Ismael Miñano i David Torras: "A Creagia fem una feina de sastre"

Com i quan va néixer Creagia?
Originalment vam crear Xarxablogs, que va ser la primera xarxa de blogs temàtics en català i que va tenir certa repercussió en aquells moments, amb marques que confiaven en nosaltres, ens enviaven videojocs i cotxes per fer proves, tot i que encara no teníem l’edat per conduir… Va arribar un moment que havíem de tancar-ho i ja teníem idees per crear una empresa. De mica en mica vam anar vertebrant el que avui és Creagia. Vam anar progressant en molts nivells i ara fem el que anomenem “productes digitals”, qualsevol cosa que pot estar en una pantalla o que pugui tenir una interacció amb alguna cosa digital.

Què s’hi pot fer en una pantalla?

De tot. La nostra especialització, sobretot, no és només en termes de tecnologia sinó també en termes de què fem i com ho fem. No pensem només en el producte final sinó també en com ho fem, com hi arribem, que és una cosa molt amena.

I… com ho feu?

Fem una feina de sastre. Escoltem les necessitats del client i anem a buscar una solució -per la via digital-, per a la problemàtica que pot tenir. I aquí hi cap tot: des d’una pàgina interna de gestió de procediments logístics d’un magatzem industrial fins a les pantalles tàctils d’un centre comercial. Tot pot estar darrere una pantalla.

Si haguéssim volgut guanyar-nos molt bé la vida, haguérem fet un “zara”, però hem fet una sastreria. 

I ja és rendible, una sastreria?

Si haguéssim volgut guanyar-nos molt bé la vida, haguérem fet un “zara”, però hem fet una sastreria. A vegades voltes pel carrer i veus una botiga de reparacions d’ordinadors que et fan una web o una botiga on-line… Amb això potser ens guanyaríem millor la vida…

Quins són els vostres clients?

Normalment són marques i empreses que resolen temes de comunicació i màrqueting o temes d’operacions, logística interna. També tenim uns altres tipus de projectes, més experimentals, més d’interaccions, que no són tan acotades al tipus de client.

Aquesta setmana s’està celebrant el Mobil Word Congress a Barcelona. Quines són les noves tendències?

La Internet de les coses, tots aquests dispositius connectats a Internet i que, per tant, adquireixen aquesta intel·ligència i la informació, el recull de dades que ja tenen les mateixes aplicacions per millorar l’experiència d’ús d’aquesta eina o per crear-la. És una tendència ja avui, no de futur.

Tot va massa ràpid?

Va ràpid... però no sé si massa. Però també hi ha coses que van massa lentes.

Com ara?

En l'àmbit tecnològic tenim dispositius que fan filigranes però no tenen resolt el tema de les bateries, o les càrregues. O, els cotxes, per exemple, tenen una tecnologia obsoleta en tots els sentits: pel concepte, d’experiència d’usuari, de consum de combustible, de funcionament… 

Damunt la taula tenim un telèfon mòbil d’última generació… D'aquí a quatre dies ja serà “vell”…

Sí, aquests dies ja n’estan presentant un de nou. És una voràgine…

Els blogs eren les xarxes socials de llavors. Ara l’activitat de la gent a Internet es vehicula a través de Facebook, Twitter, Instagram, etc.

Vau començar fent blogs. Les xarxes se’ls han menjat?

Els blogs eren les xarxes socials de llavors. Ara l’activitat de la gent a Internet es vehicula a través de Facebook, Twitter, Instagram, etc. El blog personal potser sí que s’ha perdut perquè la gent té molts més canals i que arriben a molta més gent. Els blogs personals pecaven de no tenir aquests impactes tan directes que les noves xarxes socials estan donant. 

Només pel fet d’obrir una botiga a Internet no implica que començaràs a vendre perquè sí…

Avui, si no tens comerç electrònic, no vendràs?

Només pel fet d’obrir una botiga a Internet no implica que començaràs a vendre perquè sí… T’ho has de treballar molt. No és aixecar la persiana i esperar que la gent que passi per davant hi entri, perquè per davant no hi passa ningú. Cal treballar molt i estudiar-ho molt, prèviament. Com a empresa. I veure si el teu producte pot competir amb els que ja hi ha a Internet.

Així no us esteu venent molt bé…

Hem de recomanar això molt clarament. A tothom que ha vingut els hem fet, d’inici, aquest plantejament. Si vols tenir una botiga a Internet, molt bé, però estudia-ho bé, analitza el cas, estudia el mercat, mira el teu producte, mira la competència… Perquè la competència que tu tens venent un producte en una botiga d’Igualada no és la competència que tens venent-ho a Internet. Si tens una sabateria que et va molt bé en un carrer comercial d’Igualada això no implica que després també et vagi molt bé a Internet. Alguns clients vénen amb una idea molt concreta i després aquí potser ho girem…

A Igualada hi ha un bon nivell d’empreses que us dediqueu al software, i amb molt talent.

Per sort hi ha diverses empreses en l’àmbit del software, en l'àmbit general. I hi ha empreses molt potents, relativament grans. I, almenys, per part nostra, veiem que hi ha molt bon rotllo entre nosaltres. Ens portem molt bé. Fins i tot ens podem passar clients els uns als altres. No ens sentim immersos en una voràgine de competència. No tenim la sensació de tenir una sabateria i que al costat se n’hi posi una altra.

