‘Si l’Hospital d’Igualada ha de passar amb menys pressupost, s’hauran d’eliminar alguns serveis’

Amb cinc anys, ha viscut les verdes i les madures...

Exacte. Quan vaig arribar, l’11 de maig del 2007, feia només 2 mesos que el nou hospital funcionava, va ser una arribada molt interessant, vaig trobar un centre nou, amb una certa desorientació... però el primer que vam fer va ser un pla d’empresa on, mirant a llarg termini, ja prevèiem una contenció de la despesa.

Té la sensació de marxar ara que el vaixell s’enfonsa?

No, el vaixell no s’enfonsa. No marxaria si fos així. He pres la decisió amb llibertat perquè amb la nova gerència s'ha obert una nova etapa. És molt bo que el nou gerent tingui les mans absolutament lliures per poder reorganitzar el seu nou equip. És un moment bo, també per a mi, per poder plantejar-me altres reptes.

Fa quatre dies que ha arribat el nou gerent, vostè marxa ara... quedarà un buit de poder?

En absolut. Jo hauria d’haver marxat abans de l’estiu, abans que marxés la Doctora Pané. Si he allargat fins a finals d’any la meva marxa ha estat perquè creia que era bo que el Dr Ferran Garcia i jo poguéssim fer un relleu tranquil i una transferència organitzada.

Treballa mà a mà amb el nou gerent, com enfronta Ferran Garcia aquesta nova etapa?

Amb il·lusió. L’arribada del nou gerent és una arribada volguda, buscada, meditada... El món de la gestió sanitària és una mica endogàmic, ens coneixem tots i els problemes no són aïllats sinó compartits. Ho està portant molt bé i amb molta professionalitat.

Des de l’equip de direcció com s’ha viscut aquest any de retallades i tensions amb els treballadors?

Evidentment que s’han viscut i s’estan vivint les mesures d’estalvi amb dificultat però el fet que el 2007/08 ja tinguéssim un pla d’empresa amb estratègies i criteris d’estalvi, de racionalització dels recursos i contenció de la despesa ens ha donat una base d’arrencada de totes les mesures que s’han esdevingut durant aquest 2010/2011

Sí, però en un any han hagut de reduir la despesa en 5.000.000 d’euros, suposo que això no ho preveien.

No, és clar. De fet, ha estat difícil perquè ja havíem estalviat molt i quan rasques molt, al final trobes os i fas sang. Hem fet una reducció de contractes, una contenció de les suplències, la racionalització de llits i una reducció de la despesa corrent.

És possible amb aquestes mesures de contenció de la despesa, oferir la mateixa qualitat assistencial?

Si per qualitat assistencial entenem competència dels professionals, qualitat humana, tècnica, respecte als valors dels clients i capacitat resolutiva del nostre equip sanitari, et diré que s’ha garantit.

Però les llistes d’espera...

Sí, han augmentat les llistes d’espera, però això ens ha passat a nosaltres i a tots els hospitals de la xarxa pública. Les llistes d’espera són mecanismes d’autoregulació de la demanda, això passa aquí, a Europa i a totes les societats on els temes sanitaris són públics i finançats amb impostos.

Si amb 5.000.000 d’euros menys es pot oferir el mateix servei que abans, vol dir que s’ha estat malgastant en sanitat durant tots aquests anys?

Potser sí, ens havíem emmirallat en altres països del nostre entorn oferint un serveis que no eren viables. El que és cert és que això ha estat possible gràcies a la resposta dels treballadors d’aquest centre que, malgrat que en cinc anys han vist com el seu poder adquisitiu disminuïa entre un 15 i un 20%, han demostrat una gran professionalitat.

Potser ens han baixat les urgències

Les urgències?

Sí, en aquest servei concret la demanda ha baixat entre un 4 i un 5% respecte l’any passat. Aquesta baixada es deu, sobretot, a la disminució de les consultes provinents d’accidents de treball. Com que han tancat moltes empreses o han baixat la seva activitat, també s’han vist reduïdes les visites a urgències per accidents relacionats. És un reflex del que passa a la societat.

Cometem l’error d’entendre la sanitat només com una despesa?

Exacte. La sanitat, a més de ser una despesa, també és una generadora de riquesa. Un hospital, per exemple, a més de ser un centre de salut, és un hotel i una empresa de serveis i requereix uns proveïdors i uns subministres... només en aquesta comarca dóna feina a més de 1.000 persones. De fet, el CSA és la principal empresa generadora d’ocupació a al comarca, això passa també en altres comarques, per tant, també té capacitat de generar riquesa.

Es parla del tiquet moderador, vostè què en pensa?

És imprescindible i necessari el copagament, ja s’havia d’haver incorporat fa molts anys. No ens enganyem, quan anem a la farmàcia ja fem un copagament del 40%, el que passa és que aquest sistema, a més de ser injust, s’ha quedat obsolet. No ens podem permetre ser el segon país del món que gasta més en fàrmacs.

En molts països on s’ha implantat un tiquet moderador, una de les coses que s’ha vist és que és una mesura dissuasòria de la demanda desbocada de serveis sanitaris que hi ha.

Sense aquesta mesura, el sistema no s’aguanta, acabarà sent un greu problema.

A falta encara de conèixer els pressupostos pel 2012, tenen algun indici de com aniran?

Aniran maldades. Nosaltres intuïm que hi tornarà a haver una reducció tot i que serà menys forta que la de l’any passat, estimem que serà sobre el 4 o 5 % del pressupost. En tot cas, estic convençut que no seran uns pressupostos de continuïtat.

Vol dir que s’hauran de prendre noves mesures d’ajust, potser amb el personal?

No hi haurà més remei que tornar a seure amb la part social i discutir què fem. La reducció salarial ja no es contempla, gairebé no queda marge de maniobra.

I com es traslladarà a l’activitat de l’Hospital?

Haurem de passar amb menys activitat. No podem seguir fent la mateixa contenció fent la mateixa activitat. Haurem de veure, de la nostra cartera de servei, quines coses s’han de deixar de fer.