'Igualada és plena d'emprenedors culturals'

Com va sorgir la teva intuïció musical?

Des de petit, la música m'ha cridat. És una cosa de sempre, era com la meva droga. Tot i així, fins fa un any no vaig decidir abandonar l’enginyeria i fer el salt definitiu al món artístic, la meva aventura.

Com és la teva quotidianitat?

Em dedico a muntar esdeveniments musicals. En aquestes èpoques m'encarrego de posar música en bodes, concerts, sonortizar sales, karaokes... Jo em faig càrrec dels temes de so. A través del boca orella aconsegueixo que la gent em conegui. També faig de DJ en festes privades o a bars quan volen una nit temàtica (va ser molt divertida la nit de música dels anys 60 a l’Ou com balla), aquest estiu també he dissenyat tot l’entorn multimèdia de la finca Sesoliveres i el nou espai que han creat anomenat Kubb i de vegades em passen situacions completament surrealistes com acabar co-presentant la cerimònia inaugural de la reunió europea de Jove Cambra Internacional que es va celebrar a Tarragona i en anglès davant de 2.000 persones, encara que sembli estrany, totes aquestes coses són les què fa el Quico Tretze.

I quina és la teva història musical?

Vaig començar en grups més metals tot i que sempre he escoltat tot tipus de música, però quan ets adolescent l’adrenalina et crida... i després he tingut una 'travessa pel desert' per la feina, ja que abans no em dedicava exclusivament a la música, compaginava la feina com enginyer amb feines de producció musical. Em vaig adonar que m'havia encaminat a fer produccions, i havia oblidat la meva part de creatiu, de tocar el meu instrument. Per això ho vaig tornar a reprendre.

Has tocat en molts grups?

Sí! Deu n'hi do si em paro a pensar des de l’inici, alguns grups han tingut més història i altres han sigut unions puntuals que et fan experimentar i créixer musicalment, però sobretot com a persona, aprens a conviure amb moltes sensibilitats, molts egos, moltes situacions... a part he estat en altres projectes com els Icebend o els Abono Pa la Tierra on en alguna època he estat com el músic a l’ombra des dels controls fent la producció i la part tècnica i he de dir que han estat grans experiències també i per la relació d'amistat encara col•laboro amb ells a vegades, quan em volen! El grup anterior als Black Kiss Superstar era un projecte curiós anomenat NOT US, fèiem una barreja de tots els estils, amb l'objectiu de fer el notes i realment aconseguíem 'liar-la' a l’escenari.

I avui?

Ara sóc el baix i les segons veus de Black Kiss Superstar, el grup de rock clàssic. També toco la guitarra en un duet acústic de versions amb el Txesk, cantant d’Icebend, anomenat TXnQ13 i estic amb el Santi Méndez, de Mínnim, fent el recital de poesia i alguna cosa en solitari que estic mastegant...

Amb els Black Kiss heu voltat força...

Sí, primer disc i ja hem anat a Londres, tocat al Museu del Rock de Barcelona, actuat a una ràdio puntera en directe i el nostre primer vídeo-clip s’emet per RAC105TV, la veritat és que la gent ens està tractant molt bé i estem molt agraïts amb la resposta i suport que rebem. El disc va sortir el passat agost, ara fa just un any, hem estat fent concerts per Catalunya i Andorra fins que el juny vam anar a Londres perquè la nostra editorial, Imortal Media, és d'allà. I ja tenim fans que ens esperen! Després, arran de tocar al Museu del Rock la nostra música va tenir ressò i els de Frincadó Matiner, de Rac 105, van escollir-nos per actuar amb ells i ara el nostre videoclip s'emet a 105 TV. Són petits passos per anar creixent.

Cap a on vol anar el grup?

Al grup som 3, l'Edu –guitarra i veu–, el Xose –bateria i segones veus– i jo. I els 3 volem crear temes nous per al segon disc intentant mantenir la línia del primer. De cara al setembre tenim intenció d'acabar d'editar el DVD, que vam gravar amb multicàmera a La Sala d'Igualada en el concert de presentació del disc on van venir tots els col•laboradors. Pensant en l'any que ve, ens agradaria entrar a tocar a festivals.

Més a curt termini, tenim alguns concerts com al Museu del Rock el dia 21 d'agost o per la Festa Major del barri de Gràcia, que coincideix al mateix dia. També farem algun concert al Rec, ja es veurà doncs estem just en el moment que ens havíem plantejat fer una parada per poder crear material nou i ara ens estan trucant de molts llocs, hem de meditar-ho bé.

Actualment es parla de l'emergència de la música nacional, sobretot en català. Com valores el panorama musical?

