Ildefons Alonso: “Metrinova és com un laboratori de joguina, on pots experimentar, jugar i passar-t’ho bé.

Què podem escoltar a Metrinova Vol. 1?

És un concert de jazz. És un concert instrumental, sense veu. Sempre que parlem de jazz diem que pot ser de molts estils diferents, però jo em refereixo que, en part, és música improvisada.

On són els marges de la improvisació?

No és improvisació lliure, que ho fan des del no-res, sinó que nosaltres tenim una peça i sobre aquella peça improvisem i fem variacions.

Quin és el tret diferencial de les teves composicions?

El tret més diferencial que té la meva manera de compondre i d'apropar-me a la música, com que sóc bateria, té a veure amb qüestions rítmiques i mètriques. Actualment és una tendència molt de moda en moltes escenes jazzístiques, segurament perquè altres facetes de la improvisació s'han espremut molt, però la rítmica, precisament, no. El jazz té una tradició rítmica molt important perquè té una gran influència de la música afroamericana però també té una influència encara més important de l'harmonia perquè ve de la música clàssica. Metrinova és jazz que se centra en la composició i en la improvisació a través de l'exploració de recursos mètrics i rítmics pocs habituals.

Durant molts anys has participat en diversos projectes col·lectius, amb altres formacions. Què t'ha empès a posar-te al davant en aquest projecte?

Com a bateria sempre estàs una mica al darrere, tot i que la posició del bateria et dóna molta visió de què està passant i pots estar pendent de què fan els altres. Sempre he tingut aquesta motivació per compondre, en tots els grups on he estat he escrit coses i composicions meves, però ha estat amb el jazz on he trobat el camí més plaent per fer-ho. Fas una composició i amb els músics hi improvises a sobre, l'experimentes i t'hi fiques molt endins. Potser fa uns anys no ho haguera fet; ara, que tinc certa perspectiva amb tot el que he estat fent -clàssica, pop, folk, etc.- que em dóna un bagatge per escriure i em satisfà molt.

Has parlat de perspectiva: clàssica, pop, folk. Quan i com et sents atret pel jazz?

Ve de molt lluny, precisament d'uns cursos d'estiu que es van fer al conservatori d'Igualada. Es van programar uns cursos de percussió i de jazz. En aquells cursos jo vaig poder sentir de prop el jazz, que no n'havia sentit mai; també recordo que hi havia un grup, el Lapsus Quintet, i que vaig al·lucinar amb ells. Em vaig començar a engrescar i al cap d'uns tres anys vaig fer el curs de bateria jazz. Aquest va ser el primer contacte amb el jazz. Vaig tenir la sort d'estudiar a l'ESMUC, on convivien els músics de clàssica, flamenc, folk, jazz... una escola molt eclèctica en aquest sentit. Allí vaig poder conviure amb el jazz i descobrir-ne moltes coses. Jo estudiava piano clàssic i vivia amb l'Albert Cirera, que estudiava saxo jazz. Em vaig començar a atrevir a tocar jazz, precisament amb l'Albert Cirera, el Marc Mateu o el Dani Prat, gent d'Igualada, i vaig anar veient que volia endinsar-m'hi més estudiant amb professors i alumnes amb qui he tingut la gran sort de compartir-ho.

El jazz està vivint un moment dolç, amb una bona oferta a Barcelona i amb històries a Igualada com els concerts del Hot Blues o l'Estival.

Potser la cultura en general està passant dificultats, per la situació econòmica i per una crisi de valors o gust estètic, però el jazz està vivint un moment àlgid. L'època més espectacular a Catalunya va ser als anys noranta, on el jazz va tenir una importància en l'àmbit mundial. Barcelona era com un nucli d'atracció per molts músics de jazz. Ara, aquest àmbit internacional ha baixat una mica, però en canvi hi ha un planter brutal de músics de tots els estils. I tot gràcies que durant trenta anys hi ha hagut unes escoles de música que han generat molt músics que després s'han interessat pel jazz i que després han tingut la sort de trobar conservatoris superiors per acabar-se de formar i desenvolupar una carrera. El jazz s'associa a la transmissió oral i s'aprèn molt al carrer, tocant en jam sessions, però la importància que es converteixi en carrera superior és que hi hagi gent que es decanti per fer del jazz la seva vida, tant artísticament però també professional. A Barcelona pots escoltar jazz gairebé cada dia. A Igualada tenim un lloc com el Hot Blues que acull diferents estils, arribant a dibuixar un espectre complet de la música. I el més important és que han sigut capaços de crear un públic.

Hi ha una bona cultura musical a Igualada?

Penso que sí. El conservatori de música d'Igualada ha sigut un referent al país, a part de les diverses escoles que hi ha. Hi ha molts joves que fan grups i toquen amb solvència, pujant a l'escenari, no només aficionats que toquen a casa seva. Hi ha certàmens, festivals com l'Estival de jazz o l'Anòlia; cicles de música com els de Joventuts Musicals d'Igualada; cicles de música coral, etc. També hi ha moltes entitats musicals. Hi ha una oferta brutal i hi ha un públic notable.

Què hi faria falta?

Sempre es diu que a Igualada hi ha una població "cultureta", que són els que repeteixen arreu. Potser si s'ha de treballar en alguna cosa seria a ampliar la gent que es vol atraure.

D'on ve el nom Metrinova?

Jo havia tingut un joc, que es deia Cheminova, que era una capsa amb un petit laboratori per fer experiments de química. Barrejaves coses en un potet i sortia fum... Li vaig posar Metrinova perquè també és com un laboratori, però no és un laboratori seriós, és un laboratori de joguina, on pots experimentar, jugar i passar-t'ho bé.

En quins altres projectes estàs treballant?

Estic amb El petit de Cal Eril,  presentem disc aquest mes d'abril i farem concerts fins a l'estiu, i vindrem a Igualada. També vaig fent col·laboracions amb grups. L'1 de maig participo en una marató de grups de la discogràfica Underpool, que és el segell que ha publicat el disc.

I a Londres?

L'any que ve començaré un màster a la Royal Academy i ara estic començant alguns projectes, com un trio amb piano i un quartet amb una cantant saxo i contrabaix.

Com atrauries algú que no té costum d'anar a concerts perquè vingui al teu?

Li diria que gaudirà molt. Una de les coses que procurem és treballar en un pla jazzístic però també en un pla emocional. Cada cançó està pensada des d'un punt de vista emocional i suggerent i t'ofereix una cosa a la qual et pots agafar. Les cançons tenen una història al darrere. Són espais de reflexió. I, rítmicament, és una música molt viva, que de seguida et fa bellugar. Procuro que hi hagi moltes coses funcionat al mateix temps. Penso que també és molt important l'actitud, si ets arrogant tocant, no agradaràs a la gent; però si ets sincer, obert i amable, la gent gaudeix.