'Sóc un immigrant amb sort'

Quant temps fa que vius a Santiago de Xile?

Visc a Santiago ja fa uns cinc anys, vaig arribar al maig del 2006.

Per quin motiu vas creuar l’oceà?

Bàsicament vaig venir a Xile per provar sort i provar d'obrir-me camí, laboralment no estava molt satisfet de com m'anaven les coses a Catalunya. Tenia alguns amics xilens que treballaven en el sector audiovisual així que vaig pensar que no perdria res si emigrava a Santiago a treballar. Tampoc veia molt clar que les coses acabessin anant bé a Catalunya i a la resta de l'estat, era l'època de la bombolla inmobiliària i estava clar que allò acabaria petant en algun moment, però tampoc hagués pensat mai que s'arribaria a una situaciò de crisi com la que es viu ara.

De què treballes?

Treballo fent postproducciò d'imatges, bàsicament per anuncis de televisió; arreglo la pell de les models, animo textos, faig composició i integració d'imatges 3D... La veritat és que no faig el que d'entrada m'hagués agradat però, de totes maneres, estic satisfet perquè és una feina ben entretinguda i que em permet guanyar diners per a poder viatjar a Catalunya de tan en tan. Sóc un immigrant amb sort.

En quin sentit creus que és diferent viure a Xile (i no a Catalunya)?

Crec que les diferències vénen sobretot perquè Xile és un país nou i pertany al tercer món. Tot i que el seu nivell de desenvolupament és bastant alt, les diferències socials segueixen sent enormes, hi ha una petita classe dominant que ho controla quasi bé tot. També és un país que fins fa poc vivia en una dictadura, i això també marca la societat, hi ha un posicionament molt fort entre dreta i esquerra. Els xilens han fet una tasca enorme denunciant les atrocitats que va fer Pinochet, s'han investigat moltíssims casos i existeix un cens molt complert de les víctimes de la dictadura. En aquest sentit, el país ha estat molt valent perquè molts polítics i persones de poder van viure la dictadura, a favor i en contra, i tanmateix han investigat el seu passat; a Espanya sembla que això és imposible. Com que és un país tan nou i amb certes mancances, hi ha molt per fer i això estimula.

Suposo que es poden valorar avantatges, però també inconvenients...

El gran problema del país imagino que és el mateix que a la resta de països llatinoamericans: hi ha una oligarquia molt poderosa influenciada pels Estats Units, això fa que la salut i l'educació estiguin molt maltenides.

Com definiries la cultura xilena?

Els xilens en general són molt bones persones, de sang calenta, les emocions les viuen de manera molt diferent a nosaltres, no tenen por a expresar-les, cosa que a nosaltres ens costa molt més. També és una cultura masclista, tot i que cada cop va a menys, ja que la joventut està creixent sense tants prejudicis. Són persones molt orgulloses de la bellesa de la seva terra i acollidores.

Es diu que Llatinoamèrica viu uns 30 anys enrere comparat amb Espanya o Europa… creus que això és un estereotip, o que és, efectivament, una realitat?

Sí que és cert que estan atrassats, però no tant: jo diria que 4 o 5 anys. I no en totes les coses. La tecnologia arriba quasi a la vegada, una altra cosa és si tothom se la pot permetre. En temes de reciclatge sí que van endarrerits, per exemple. Tanmateix, tothom coincideix en què el país ha fet un salt endavant molt gran els darrers 30 anys.

Afecta la crisi a Xile?

Afortunadament no, es va notar al principi pero es va arreglar de seguida. Xile és el principal productor de coure del món i això ha estat cabdal per a poder sortir-ne. També van patir bastant una crisi als anys 80 i això va fer que l'estat prengués mesures per a mitigar els efectes d'una altra crisi en el futur.

Creus que Xile i Llatinoamèrica està molt influenciada per la cultura nord-americana?

Molt. Estats Units és el referent principal, sobretot per la proximitat. Ja fa uns anyets que se celebra halloween i costums per l'estil. Imagino que passa el mateix a la resta de països, en major o menor mesura, excepte potser a Brasil. S'ha de pensar que Estats Units ha estat darrera de quasi totes les dictadures llatinoamericanes i és dificil no influenciar-se per un gegant tan gran que s'ha ficat fins a la cuina de casa teva.

Enyores Catalunya? I Igualada?

Sempre s'enyoren els orígens. I estic segur que als inmigrants ens passa molt més que a la resta. Hom tendeix a idealitzar el país d'origen perquè, posats a recordar, millor fer-ho amb les coses bones... Jo sempre he viscut ben d'aprop les tradicions catalanes i, a part de la familia i els amics, és una de les coses que més enyoro. Afortunadament hi ha una colònia catalana ben gran a Santiago, així que és fàcil seguir parlant català, aquest any per exemple ens vam ajuntar uns quants a menjar canelos per Sant Esteve, a l'estiu!

Tens pensat tornar algun dia?

Sí que m'agradaria tornar en algun moment, pero no és una decisió fàcil de prendre, i més tal i com estan les coses a Europa. Aquí tinc una bona feina i una molt bona nòvia, així que de moment serà díficil que torni, però qui sap...

Opines que les xarxes socials i els mitjans de comunicació faciliten el fet d’estar tan distant de gent que estimes?

Moltíssim, sobretot internet, que és una meravella. Poder parlar per Skype, o enviar-se fotos i vídeos de manera instantània ajuda molt a estar en contacte i sentir-te més a prop. He pogut conèixer els meus nebots en fotos el mateix dia que han nascut i això fa uns anys hagués estat impossible. Sense internet seria dur estar a l'altra punta del món.