'Hi ha estratègies 'low-cost' per transformar el barri del Rec sense malmetre'n l'essència'

Defenses una arquitectura arrelada a l'entorn, al territori i socialment compromesa. I dius que aquest el paper que mai hauria hagut de perdre l'arquitectura, oi?

L’arquitectura, com a disciplina, s’ha vist arrossegada durant els darrers anys cap a un model molt allunyat del servei que hauria de fer a la societat, còmplice en molts casos dels excessos de la bogeria prèvia a la crisi actual. La figura de l'arquitecte, en aquest sentit, és percebuda després de tot això com una figura més aviat elitista, distant, enlloc de ser vist com un professional al servei del ciutadà, al qual recórrer per sol·lucionar també petits problemes de la vida diària.

El teu projecte de final de carrera va basar-se en el Rec? Per què?

El fet de treballar sobre el Rec va venir una mica per casualitat. El moment de plantejar-me com enfocar el projecte final de carrera va coincidir en el temps amb tota la polèmica de l’aprovació inicial i posterior retirada del nou Pla d’Ordenació Urbanística de la ciutat. El debat que es va generar al seu voltant van fer que busqués treballar sobre algun dels aspectes més polèmics, i el Rec n'era un dels més destacats.

En certa manera, buscava plantejar un projecte que partís d’un problema real i no divagués sobre programes o emplaçaments on tot acaba sent possible... El cas del Rec planteja la possibilitat de discutir sobre molts aspectes: patrimoni, arquitectura, història, urbanisme, normativa...

Crec que el projecte va néixer també en part després de l’enderroc de Can Badia... Per què?

Can Badia va ser una de les primeres naus sobre les que vaig aturar la mirada, per la seva singularitat tipològica i la seva ubicació solitària a l’altra banda de l’actual ronda del Rec. La tenia força documentada tan a nivell arquitectònic com pel que feia a la seva evolució històrica quan la van tirar a terra. Després de palpar i olorar aquests espais amb un caràcter tant fort durant una temporada, acabes establint-hi una certa vinculació personal i veure-hi les excavadores em va fer replantejar el projecte.

Si el POUM havia estat una amenaça per al conjunt del barri, la desaparició de Can Badia ho posava de manifest, i ho feia de forma molt evident, el creuament d’interessos i sensibilitats molt diverses al voltant del conjunt patrimonial que és avui el Rec. És en aquest moment quan vaig decidir que un dels objectius del projecte havia de ser analitzar si era possible acostar posicions entre els interessos legítims dels propietaris i aquells que defensaven la conservació del barri.

I és possible?

És un objectiu difícil, però d’entrada és bàsic carregar-se d’arguments per poder parlar d’una forma potser no tan apassionada, més objectiva. Hi ha una part important del projecte que es dedica a redibuixar el Rec tal i com és avui, fàbrica a fàbrica. Crec realment que l’urbanisme, almenys en espais amb una realitat prèvia tan consolidada com la del Rec, ja no es pot fer des d’un despatx ni sobre plànol. Aquest coneixement del “què tenim” és el que permet pensar el “què volem” tenint en compte els diferents agents i sensibilitats que hi intervenen, sobre una base real. Decidir què té valor de ser conservat i què no, i establir un ordre de prioritats per les quals lluitar. I en el fons és també una eina per demostrar el valor afegit que pot suposar el Rec i que potser encara no hem sabut explicar prou bé.

El projecte planteja una reconversió tranquil·la del barri i vol conservar el màxim d'edificacions existents, no?

Són dues coses que van molt lligades i que segueixen la mateixa lògica evolutiva del barri, que sempre s’ha anat fent, desfent i refent a partir de petits canvis en funció de les necessitats del moment, sense grans intervencions. És així com s’ha aconseguit aquest gra petit, aquests carrers de traçat variable i aquesta imatge un punt pintoresca.

En aquest sentit hi ha un aspecte molt bàsic, però clau, com és el de respectar el traçat de carrers actuals, evitant l’obertura de grans vies com proposava el POUM. Aquell model condemnava bona part de les edificacions existents i representava un cost econòmic que probablement el feia inviable. El respecte al traçat viari actual, malgrat s’hi puguin fer ajustos, permet que es pugui anar regenerant edificis i espais sense la necessitat d’una intervenció urbana prèvia, i per tant, fa que el procés de revitalització es pugui pensar d’una manera molt més tranquil·la i l'afectació al patrimoni existent es minimitzi.

Es pot encabir tot el que proposava el POUM en el parc d'edificis existents?

El projecte estudia la viabilitat d’aquesta possibilitat en un àmbit central del barri, entre la baixada de la Unió i el carrer Llagasta. Com a criteri de partida no es posen en crisi els valors d’edificabilitat del POUM malgrat saber que avui serien excessivament optimistes, i tot i així, a grans trets, els números acabarien quadrant. I això es planteja des de la reconversió de les naus existents a altres usos, ja siguin residencials o comercials i alliberant zona verda però també amb nova edificació en aquells punts on és més compatible amb allò que ja hi ha avui al Rec.

En el projecte es parla fins i tot d'encabir un excedent de sòl comercial respecte els plantejaments del POUM... i aquí es planteja portar-hi el famós centre outlet, que havia d'anar a Òdena... És així? Amb quin objectiu?

En un primer encaix de superfícies i metres quadrats, ens vam adonar que en aquesta zona en concret hi havia un excedent de metres quadrats disponibles i reflexionant sobre això crec que va ser un encert plantejar-nos si no podríem portar fins allà un projecte com el de l’Outlet de la Masia i que no ha aconseguit acabar d’arrancar en tot aquest temps. Hi ha estudis del principi de la crisi que demostren com les grans marques comencen a rebutjar els centres comercials als quals només s’hi pot accedir en cotxe i es produeix un cert retorn als centres de ciutat. El tram central del barri planteja la doble avantatge d’estar a tocar del centre històric i, a més a més, tenir en previsió un accés rodat directe a través de la connexió amb la ronda sud.

