“Hem de tornar al poble, a les feines que es feien abans”

Què us va motivar a deixar la vida a ciutat per la del poble?

Hem fet com els formatgers neorurals als anys 70 i 80, que van deixar de treballar i viure a ciutat per buscar un mitjà que els permetés viure al camp. Teníem moltes ganes de fer aquest pas. Fa més de tres anys vam començar a treballar en el projecte de la formatgeria, amb moltes ganes i il·lusió tot i que era una època en què es parlava molt de la crisi i això ens va acollonir una mica. Vam contactar amb gent amb molta experiència, que ens han ajudat a desenvolupar el projecte i a tirar-lo endavant.

La crisi és un fre o un impuls per a emprendre iniciatives com la vostra?

Nosaltres, tot i la crisi, els dubtes i les pors, vam creure que era viable, que era un producte que cada vegada es coneix, consumeix i s’aprecia més al nostre país i que la gent cada vegada valora més el producte de proximitat. Tot i la incertesa d’engegar un negoci vam decidir tirar endavant amb moltes ganes i il·lusió.

Per què a La llacuna?

La idea principal d’engegar un negoci era que aquest ens permetés viure al poble a temps complet i no haver-nos de desplaçar cada dia per anar a la feina. Vam escollir La Llacuna perquè hi tenim família i ja hi passaven molts caps de setmana i els estius. S’han acabat els desplaçaments diaris en cotxe a ciutat, cap a Barcelona, cap a Igualada…Volíem un negoci propi i viure al poble.

A La Llacuna s’hi fan molts bons productes. Hi faltava el formatge?

Sí, La Llacuna és coneguda de sempre per la seva carn i els seus embotits i ara també pels seus vins de la D.O. Penedès , etc. Sí, hi faltaven els formatges…

I per què el formatge?

Som formatgers, és un producte que ens agrada molt i que en el temps hem intentat i ens ha inquietat conèixer i tastar formatges d’arreu del món. També ens apassiona la part creativa, artística, de fer un producte artesà. Sempre hem valorat el producte artesà i de proximitat i volíem fer un producte amb aquetes característiques.

Es fan bons formatges artesanals a Catalunya?

A Catalunya s’estan fent coses molt interessants, tot i que no és un país formatger i no té una cultura formatgera que vingui de lluny. Fa uns anys la producció de formatges estava molt localitzada, als Pirineus bàsicament, i al consum propi, al producte fresc. No es madurava gaire formatge, a no ser que fos per necessitat, però no es feia per a la distribució ni per a la venda. Ara tot això ha canviat i ja podem trobar bastants formatgeries que elaboren formatges de tot tipus. Nosaltres treballem amb un distribuïdor exclusiu de formatges, que treballa amb molts artesans del país, i a través del qual hem pogut provar el que s’està fent a Catalunya, i la majoria de cops ens sorprenem, es fan coses molt i molt bones.

Hi ha uns models, uns referents?

Els reis dels formatges són els francesos i els suïssos, són el referent. Basant-te en ells pots elaborar un formatge “a la catalana”. A part que ens agraden molt els formatges també ens va agradar aquest potencial creatiu. Tot i que vam decidir arrencar amb tres productes tradicionals catalans: el tupí, el serrat i el mató ara ja hem començat a buscar noves possibilitats amb característiques ben diferents.

La gent coneix aquests formatges tan bons que es fan al nostre país?

No s’estan promocionant massa. Es desconeix bastant que hi ha aquest mercat de formatges catalans, fets aquí, artesanalment, amb matèria primera catalana, que no arriba a tot arreu. Molta gent no surt dels quatre formatges que poden trobar al supermercat. Tot i així, hem de dir que comença a haver-hi més interès i gent amb inquietuds. S’estan fent cursos, tasts, maridatges… i hi comença a haver una mica més de cultura formatgera.

D’on prové la matèria primera?

De l’Alt Pirineu català. La llet d’ovella és molt difícil de trobar a Catalunya i malgrat que intentem que tot el que necessitem sigui de proximitat amb la llet no ha pogut ser així. Encara que tot i que ens bé de lluny, la llet és de molt bona qualitat i això és nota en el producte.

Quins formatges esteu fent i amb què esteu creant?

Treballem amb llet d’ovella crua i ara comencem amb llet de vaca. Som dels pocs en fer mató d’ovella; també fem el serrat que és el formatge típic de pastor i dels més antics del país, i el tupí, que és un formatge d’aprofitament amb una segona fermentació. I ara hem començat amb llet vaca, a fer madurat i un de tou.

Heu parlat dels neorurals dels anys vuitanta. Ara sembla que aquesta tendència, potser degut a la crisi, torna a viure un moment àlgid. És una moda? Una opció de vida?

És una opció de vida. Tan de bo que en aquests aspectes tornem als anys cinquanta. S’ha demostrat que la industrialització ha servit per enriquir als rics. Hem de tornar al poble, a les feines que es feien abans. Nosaltres sempre hem pensat així i no hem canviat la manera de pensar ara, que ho estem fent i vivint. Ha vingut molta gent a veure’ns, interessada en fer un cop de cap. Perquè veuen que és real, que ho pots fer, que no és una utopia… Que pots deixar la feina, la vida que tenies i començar una vida nova. Començar de nou. De fet, els formatgers neorurals que ho van provar als anys vuitanta els ha funcionat, encara hi són.

A part dels qui n’heu fet un negoci, com vosaltres, cada vegada hi ha més gent que torna a elaborar a casa per al consum propi (cervesa, ratafia, vins i caves, confitures...)

Sí, ara hi ha més mitjans, més facilitats per poder fer-te coses a casa, i perquè cada vegada la gent coneix més gent propera que ho fan, i s’animen.

La vostra, ha sigut una decisió arriscada?

Creiem que engegar qualsevol negoci sempre és arriscat. Al principi es tenen molt dubtes de com anirà tot i a mesura que vas engegant el projecte encara surten més dubtes. Nosaltres vam decidir muntar la formatgeria enmig de la crisi i tot i que la gent del teu costat t’anima a tirar endavant sempre hi ha aquella por que la cosa no surti tan bé com esperes.

I sense ajudes institucionals?

Cap. A part d’una subvenció europea, no hem rebut cap ajuda, ni per ser dona, ni jove, ni emprenedora, res...

Ara, podeu dir que ha valgut la pena?

Ara per ara estem molt contents d’haver tingut l’empenta de tirar endavant el nostre somni i tot i que encara és molt aviat per saber com anirà. De moment estem vivint al poble i estem elaborant un producte de qualitat del qual n’estem orgullosos i el temps dirà.

Qui llegeixi aquesta entrevista pot pensar que fer formatges en un poble, com el de La Llacuna, pot ser molt idíl·lic, oi?

És una feina molt sacrificada. No ets un assalariat que pares la mà a final de mes i t’emportes els problemes a casa. Al principi la idea de deixar la ciutat, la feina, i anar al poble a fer formatges pot ser molt romàntica… i no és així. És molt lligat i tens responsabilitats que abans no tenies, però per una altra part ho compensa...

Els vostres formatges estan tenint una molt bona acollida. On els podem trobar?

Sí, de moment hem tingut una molt bona acollida del que elaborem fins ara.

Es poden trobar a totes les botigues de La Llacuna, a Igualada al Sindicat i a Cal Passanals. També treballem amb un distribuïdor que reparteix els nostres formatges pel país, la qual cosa ens facilita molt la feina perquè ens estalvia el fet d’haver de fer repartiment i col·loquen el teu gènere a bons llocs. Degut a la poca producció, de moment no podem distribuir a més llocs.

Toni Cortès Minguet