fet i un espai reivindicatiu. A través de la Festa Major popular es traslladava una critica a com es muntaven les festes, a la privatització d’aquestes, una crítica al caràcter sexista que s’hi podia donar. És un espai que ha anat creixent i s’ha fonamentat molt en el que antigament eren les festes majors d’arreu: molt de treball veïnal, molt de teixit associatiu, de colles, d’entitats. Aquesta idea ha anat guanyat terreny i el que entenem com a institució, ara que governem des de la CUP i amb ERC, és retrobar una miqueta aquests orígens. D’una banda, tenim una feina pròpia, que és el fet de com estructurem unes festes institucionals, una Festa Major feta des de l’Ajuntament per al poble però també des del poble. I d’altra banda, de quina manera també englobem l’esperit que paral·lelament ha anat donant-nos la Festa Major popular. Una no ha de fer desaparèixer l’altra, al contrari, s’ha d’agafar els inputs més positius de les dues i fer que tot evolucioni en favor de tothom.

Parlem de política. Com valoreu el fet que sigui la CUP de Capellades la primera que aconsegueix entrar en un Ajuntament a l’Anoia?

Jo crec que si som la primera formació també respon  que vam ser els primers a presentar-nos. Ja portàvem tres legislatures i fora d’això  entenem que el resultat s’ha donat perquè hi ha hagut un treball molt de base, de teixit associatiu, d’entitats i col·lectius polítics que porten treballant a la vila des de fa molts anys i que han anat tocant diversos temes, s’han anat implicant i nosaltres que en formàvem part sempre hem estat allà. La CUP sempre hi ha participat i hem passat de ser merament una opinió a una realitat que projecta idees, alternatives, que té propostes sobre la taula. En relació a aquestes propostes algunes també es van fent realitat i la gent les coneix més de prop, les viu, les comparteix i les debat. La CUP s’ha anat fent un lloc en aquest poble. És cert també que en ser poble, en tenir la magnitud i les dimensions que té ens és més fàcil poder arribar a certes idees o certs debats cosa que potser en una ciutat és més complex. Nosaltres sempre ens recolzem en aquest treball de formigueta però treball de base, entenem que la CUP no és res sense col·lectius juvenils i polítics que estan al seu voltant i que més que donar cobertura el que fan és estendre un missatge en el qual tots formem part del que diem l’esquerra independentista. Ara mateix hi ha tres pobles amb representació institucional en una coamrca de 33, per tant, entenem que encara tenim un llarg recorregut per fer. El fet que de tres, n'hi hagi un amb alcaldia, demostra que s'està fent la feina ben feta i s’ha demostrat que la CUP hi és per fer propostes i per fer una política real, no de ficció, una política del carrer a la institució i de la institució al carrer, que és una mica el que pretenem.

Fa pocs mesos que heu aterrat a l’Ajuntament. Com us l’heu trobat?

Bé, (riu) és complex...estem aterrant! L’ajuntament ve d’un procés delicat d'un pla de contenció econòmic i això ha revertit i ha donat resultats nefastos en el sentit que se n'han ressentit les entitats i els serveis entre molts d'altres. La funció que a dia d’avui estem fent és veure en quin estat real estem. No és tan fàcil veure-ho d’avui per demà i estem analitzant les diferents àrees que nosaltres tenim. Preveient que arriba el 2016, el que volem fer és uns pressupostos amb cara i ulls, que no siguin falsos, que es basin en números reals. A més a més, treballem en qüestions que o bé perquè venien eleccions o per desinterès polític, no s’han treballat. L’anterior equip de govern havia deixat de banda temes a nivell esportiu, cultural...qüestions que entenem que ja s’haurien d’haver anat treballant i que per tant, ens toca a nosaltres a contrarellotge rectificar i posar a lloc. 

Quins són els principals problemes que heu detectat i que s’han de resoldre a curt termini?

Nosaltres sempre hem dit que els principals problemes ja no com a Ajuntament sinó com a societat capelladina són precisament els que afecten a tot arreu: habitatge i pobresa energètica. Tenim una sèrie d’eines aprovades pel ple de la legislatura passada i tenim noves eines que se’ns estan donant a nivell de lleis que ens obliguen i és el que ens havíem proposat, de fer un pla de xoc per mirar que això es doni en la menor contundència possible i que per a la gent que pateix un dels dos àmbits, tinguem eines per afrontar-ho. Tenim una nova àrea que és la d’igualtat i participació ciutadana que no existia abans.  En aquesta línia, per Festa Major entrem en una nova campanya que s’ha creat i que està trencant tabús. A part d’això, altres propòsits que tenim passen per acabar de donar l’empenta a projectes culturals del municipi com ara l’Abric Romaní que ara per ara és com "un diamant en brut". Projectes que van lligats, que exploten la vila i la fan conèixer més enllà de la comarca. Això també va lligat amb un turisme de qualitat i un comerç que se n'ha de veure beneficiat quan tot això agafi forma. Tenim llargs recorreguts a nivell patrimonial, cultural i social.