A Creagia teniu una manera de fer diferent de les empreses “tradicionals”?

És com una manera de fer, interna, que no es veu de portes enfora. És com una metodologia no escrita que procurem seguir. Volem que els que estem treballant a Creagia estiguem el màxim de còmodes. Des de grans coses fins a les més petites, però també importants. Per exemple: tenim horaris absolutament flexibles, bé, de fet, no tenim horaris. Al lloc de treball també procurem estar tranquils, còmodes, amb llum, amplitud… De tant en tant fem una barbacoa a la terrassa… També reservem una part del nostre temps per investigar coses noves, conèixer noves tecnologies, estar sempre al dia… Procurem que tothom que treballi aquí estigui el màxim de còmode i que sigui agradable treballar-hi. 

No sou uns “mercenaris” del negoci…

Com dèiem, vam fer una sastreria i no un “zara”, però potser haguéssim pogut intentar fer un “zara” i no ens n’haguéssim sortit. Hem fet la sastreria i ens hem sentit còmodes en aquest terreny i sovint hem renunciat a coses, a convertir-nos en un “zara” explícitament. Però no estem en contra dels que ho fan… Potser demà ens podem inventar un negoci d’aquest tipus…

Com imagineu Creagia d'aquí a deu anys?

És impossible que ens ho puguem arribar a imaginar. Amb prou feines ens la imaginem d’un any a l’altre… Estem satisfets perquè d’un temps cap aquí, en sis anys, hem evolucionat molt internament, hem madurat. Ens hem sabut aturar, reflexionar sobre què estem fent i no fer-ho per què sí, saber dir no a alguns projectes perquè no són de l’enfocament que nosaltres hem vist. També, en certa manera, hem pensat què ens agradaria ser quan siguem grans, però sense l’expectativa de dir què serem això o allò. Seguim una línia que respecta el que nosaltres pensem i ens agrada, que és fer productes digitals i a mida. A més, pel camí, hem pogut fer altres coses. Fruit de tot això hem pogut invertir en altres projectes, en altres empreses, en start-ups i participar en el seu dia a dia, formar-ne part d’alguna manera.

És fàcil engegar una empresa en aquest país?

No hi ha facilitats ni camins plans. No diem que t’hagin de posar una catifa vermella però, com a mínim, fer-ho més fàcil. Parlem amb propietat: per un dels nostres projectes hem creat una empresa a Londres i hem pogut veure que és molt més fàcil crear allà una empresa i mantenir-la. Per temes burocràtics, els tràmits amb l’administració estan centralitzats i per Internet, tot és més àgil. A part de la fiscalitat… No hi ha color. És molt exagerat.

Heu dit que dissenyàveu projectes digitals per donar resposta als problemes o necessitats dels clients. Igualada, la ciutat, com a “client”, amb els seus problemes, com la veieu?

Nosaltres, fins fa poc, a la nostra signatura, al logotip, hi ficava “Creagia. Estratègies creatives, des d’Igualada amb amor”, i ho dèiem a tots els clients, de Barcelona, Alemanya o els Estats Units. Però de vegades ens hem plantejat com ens anirien les coses si Creagia estigués a Barcelona. Si podrien anar millor. Estem molt contents de ser d’Igualada i ho hem defensat arreu però pensem que si estiguéssim a Barcelona per a algunes coses ens hagués servit per estar més a prop i millor connectats amb altres empreses, haurien pogut sortir més col·laboracions. I, a vegades, als clients de Barcelona els fa mandra venir a Igualada. En algun moment això ens ha preocupat. Però Igualada també té els seus avantatges, les seves comoditats. Tots els clients saben que som d’Igualada, i els ho recordem.

Què li fa falta?

Li falta criteri, per una banda, i per l’altra decisió. Contínuament veiem que som “la ciutat de…”, la ciutat europea líder en simulació mèdica; la ciutat líder en tèxtil, la ciutat de la pell, dels globus.. Som els millors en tot això. Com a posicionament de marca no pots ser el millor en tot. És inconsistent. Això pel que fa al criteri. I pel que fa a la decisió, s’han d’adoptar unes estratègies de ciutat que realment repercuteixen al conjunt de la població o no només a un sector. Per exemple: una planta de prototipatge del tèxtil no sabem fins a quin punt hauria d’existir o no. De la mateixa manera que estaríem en contra d’una planta semblant del sector TIC. No entenem que l’Ajuntament hagi d’entrar en aquest nivell, de detall, hauria de procurar fer un marc global potent, com ara facilitar la promoció del sector tèxtil, promoure que a Igualada hi hagués unes bones infraestructures… Cal recordar que els milions d’euros que va costar la fibra òptica fa uns anys estan enterrats literalment sota els carrers perquè només els fa servir l’ajuntament. Una inversió que no ha arribat a repercutir mai en els ciutadans. Quan Igualada sàpiga què vol ser quan sigui gran, llavors podria començar a adoptar estratègies per arribar-hi. Però com que funcionem en períodes de mandats de quatre anys, cadascú fa la seva estratègia per a aquells quatre anys però no amb una visió de ciutat a llarg termini, que és el que s’hauria de fer.