"L'Estat incompleix sempre els pactes, ja no podem canviar Espanya"

El juliol del 2009 vostè, com a conseller d'Economia de la Generalitat, va venir a Igualada, al tancament de la Universitat d'Estiu, just després que s'anunciés un acord de finançament amb l'estat espanyol. Va dir aquella nit que era un bon acord. Què ha passat en aquests cinc anys?

Era un bon acord, suposava un augment de recursos important i un canvi de model. Eren 3.800 milions més. No teníem el que volíem, però era bo. Què ha passat? La crisi, que va fer baixar els ingressos, quan bona part dels recursos nous depenia dels ingressos. Es van ensorrar un 20%. I és clar, els incompliments del govern de l'estat. Quan el vam signar tan Esquerra com Convergència donaven per superat l'Estatut. I sens dubte, la sentència de l'Estatut va ser decisiva. L'Estatut no supeditava el finançament a la LOFCA (Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas), però la sentència del Constitucional ho va revocar.

Quin ha estat el punt de no retorn que faci que ara defensi una consulta per triar si cal desvincular-se de l'estat espanyol?

A la vida tots són punts de no retorn i cap ho és. L'experiència política fa que arribis a conclusions. Una de les conclusions és que el catalanisme polític ha acabat el cicle que buscava més autogovern i transformar l'estat espanyol. Ja no ens ho hem de proposar. Vam sortir malparats amb l'intent que va fer Pasqual Maragall, el darrer de tots. Vol dir que no haguem de fer res més? No, però sóc molt escèptic. Molt. El pacte constitucional està mort. L'estat incompleix de manera intrínseca els pactes, ara toca la consulta. Hem de decidir quina relació volem amb Espanya. Independència com a única sortida? Si ens proposen seguir tal com ara, aposto per la independència; si ens ofereixen un federalisme com el que proposen el PSOE i l'actual PSC, que ni ells es creuen, també aposto per la independència. Si l'alternativa és un pacte bilateral, amb autogovern dins l'estat... parlem-ne. Però ha de venir d'ells. Ho han d'oferir ells. Ja hem ofert prou coses. No tinc clar que vulguin que convisquem dins Espanya d'una manera civilitzada.

Un estat lliure associat?

És una de les fòrmules, que coneixem pel cas d'Estats Units i Puerto Rico. Quan dic pacte bilateral és perquè el nostre conflicte amb l'estat és diferent del que puguin tenir altres comunitats. Les propostes com el federalisme va grans per la majoria de comunitats, però per nosaltres no n'hi ha prou.

Vostè era autor de diferents estudis sobre el finançament autonòmic abans de la seva entrada en política. Ara, algú tan significat políticament com Ángel de la Fuente ha estat un dels que ha elaborat les balances fiscals. Són creïbles els números que puguin plantejar?

Hi ha dues maneres de fer-les. No entraré en polèmica amb De la Fuente. La discussió és sobre dogmes. Pots calcular-les pel mètode del flux del benefici: la despesa que reps es considera en funció dels serveis de l'estat. Però això inclou que una base de míssils a Majadahonda o la Casa Reial, o el Museu del Prado, com si això beneficiés als catalans, que ja no han d'anar a l'Ermitage de Sant Petersburg. L'altre mètode és el flux monetari, on compta la despesa que es fa al territori. Jo prefereixo calcular les balances amb els dos sistemes. Les quantitats no varien molt així. En el mètode del flux del benefici el dèficit és del 6,5%, que ja és molt. De l'altra manera, més d'un 8%.

Pot sostenir-se Catalunya dins l'Estat espanyol amb el model econòmic que té aquest?

Catalunya porta 300 anys sent el motor econòmic d'Espanya. Tenim la virtut de resistir malgrat que la política del govern espanyol no s'adequa al que necessitem. El catalanisme polític ve de la pugna entre la societat catalana i la realitat del poder polític i militar de Madrid. El model està pensat per afavorir Madrid. L'estat espanyol està pensat només pels interessos de Madrid. És impensable a Estats Units. El govern central s'esvera quan El Prat supera a Barajas. Un benefici de la independència, més que el dèficit fiscal, seria fer la nostra pròpia política econòmica. Seria un benefici tan sensible com alliberar-nos del dèficit fiscal.

Quin model social tindria una Catalunya independent? Com a militant del PSC, encara, què opina quan parlen del catalanisme i l'independentisme com un instrument de la classe alta?

Aquesta és una tesi superada per la història. El suport popular del catalanisme està fora de tot dubte. És transversal i ho hem vist al llarg del temps. Sobre el model social d'una Catalunya independent, dependria del govern que es votés. Hi haurà partits de tot signe. No és garantia que sigui un país més igualitari, però sí que tenim un model social històric, amb característiques pròpies. Érem un país industrial i això significa que hi havia burgesos i obrers. Hi ha hagut un compromís del sector obrer per la causa del país. Som encara un país industrial i amb vocació exportadora. El nostre model ens hauria d'ajudar a sortir de la crisi, però també ens assemblem molt a Espanya, amb un pes molt important de la construcció i un atur molt alt.

Quins efectes tindria que la Catalunya independent no estigués a la Unió Europea? I si Catalunya no hi fos, també tindria dificultats Espanya?

No veig una Catalunya fora de la Unió, no ens ho podem permetre. El cost seria elevadíssim, però Espanya tindria moltes més dificultats. Hi ha, per tant, terreny pel pacte. Cal ser pragmàtics, perquè necessitem el suport d'Europa.

La negativa a la consulta per part del PP i el govern central sempre parla de legalitat. Com veu aquesta postura?

Nosaltres no podem banalitzar amb que serà fàcil la consulta, serà difícil. Però a l'estat han arribat a la conclusió que la consulta la perden. Espanya només utilitza l'amenaça i la profecia de la catàstrofe. Necessitem l'empara de la comunitat internacional per aconseguir una consulta. Una consulta no vinculant, però que políticament ho serà.

Francesc V.