‘Abans Igualada atreia talent, ara el talent marxa’

Eres directiu d’empreses grans, perquè vas fer el pas cap a l’ensenyament?

Tenia una angoixa, vaig adonar-me que el que fa un directiu no queda, quan un directiu surt per la porta d’una empresa, el nou que arriba ho canvia tot. En canvi, en el món de l’educació el que fas té una persistència, ja sigui en publicacions o en el cap dels alumnes que han estat atents a classe o que han viscut l’assignatura.

N’estàs segur?

Te’n dones compte quan un dia et trobes un exalumne i et diu: ‘després de veure un reportatge sobre el retorn de la indústria a Catalunya, vaig pensar en tu’. Per tant, el que fas, queda.

Havies fet docència?

La docència sempre m’havia agradat i mentre treballava a l’empresa ja vaig començar a fer de professor associat a EADA i això em va permetre entrar suaument en un món que desconeixia. En aquells moments el que es valorava de mi és que estigués a l’empresa i sabés comunicar el que feia.

Aleshores vas passar a la docència full time...

Sí, necessitava un canvi respecta la meva darrera feina com a directiu, i a EADA em van oferir una feina full time i vaig fer un pas important, passar a cobrar la meitat per ser el doble de feliç.

És una actitud que recomanes?

Sí, és una de les coses que sempre dic als meus alumnes: ‘Lluiteu per aconseguir una feina en la que sigueu feliços’.

Tu que estàs en contacte constant amb els alumnes, com els veus?

Els professors que fa anys que treballen i han vist 20 o 25 generacions passar, diuen que els alumnes vénen menys preparats, pot ser que sigui així i que l’ESO ens hagi igualat per sota. Tot i així, els meus alumnes tenen qualitats que nosaltres no teníem.

No hi ha hagut una pèrdua de valors?

Jo crec que s’han canviat uns valors per uns altres. Els meus alumnes són bons aconseguint informació d’una manera ràpida, en estructurar-la i presentar-la bé. De gent treballadora i de gent gandula n’hi ha hagut sempre. Les noves generacions tenen una ment més oberta i tenen acceptat que segurament hauran de canviar de feina moltes vegades, que hauran de muntar un negoci pel seu compte, que hauran d’anar a la Xina o al Brasil a treballar...

I a nivell cultural, notes diferències?

Jo dono classes en un màster on tinc un terç d’americans, un terç d’europeus i un terç xinesos. Els xinesos són poc creatius, però molt treballadors: no fallen mai a classe, fan tot el que els demanes... però el lideratge de les idees és en mans dels americans. Aquests, en canvi, si el que dius els interessa t’escolten, i si no, no tenen cap problema en passar de tu sense ni tan sols dissimular. Els Europeus, estan allà.

Els professors podeu incentivar l’emprenedoria?

Ara això està de moda i hi ha qui creu que ens traurà del pou. És un error. No tothom pot ser emprenedor. Hi ha gent que no muntarà mai una empresa, jo mateix no ho faré mai, ja ho sé.

A Igualada mateix, als anys 50, 60 hi havia empreses de gènere de punt, i una part dels empleats d’aquestes empreses es van muntar per ells i van posar una tricotosa al garatge de casa, però només ho van fer alguns, els més agosarats.

Parlant d’Igualada, què li passa a la ciutat?

D’això podríem fer un llibre! Jo crec que el que passa és que a Igualada hi ha una manca de lideratge i la gent marxa. Hi ha gent que marxa perquè a Igualada no pot fer la seva feina, i hi ha gent que marxa als 18 i ja no torna. Aquest és un problema molt greu, ens estem descapitalitzant, s’està produint una diàspora igualadina.

Igualada expulsa el talent?

Seria interessant agafar el cens i mirar quanta gent hi ha a Igualada amb titulacions superiors que no ha nascut a la ciutat. Veuríem que durant uns anys les empreses igualadines van atraure talent, ara passa el contrari.

Les empreses també marxen...

A les empreses igualadines –segons el que m’han explicat- els costa trobar gent d’aquí amb el perfil adequat, i per altra banda, costa aconseguir que la gent bona vingui cap aquí. Potser tenim un problema de localització.

Confiàvem en sectors que han caigut en crisi...

No hi ha sectors en crisi, hi ha models de negoci en crisi.

Jo estava en el tèxtil i l’any 1995 ja sabíem que al 2005 es produiria la liberalització que permetria la lliure circulació de productes. Pocs anys abans, en reunions del sector es deia que això no acabaria passant o es pensava que el govern aconseguiria que la UE no eliminés les restriccions. Ja es veia que això era posar portes al camp. Ningú va fer res, i això és el que tenim.

Algun altre problema?

Som incapaços d’atraure empreses de fora, parlo d’empreses generadores de llocs de treball, no empreses de ‘suma 0’

Què és una empresa de suma 0?

Ve Mercadona, la gent que comprava en un altre supermercat se’n va a comprar a Mercadona, a un li va millor, a l’altre pitjor... això no genera riquesa.