Quins projectes a curt termini teniu com a CUP?

Parlaria d’equip de govern ja que ho compartim amb ERC. Entre els dos hem aconseguit posar sobre la taula projectes molt similars. A curt termini, a part de la participació ciutadana i el tema econòmic, també volem incidir en la transparència i la comunicació, treballar amb totes aquelles eines que poden fer que els veïns se sentin més a prop de la institució. Això passa no només per donar eines on ells puguin parlar amb nosaltres sinó eines com una web operativa que permeti a totes aquelles persones que vulguin poder adreçar-se a nosaltres d’una forma factiva. A curt termini, i això passa paral·lelament a costat de moltes coses, a nivell esportiu tenim infraestructures que estan velles, que ens obliguen a fer mans i mànigues per encabir tota aquella oferta esportiva que tenim i cultural també.

I a mitjà i llarg termini?

A llarg termini tenim un munt de propostes que tant en un programa com en l’altre s’exposaven i vam posar en comú. Són propostes que passen per obrir, amb el fet sociocultural, noves vies per tal que el poble emergeixi més en aquest sentit. Això passa per fer la Fira a la tardor, el parc natural de l’aigua, una via verda...són propostes que estan sobre la taula i que entenem que d’una manera o altra aniran agafant forma i que obtindrem noves eines perquè així ho facin. Hi ha altres projectes, com l’Abric Romaní que per a nosaltres és un projecte no a curt termini sinó mitjà o llarg. El tema dels pressupostos participatius també és un gran projecte que tenim entre les mans. Després hi ha el tema de les infraestructures, tenim equipaments com la piscina, que s’han degradat amb el temps i que no hi ha hagut capacitat ni s’han trobat recursos perquè poguessin revertir la situació i per tant, com a projecte a llarg termini també volem posar a lloc aquestes infraestructures. N’hi ha d’altres de més ambiciosos, com el fet de poder tenir una segona pista poliesportiva coberta que oxigenaria molt l' oferta esportiva però tenim moltes qüestions i hem d’anar mirant quina és la nostra capacitat de fer-hi front.

Quina és la relació que voleu establir amb la resta de la comarca?

La nostra relació amb la resta de pobles entenem que ha de ser sempre bona, profitosa, d'intercanvi d’idees, de propostes i fins i tot de treball conjunt. Hi ha projectes que estan sobre la taula que tampoc no puc comentar ara perquè són idees molt embrionàries que ens han de permetre treballar junts en algunes qüestions que ens afavoreixin a tots. Hi ha un tema cabdal que és l’aigua: l’aqüífer Carme-Capellades que està patint la sobreexplotació i un estat de sequera puntual i molt dur. Aquest tema no només afecta Capellades sinó  totes les poblacions que vesteix i això ens obliga a coordinar-nos, a parlar, i a veure quines són les solucions i tot i que a vegades no són coincidents entre una població i l’altra, ens obliga a treballar conjuntament.

Canviarà la manera de fer política?

Sí, canviarà i jo crec que ja està canviant. Un dels factors més importants per a nosaltres és el tracte i la trobada amb la gent en el sentit de parlar de tot, anar-hi, debatre i escoltar i jo crec que amb això, l’actitud en un govern com aquest, ja ha donat una resposta molt interessant. Part de la dedicació que els regidors i regidores tenen és el fet de creure’s no la política com un despatx sinó una política molt més de carrer, de tu a tu. Estem convençuts que l’Ajuntament de Capellades està donant una volta al que era. Està recuperant allò bo que havia perdut i està obrint noves portes precisament a noves polítiques de participació, de transparència i d’apropament, que és un dels nostres objectius. Aquí hi ha hagut subvencions de gran abast, la inversió de les quals s’ha decidit unilateralment des de l’equip de govern. Nosaltres entenem que el poble hi ha de formar part, estem governant per a  tothom, si ha de sentir partícip tothom, no només uns quants i els projectes no només han de ser d’uns pocs. Aquests espais ens han de permetre escoltar, guiar-nos sobre què és el que hem de fer i per això, a part de les assemblees obertes de barri hi ha assemblees municipals obertes que permetran parlar de projectes de més gran abast entre els veïns i veïnes. Estem treballant per revertir el que en els darrers anys ha anat passant: l'allunyament de la institució dels veïns i veïnes  quant al tracte i al respecte de preguntar què volen i què no volen. Apostem per afavorir un canvi de funcionament des de les institucions. Un espai on els veïns i veïnes participin, s'hi sentin còmodes i sigui útil, no llunyà.