"Hem d’aconseguir que la gent de fora que ve a Igualada pel Nit de Shopping, el Rec.0 o la fira, tornin un altre dia"

Parlem amb Joan Domènech sobre els canvis que presenta aquesta fira renovada, sobre la capitalitat i el dinamisme d’Igualada i, tot i que no li agrada parlar de “crisi”, sobre el moment econòmic que viu la nostra comarca.

Amb poc més d’un any al capdavant de Fira d’Igualada ja ha revolucionat la fira, l’esdeveniment més important de l’entitat, amb un canvi de nom i de format, d’ubicació i de dates. Per què?

Per la fira de setembre de l’any passat ja vam decidir donar-li una volta, un gir important, perquè portava molts anys seguint el mateix model. No vull dir que el que es feia abans era incorrecte, penso que per aquells temps era correcte, però sí que convenia, ara, un canvi. Volíem fer una fira diferent i més participada. En la passada edició ja ho vam aconseguir i vam multiplicar el nombre de visitants. Els primers dos anys és quan has de fer els canvis més importants, després ja anirem incorporant petites innovacions i matisos.

Heu tornat a treure la fira al carrer i al centre de la ciutat.

El canvi d’ubicació és degut a la voluntat de tornar a la ciutat i perquè el retorn econòmic derivat de fer-ho al centre és molt més gran que fer-ho en un espai tancat. I no ho hem limitat només al Passeig Verdaguer, com s’havia fet anys enrere, sinó que ho hem ampliat a més espais del centre, hem fet un circuit obrint la fira, amb unes zones d’exposició i venda i altres de caire lúdic, com a complement pels visitants, que són un incentiu, un atractiu més per venir i voltar.

I heu traslladat la fira de setembre al juny. Per què?

Creiem molt en aquest canvi. I, si ens equivoquem, no passa res i tornarem a canviar-ho. El canvi de dates no és degut al temps sinó a l’esperit de compra i de venda ja que és ara, pels mesos de maig i juny, quan la gent decideix què vol fer durant l’any: si canviaré el cotxe, si faré reformes al pis, si marxaré de vacances, etc. És quan la majoria de gent decideix fer canvis. Per això vam creure oportú fer aquest trasllat dins el calendari. I si, a més, augmentem les possibilitats de gaudir d’un millor temps, millor, ja que el fet d’organitzar una fira a l’aire lliure té més risc que la climatologia pugui intervenir-hi. És millor no haver de dependre tant de la climatologia. Però, insisteixo, la raó del canvi de dates no va ser tant el clima sinó per un concepte de màrqueting.

El canvi de nom va més enllà d’una qüestió estètica?

Volem ser la fira multisectorial de referència de la comarca. Amb aquesta fira, concretament, no anem a buscar que vingui gent de Barcelona, de Lleida o Girona -que també hi són convidats, òbviament-, però no són el nostre objectiu principal. Un dels problemes, com diem sempre, és que Igualada no té comarca. Tothom va cap enfora, ningú va cap endins. La gent de Piera no coneix Vilanova, la de Vilanova no coneix Montbui, els d’Igualada no coneixem ni la meitat de l'Anoia… Costa molt dir a la gent de la comarca que vinguin a la seva fira de referència comarcal que es fa a Igualada si el nom és “Fira d’Igualada”, sembla que ens mirem massa el melic… El nom “FirAnoia” mostra, precisament, què vol ser: la fira de referència a la comarca. I volem fer entendre a la gent dels municipis que envolten Igualada que si tu et mostres a la fira al teu poble et veuran els del teu poble i quatre que vinguin de fora, si tu véns a Igualada et veurà tota la comarca, perquè hi ve tothom. Es pot fer tot.

FirAnoia és, doncs, un instrument per fomentar la capitalitat d’Igualada?

Aquest és un dels objectius: exercir com a capital de comarca. Tenim el potencial d’habitants, l’atractiu d’empreses importants, etc. Hem de fer que la comarca vingui cap aquí, després ja sortirem cap a fora. Hem d’aconseguir que tothom de la comarca es vingui a presentar aquí.

Hem viscut, en pocs dies, una activitat comercial frenètica, amb la Nit de Shopping, l’Urban Running, el Rec Stores i ara la fira. És una mostra del dinamisme dels diversos agents comercials i empresarials o un símptoma que necessitem fer coses per sortir de la crisi?

