//Plugins sense CDN ?>

D’on et va venir la teva vocació pel japonès?
En el moment de començar la carrera de traducció s’havien d’escollir dues llengües, llavors jo dubtava entre el rus, el japonès o el xinès, les tres amb un sistema d’escriptura diferent a l’alfabet. Vaig acabar escollint el japonès perquè aleshores, al 1992, semblava que era la llengua que tenia més sortida.
Es pot aprendre japonès en quatre anys de carrera?
Es pot arribar a parlar japonès o llegir coses molt senzilles, la fonètica i la gramàtica no són complicades però arribar a escriure’l i llegir-lo bé sense anar al Japó és molt estrany, jo hi vaig passar dos anys una vegada acabada la carrera
És més complicat escriure’l que parlar-lo?
Sí. Fins al S.V el japonès només era una llengua oral, quan van entrar en contacte amb Xina i van veure que escrivien van voler fer el mateix. Per això van prendre el sistema d’escriptura xinès i el van adaptar a la seva llengua, que és completament diferent, això va fer que sortís una llengua molt complicada i antinatural. Però els japonesos, que són molt i molt voluntariosos, se n’han acabat sortint. Cal tenir en compte que per fer vida normal es poden utilitzar uns 2.000 caràcters diferents, una xifra que s’amplia quan es parla un llenguatge tècnic.
Com pot influir una traducció en l’obra?
Un traductor és com si fos el primer lector, hi ha una part subjectiva que no es pot eliminar. Es tracta de pensar com l’autor diria allò en català, si Murakami fa una imatge en japonès que traduïda literalment al català quedaria ridícula, cal buscar una manera que reflecteixi l’esperit de l’autor. Hi ha casos d’autors estrangers que han fracassat per culpa de traduccions mal fetes, en canvi hi ha autors que han tingut la sort de crear una relació molt estreta amb els seus traductors.
És el cas de tu amb Murakami o Paul Auster?
Tan un com l’altre han estat traductors, per tant tenen sensibilitat amb els traductors de la seva obra. Vaig conèixer Murakami quan va venir a Barcelona, no puc dir que establíssim una relació personal però es va mostrar molt proper tan amb mi com amb la traductora en castellà i ens va invitar a posar-nos en contacte amb la seva agència si teníem dubtes a l’hora de fer les traduccions. També vaig tenir l’oportunitat de conèixer Paul Auster, ens va oferir ajuda però va ser més distant que Murakami.
Sigui com sigui, els autors cada vegada tenen més clar que per entrar en un mercat que no sigui de la seva llengua, necessiten la figura del traductor.
Et sents partícip de l’èxit de Murakami?
No me’n sento partícip directament però s’ha de ser conscient que darrera de tot això hi ha una traducció i també que tenim la sort de poder gaudir de l’autor en català. Fa només 7 o 8 anys Murakami era desconegut, jo recordo una conversa amb un editor que no volia traduir Tokio Blues, i ara l'autor acaba de guanyar el Premi Nacional Catalunya que dóna la Generalitat a figures que han fet un esforç per unir cultures.
I perquè aquest premi a Murakami?
La literatura japonesa és una mica estranya. Fins que han aparegut autors més moderns moc Murakami o Banana Yoshimoto, l’escriptura era molt hermètica i poètica, tenien molta més importància les imatges i les suggerències que no pas els personatges, la construcció del temps o les trames, que moltes vegades no estaven ben travades, això feia que fos molt complicat entrar-hi i la literatura japonesa no tingués incidència aquí.
Què diries als joves que actualment estudien traducció?
Ara, la majoria dels meus alumnes a la universitat estudien japonès motivats pel manga. És molt diferent ser traductor literari que traduir manga o anime. Jo en general els diria que insisteixin, que els tocarà fer feines que no els agradaran però que és qüestió de ganes i d’entusiasme. A més a més, sempre hi ha altres sortides com el comerç internacional o el turisme.
S’ha de tenir un caràcter especial per ser traductor?
Literari sí. T’ha d’agradar estar sol, estar disposat a passa dies sense parlar amb ningú. A més a més, sempre dic que és molt important dominar l’anglès o el japonès però encara ho és més saber el català, has de tenir molts recursos per adaptar el llenguatge o el nivell de formalitat.
Quin disgust que no fos l’Albert Nolla el traductor de l’últim llibre del Murakami.Quina diferència i quina ràbia quan llegeixes i veus que ”no sona tan bé”.
Les editorials haurien de... Llegir més garantir poder llegir el Murakami de debó,que sens dubte és el de l’Albert Nolla.
Recomano moltíssim de llegir les novel·les de Murakami que ha traduït l’Albert Nolla, són impecables. Fa l’efecte que han estat escrites originalment en català.
Felicitats, Albert. Ja friso... Llegir més per tenir a les mans l’Ocell que dóna corda al món.
Felicito l’Albert Nolla pel seu treball impecable. Si quan llegim un novel·lista com Murakami podem arribar a creure que escriu en català, és que el traductor és bo. Una feina dura, pel que té... Llegir més de diàleg solitari,i una forma d’interpretació (del text, de la intenció, del context cultural) que no es veu mai recompensada ni amb diners ni amb promoció (en quantes editorials el traductor no figura a la portada?). Com diu Eco, ”Decir casi lo mismo”, però la qüestió és el ”lo” i el ”casi”.
Gràcies al diari per conjurar la invisibilitat de l’Albert Nolla.
Chantal
Barcelona
31 d'agost 2011.12:27h
Felicitats a l’Albert Nolla per la seva bona feina, és un plaer llegir Murakami traduït per ell... i un desastre quan no ho fa ell (1Q84 d’’Empúries). Estic d’acord que el nom del... Llegir més traductor hauria de sortir a la portada del llibre perquè canvia moltíssim segons qui l’ha traduït. Endavant amb la bona feina!