'Des que s'ha reduït la plantilla de la Guàrdia Civil s'ha perdut aquest contacte més proper amb la gent'

Com va arribar a l'Anoia?

El 16 d'octubre va fer quatre anys que sóc a Igualada, però des del 1976 que sóc a Catalunya, on he estat a diverses zones: al Bages, al Garraf, a la comandància de Barcelona... La veritat és que n'estic content; de fet, vaig demanar el trasllat voluntari. El que passa és que l'acadèmia és a Baeza (Jaén), i hi ha molts andalusos i extremenys que volen entrar al cos, però allí no hi ha lloc per a tots. Per això ens traslladem a d'altres zones, com a Catalunya, on hi ha més vacants.

Abans tots els Guàrdies Civils vivien a la caserna, però actualment ja no... Com és el vostre dia a dia?

A la caserna d'Igualada hi viuen una vintena de persones, però a vegades es tracta d'agents que treballen en alguna altra destinació. Ara molts ja vivim a fora, i venim a la caserna per complir el nostre servei i fer la nostra feina, però no hi habitem. Amb aquests anys el que ha canviat és que, abans, fer-se Guàrdia Civil era una cosa més vocacional, però darrerament, tal com estan les coses, la gent també s'ho planteja més com una opció de tenir feina.

Igualada és una zona tranquil·la?

Sí, si ho comparem amb les ciutats metropolitanes. És molt similar a ciutats com Berga o Manresa. A més, des del 2004 els Mossos d'Esquadra es fan càrrec dels assumptes de seguretat ciutadana.

I, doncs, quines competències té la Guàrdia Civil actualment?

Tot el tema fiscal (contraban), armes i explosius, terrorisme, delinqüència organitzada... També tenim competències en ports i aeroports. Per exemple, en el tema d'armes i explosius, custodiem i controlem l'ús que se'n fa a les pedreres o a les obres d'infraestructures on es realitzen voladures. Des que un explosiu surt del polvorí, fins que es trasllada i es fa explotar. Intervenim en les armes: per exemple actualment tenim registrades unes 5.000 escopetes, de caçadors o de practicants de tir...

Com és la convivència amb els altres cossos de seguretat?

Aquí és molt bona, amb tots; ens reunim freqüentment amb els Mossos d'Esquadra o bé amb els policies locals i, evidentment, col·laborem en tot el que fa falta. De fet, deixant de banda les competències, si un agent de qualsevol cos detecta alguna cosa, primer actua, i després s'informa al cos corresponent perquè continuï les diligències.

Darrerament també es col·labora molt en delictes del tipus telemàtic, relacionats amb Internet o bé amb pornografia. De fet, la Guàrdia Civil té una unitat especialitzada. I en aquest cas és essencial la col·laboració, ja que es tracta de xarxes que no només operen a Catalunya, sinó a la resta de l'Estat, on els Mossos ja no tenen competències però nosaltres o la Policia Nacional sí.

Amb el desplegament dels Mossos, la Guàrdia Civil va perdre presència...

Sí, és clar, va ser una mica el nostre 'replegament'. Abans hi havia casernes a Igualada, a Calaf, a Capellades, a Sant Quintí de Mediona i a Gelida, però actualment només queda la de la capital de l'Anoia. I com que van desaparèixer places, alguns van optar per demanar destí fora de Catalunya, d'altres per anar a ports i aeroports, i finalment d'altres van ingressar als Mossos.

També s'ha perdut contacte amb els ciutadans?

Evidentment, sí. Hi ha menys casernes... Abans coneixíem la gent dels pobles i de les ciutats, i actualment hem de cobrir moltes zones però no podem passar prou temps a cadascuna. Des que s'ha reduït la plantilla de la Guàrdia Civil s'ha perdut aquest contacte més proper amb la gent, cosa que era molt útil per assabentar-nos de coses, i atendre qualsevol problema. I als Mossos els passa el mateix.

Com veu el futur de la Guàrdia Civil?

Actualment, si no es diu el contrari, no té perquè canviar. De totes maneres, si la Generalitat obté més competències és evident que en perdríem nosaltres...

* Aquesta entrevista s'havia de publicar amb motiu de la Diada del Pilar (12 d'octubre), patrona de la Guàrdia Civil. Tot i així, els tràmits necessaris per a la corresponent autorització van suposar l'endarreriment de la publicació.