Tota aquesta activitat demostra que hi ha ganes de fer coses, i que les coses es fan bé. I no es tracta que una entitat concreta o un ajuntament concret ho vulgui fer bé, és el conjunt: tothom que vol fer coses i tirar endavant. Aquest és el camí que s’ha de seguir. Tanmateix, a mi no m’agrada parlar de “crisi”. Ara no hi ha “crisi”, ara hi ha el que toca. Hi ha “crisi” quan hi ha un o dos anys tontos, però quan en portes vuit no és “crisi”, és el que toca i t’hi has d’acostumar, i fer coses i fer-les bé. Si a Igualada i a la comarca hi ha un important problema d’atur i això repercuteix en el comerç i no hi ha venda a les botigues, has de buscar que un tant per cent de gent et vingui de fora, que vinguin a visitar la ciutat, que hi estiguin a gust, que trobin una ciutat i uns comerços agradables i a més, que hi comprin. Quina és la manera de donar a conèixer la ciutat? No es tracta de fer un acte puntual, es digui Nit de Shopping, Rec Stores o Fira, i que aquell dia sigui el dia que hagis de vendre-ho tot, sinó que aquests dies has de presentar-te i, a més a més, si pots vendre, millor, però l’important és presentar-te.

Aquests esdeveniments i projectes són bons aparadors?

Cada esdeveniment té el seu públic. Hem d’aconseguir és que la gent de fora que ve a Igualada pel Nit de Shopping, pel Night Running, pel Rec o per la fira, tornin un altre dia. La campanya que ha aconseguit fer aquests dies Igualada, als diaris, ràdios i televisions nacionals, amb coses tan atractives i diferents, no ho fa ningú més a Catalunya. Ningú. Si ho has de pagar com a campanya publicitària, val una fortuna. Ara ens ho hem de creure, ho hem de mantenir, mantenir-ho més enllà dels dies que dura el nostre esdeveniment. Cal que demà passat la botiga continuï neta, el carrer arreglat, la ciutat agradable.

La nova junta de Fira d’Igualada que presideixes també ha fet una sacsejada dins l’entitat, modernitzant-la, posant-la al dia?

Un exemple: la fira es feia el mes de setembre perquè sempre s’havia fet així; una de les raons era perquè el setembre és l’època de l’any que, al camp, ni es sembra ni recull. Això tenia sentit fa uns anys. Avui aquest argumentari s’enfonsa, no té sentit. A nivell intern hem canviat l’estructura, la manera de treballar. Hem distribuït la gent de la junta, que s’hi dediquen de manera altruista, en grups dedicats a fires concretes, per treballar de manera més eficaç. També la junta és més jove, hem baixat molt la mitjana d’edat, tot i que ens nodrim de l’experiència dels més veterans. També ens hem posat el dia pel que fa a tot el tema on-line, sent més actius a les xarxes socials.

Has copsat les inquietuds dels expositors, comerciants i empresaris? Es percep més optimisme? Hi ha més il·lusió amb aquesta fira renovada?

L’any passat, amb el canvi d’ubicació, sortint al carrer, vam augmentar el nombre d’expositors. En aquesta edició hem treballat per mantenir-ho, però molts empresaris que fa un any deien que no podien venir, s’han compromès a fer-ho en la propera edició. Hi ha una revifada, petita però hi és, contagiada per tot el que ens envolta. Sembla que, econòmicament, la cosa ha d’anar a millor. Però el que sí que és percep ara són noves i bones sensacions. Fa tres anys tothom parlava de la prima de risc i ningú sabia què era. Però la prima de risc estava a més de 400 punts i ara està a 120. I les notícies d’avui parlen que el preu del diner ja és més barat que el dels Estats Units. Això afecta directament a la meva butxaca? No! Però la sensació és diferent i qui té quatre duros estalviats, amb aquesta sensació ja no pateix tant i torna a consumir. El tema econòmic ha d’anar bé per dues bandes: a nivell real de diner però també a nivell de sensacions. I com que les sensacions fan pensar que anem a millor, sembla que la cosa s’estigui reanimant. Quan et diuen “aquest any no puc posar un estand a la fira, però l’any que ve ja hi pots comptar” és un senyal d’aquestes sensacions i que anem a millor, que es torna a fer coses.

Toni Cortès Minguet