Crec que el panorama local es troba en un estat excel•lent en quant a creació. Hi ha una llista de grups emergents a l’Anoia que s’ha de valorar: Crisix, Wednesday Fall, Face, Terratombats, Faèrica, Mahogo, La Terrasseta de Creixens, Albatros, Electric Danger, Mínnim, DaBeat... me’n deixo molts... tots estan apun-tant alt dintre dels seus estils i això és molt bo, a part que a nivell individual hi ha músics molt potents a la comarca.

Falta reconeixement?

Falta una mica de recolzament, ara fa uns anys es va engegar el projecte del Certamen de Música Jove d’Igualada i és un gran pas pels grups emergents de la ciutat, però no es pot acabar tot en un dia, hi ha d’haver més actuacions, per altra banda un aspecte cultural a tenir en compte a la ciutat és l'Anòlia, com pot ser que si surts d'Igualada ningú en tingui noticia després de 20 anys d'existència i de molts calers llen-çats? Potser seria el moment de fer una consulta popular des de l'Ajuntament i ens preguntessin quin tipus de festival volem, amb un criteri artístic definit i sobretot, si volem malgastar els pocs diners de cultura en un festival que al final acaba aportant poc ja que el poc rigor que sempre ha tingut ha fet que esdevingui una excusa per sortir a fer una copa i res més... condicionant totes les accions culturals posteriors de la ciutat.

Segons el meu entendre, el nou equip de govern s'hauria de replantejar seriosament com s'han de gestionar els actes culturals i no tirar per la via fàcil i rara de retallar les coses i entitats petites però que funcionen, fixar-se en entitats que estan fent les coses culturalment bé com Paranoia Accions, La cultural, Amics del Rec, la Collonada... i sobretot, donar suport a totes les entitats i locals privats que estan perdent diners perquè aquesta ciutat no es mori culturalment, i quan dic suport no vull dir només ajudes econòmi-ques, dic ajudes a nivell de difusió, d'incloure els actes a les agendes oficials, ajudes a la gestió d'esdeveni-ments, ajudes tècniques, ajudes a nivell d’infraestructura, etc... aquesta és l'ajuda real que la cultura de casa necessita, ja que puc assegurar que Igualada és plena d'emprenedors culturals.

I el Quico13, a banda de fer música, escriu poesia.

Si la poesia és expressió, sí que en faig. Però si és forma... les formes i jo no hem estat mai amigues. La veritat és que escric des de sempre, per abocar el meu món, és com una teràpia, però mai no m'havia plantejat la possibilitat de publicar res. Tenia por de la reacció de la gent.

L'expressió hauria de poder ser lliure...

sí, però sempre hi ha un judici, tot es regeix per unes normes. Però jo vinc de la cançó i escric el que em sorgeix i m'encaixa al meu ritme interior. A banda d'això, avui en dia si no ets un best-seller no tens opció de publicar res i haig d'agrair l'editorial Sallida, de Montblanc, perquè em van donar l’oportunitat i confien amb la gent normal que escriu.

Com va ser la resposta després de la publicació del teu primer llibre?

Vaig rebre respostes molt bones, la veritat. Després del llibre, han aparegut molts escrits al meu correu, doncs el món està ple de poetes i poetesses que escriuen i mai ningú ho sabrà, i de vegades quan llegeixo escrits que m’arriben no puc entendre perquè tinc el privilegi de llegir-ho i que ningú ho editi, hi ha gent que sua emocions, és increïble.

Ja fa un any i mig de la publicació, i ara estem mirant de fer-ne una segona edició. A més, amb el Santi Méndez fem els recitals de poesia. Ell musica els meus poemes i jo els recito.

I com funciona aquest projecte?

Bé, considero que són projectes que han de sorgir naturals. Al Santi li vaig explicar què em movia cada poema i ell va captar molt ràpid la idea. Ara tenim intenció d'acabar de gravar i editarem la segona edició del llibre amb el CD incorporat.

I de cara al futur, tens algun altre llibre preparat?

Doncs pot ser que es vagin publicant els meus poemes, qui sap! Alguna cosa tinc ja preparada... Per ara, la intenció, a curt termini, és engegar una productora-editorial que es dirà Atmosfera13. Vol ser una plataforma cultural, amb l'objectiu d'ajudar la gent que comença perquè puguin ser a Itunes, Spotify... o si es pot generar algun festival, o editar algun llibre d’algú desconegut o fotografies o quadres o... si es compta amb una editorial-productora, és més senzill. I tenint en compte que el model actual passa per l'autogestió... procuraré tirar endavant per aquest camí.