Recordo com una de les imatges que es van promocionar d’aquell outlet era una “falsa” fàbrica de nova construcció, amb xemeneia inclosa, al costat de la rotonda de la masia. Tot plegat tenia un punt còmic, no? Tenim un barri de fàbriques buides a tocar del nucli antic i del petit comerç de tota la vida i n’hem de construir una allà on no hi acabarem anant mai a peu?

El projecte també estudia diverses estratègies low-cost per "rehabitar" espais en desús. Amb quin objectiu?

En tractar-se d’un treball acadèmic, al final havia d’acabar accedint a una edificació concreta i cenyir-me mínimament a uns continguts que se’m demanaven. Ara bé, tenint en compte tota la primera part d’escala urbana, creia que no acabava de tenir sentit acabar treballant en un cas concret per al qual es generessin unes solucions concretes. Per tant, en aquesta part es busquen solucions que es puguin fer extensibles a bona part de les naus del Rec. Gairebé com si es tractés d’un joc, es plantegen tot un seguit de preguntes. Per exemple, si convertim una fàbrica en oficines què en fem, dels clots? Esborrem aquests elements característics o els podem reconvertir en alguna altra cosa? I dels bombos?

D’altra banda, aquest apartat també serveix per una altra qüestió important quan parlem de recuperar, de rehabilitar. Què ens quedarà del Rec, del seu caràcter (que n’és la seva essència!) si comencem a repintar-lo, polir-lo i l’acabem deixant amb una imatge impol·luta? Per això es busquen maneres d’intervenir que malgrat garantir el confort que s’ha d’exigir avui i un cert compliment de les normatives actuals, permeti mantenir aquesta pàtina que només donen els anys.

L'Ajuntament aposta per un caràcter híbrid del barri on el sòl estigui distribuït en diferents usos. Què et sembla?

És essencial que avui en dia pensem la ciutat, no només el Rec, com un espai on hi ha de poder passar de tot. La gent ha de poder viure, comprar, treballar, estudiar i esbargir-se en un mateix entorn. La concentració d’usos, el contacte entre activitats i agents molt diversos és el que enriqueix una ciutat i la societat que hi viu, sempre que se n’asseguri la compatibilitat.

Crec que quan vas fer el projecte encara no es coneixia el projecte del nou parc d'Innovació del cuir i la marroquineria. El fet que puguin marxar del Rec les adoberies que estan en funcionament quines perspectives noves dibuixa?

En el moment en què s’arribi a produir aquest trasllat serà més necessari que mai que la ciutat tingui una idea clara de què espera que passi al Rec. Per les seves característiques concretes, les adoberies eren una d’aquestes activitats que no són precisament compatibles amb qualsevol altra ús i, per tant, desapareixerà un dels arguments que s’han utilitzat moltes vegades per justificar que no hi hagin aparegut abans altres activitats.

D’altra banda, sense empreses en actiu i si no hi ha en aquell moment un camí clar a seguir, un espai urbà d’aquestes dimensions tindria un risc important de quedar desvinculat de la resta de la ciutat. Però tant una cosa com l’altra són processos llargs i per tant, hi ha marge per treballar en la direcció correcta.

Quin és el paper que ha jugat Amics del Rec en el fet de donar a conèixer les potencialitats del barri?

En tot el procés del POUM, sense el seu altaveu i la seva empenta (i la del Manel Caro!) probablement s'hagués parlat del Rec més en termes econòmics que no pas d'història i de patrimoni. Des de llavors crec que han exercit un contrapunt interessant a les iniciatives comercials que s'han impulsat des del barri, com una manera de recalcar aquesta base patrimonial que, en el fons, és el que ha fet possible tota la resta.

Que n'opines del REC Stores? De quina manera ha afectat el barri aquest esdeveniment? I d'iniciatives com la del Somaitruites?

No hi ha cap dubte que la iniciativa del RecStores ha marcat un punt d'inflexió impotrant pel que fa a la relació del barri amb la ciutat. Ha obert una esquerda en la percepció llunyana que teníem els igualadins del Rec, que moltes vegades és una de les barreres més importants de trencar. Més enllà d'això, i de donar a conèixer de forma contínuada nous espais, cal aconseguir orientar tot aquest impuls cap a un enquistament d'aquestes activitats al Rec, de manera que es vagi produint un contagi i una col·lonització que es prolongui més enllà del cap de setmana de les pop-ups.

Iniciatives com la de Somiatruites conviden a ser optimistes en aquest sentit i marca la directriu d'una manera d'actuar que permetria posar en valor el patrimoni del Rec actualitzant-lo i dotant-lo d'activitat.

El Rec és o pot acabar sent un barri de moda?

Observant casos paral·lels a bona part d'Europa, on aquests tipus de zones o àrees industrials han evolucionat cap unes realitats molt diverses, caldria preguntar-nos què no hem sabut fer bé des de la ciutat per haver arribat fins aquí, i d'aquesta manera. Ara bé, la potencialitat del barri és immensa i és evident un canvi de percepció i una ocupació, encara lenta, d'algun dels seus espais. La situació actual és favorable perquè obliga a fer les coses amb calma i a reflexionar cada cèntim d'inversió, cada paret a enderrocar i cada paret a construir, però cal estar atents perquè aquesta calma no condueixi a la paràlisi. El Rec serà un barri de moda si en aquest procés apassionant de repensar-lo, aconseguim no només conservar-ne unes parets, sinó també la seva essència i el seu caràcter. Siguem optimistes!