Una igualadina a la lliga de bàsquet universitària dels Estats Units

Com vas iniciar-te en el món del bàsquet?

Des de petita m’ha agradat molt el món dels esports. Vaig començar al Ramon Castelltort (l’escola a la que vaig anar des de P3 fins a 6è de primària) . Hi feia l’extraescolar de poliesportiu. Sempre m’havia agradat molt el futbol, però les meves condicions físiques apuntaven més cap al basquet (-la Judith medeix 1,90-). A més de poliesportiu a l’escola, anava a entrenar al Club Atlètic Igualada ja des de ben petita.

Als 12 anys (abans era l'edat mínima per entrar-hi) vaig entrar al al Club Basquet Igualada, la temporada 2007-2008, i vaig començar a entrenar a un nivell més alt i a prendre-m'ho seriosament.

I després vas anar a jugar a Barcelona...

El següent any em va fitxar el Club Basquet Femení Sarrià i vaig haver d'aprendre a compaginar els estudis amb els viatges a Barcelona, ja que hi anava 4 cops per setmana.

Has estat uns anys al centre d'alt rendiment d’Esplugues de Llobregat, la Blume, amb l’equip Segle XXI, com ha estat l'experiència?

La temporada 2009-2010 vaig entrar al centre d’alt rendiment . Hi he estat 4 anys i personalment estic molt contenta d’haver pogut viure aquesta experiencia, per mi, una de les més maques que he viscut.

Des de fa 4 anys formes part de la selecció espanyola i amb l'equip heu aconseguit grans èxits. Als 16, campiones d'Europa, als 17

subcampiones del món i als 18, campiones sub 18. Com has viscut aquests triomfs?

Viure 3 finals en tres anys de campionats tant importants com dos campionats d’Europa i un campionat del Món, és una experiència molt gran que costa molt de descriure-la amb paraules. Durant el campionat vius amb molta intensitat, però un cop aconsegueixes títols com aquets, t’omples d’orgull i veus recompensat tot l’esforç i hores de treball que hi ha darrere. Sobretot penses amb tota la gent que ha estat al teu costat, els amics i sobretot la família, que són els que sempre t’animen a seguir endavant i han lluitat amb tu durant el camí. Quan tens la copa a les mans només et passen pel cap paraules de felicitat i orgull.

Ara t'han donat una beca per anar a jugar bàsquet a la universitat

Robert Morris de Pensilvània, Estats Units. Alla hi faràs la carrera i hi jugaràs a bàsquet amb l'equip de la universitat? Quina carrera hi

faràs?

La universitat Robert Morris m’ha donat una beca per 4 anys per poder jugar la lliga americana i poder-ho compaginar amb els estudis universitaris. Hi estudiaré màrqueting.

En quina situació es troba l'equip d'aquesta universitat?

A Estats Units l’esport té molt reconeixement i l’esport universitari té molt de ressó. La gent segueix amb molt d'entusiasme els partits de la lliga universitària (NCAA). A més allà l’esport femení té molts seguidors i està molt reconegut i valorat. Crec que pot ser una experiència molt maca.

Quines oportunitats t'ofereix aquesta beca? A nivell d'estudis

universitaris i a nivell de la teva carrera esportiva?

M’ofereixen una beca complerta on a nivell d’estudis em donaran totes les facilitats per poder compaginar-ho amb l’esport i poder aconseguir la carrera. A nivell esportiu és completament diferent al que estem acostumats aquí. Com ja he comentat, als Estats Units, l’esport femení mou moltes persones, i crec que serà molt intens formar part d’un equip d’allà.

En un futur podries dedicar-te al bàsquet a nivell professional?

Vull dedicar-me en un futur a nivell professional al basquet, tot i que no podré viure d'això. Així que vull treure’m la carrera i poder compaginar la feina amb el món del basquet.

Com veus el panorama del bàsquet femení i l'esport femení en general?

L’esport femení sempre ha estat poc valorat comparat amb el masculí, crec que se li hauria de donar més importància. A més als mundials de natació disputats aquest estiu a Barcelona va quedar demostrat que les dones també podem arribar a aconseguir grans èxits.

A nivell del basquet, és una gran pena que bones jugadores (com les de la selecció absoluta femenina) hagin de marxar d’Espanya per poder jugar, ja que la lliga espanyola, que en el seu moment havia arribat a ser una de les més importants d’Europa, cada vegada està pitjor per la crisi, i s’estan perdent jugadores importants.

Què n'esperes del viatge? Quines il·lusions tens i quines pors?

Estic molt il·lusionada amb aquesta nova experiència, espero poder gaudir-la al màxim i poder viure molt intensament aquest somni d’estudiar i jugar a una universitat americana. Haig d’admetre que em fa respecte el fet d’estar tan lluny de la meva gent (família i amics) o el fet, per exemple, de no poder tornar per Nadal. El tema de l’anglès no hem preocupa gaire. Al principi pot ser que em costi una mica però al cap d’uns mesos estic segura que s’enganxarà ràpid.

On viuràs?

Viuré dins del campus universitari en una residència on compartiré habitació amb una companya de l’equip que és d'orígen grec.

Et veus quedant-te a viure als Estats Units si es presenta l'oportunitat?

Mai se sap, però la meva intenció és tornar un cop acabada la carrera i jugar a un equip espanyol.

Què trobaràs a faltar d'Igualada?

Trobaré molt a faltar l’ambient d’Igualada, les meves amigues i la meva família. Sempre m’he sentit molt igualadina, així que l’enyoraré bastant.

Quines fites a nivell esportiu t'has marcat en la teva aventura americana?

A Estats Units intentaré aprendre al màxim a nivell esportiu i espero poder seguir formant-me com a jugadora. Per altra banda vull gaudir molt d’aquesta experiència perquè realment és com un somni fet realitat.