Isona Passola: "“Un país no existeix si no té un sector audiovisual potent”

SUSANNA PUIGGRÒS

Els Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, que enguany han arribat a la novena edició, han tornat a posar sota el focus mediàtic la situació del cinema al nostre país. Parlem amb Isona Passola i ho fem des de dues vessants diferents, que ella insisteix a separar: com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i com a productora i directora. Al llarg de la conversa abordem qüestions com la davallada del nombre de pel·lícules rodades en català els darrers anys o el paper del cinema com a motor cultural.

Com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, quina valoració fas de la novena edició dels Premis Gaudí?

Van ser fantàstics, com cada any. És molt difícil fer una gala com la dels Gaudí – en què s’han de donar molts premis - i que alhora tingui espectacle, emoció, sorpresa... Tot i així, crec que vam aconseguir-ho. Els Gaudí contribueixen a fer que la gent del país estimi el seu cinema i el vagi a veure. 

Quina és la situació del cinema català a dia d’avui?

Tenim moltes virtuts, però també importants mancances. La principal deficiència actualment és que es roda molt poc en català i ens cal recuperar el nostre públic natural. Hem de poder contribuir a la imatge de diversitat europea, aportant-hi la nostra llengua a través del cinema.

Com s’aconsegueix això?

Ens cal recuperar els nivells pressupostaris per poder rodar en català. Entenem que TV3 es troba en un moment en què està repensant el seu model i la seva estructura. Però al marge d’aquest procés, necessitem més diners. El cinema ha de ser un motor més de la normalització lingüística del nostre país. Si ens fixem en l’exemple de França, veurem que es tracta d’un país que té un 45% del públic que ve a veure cinema en francès. A Catalunya no arribem ni a l’1% de gent que va a veure pel·lícules rodades en català. França, Suècia, Holanda, Dinamarca... tenen ajudes per rodar en les seves respectives llengües. A Catalunya ens en calen més. A la trobada d’Acadèmies europees el cineasta alemany Wim Wenders ens va demanar a tots els presents que rodéssim en les nostres llengües. “Si les pel·lícules són bones interessen a tothom i la diversitat ens fa més europeus”, va dir.

La gala dels Premis Gaudí va tenir un to reivindicatiu.

Sí, perquè malgrat que hi ha unes ajudes destinades al cinema, les pel·lícules rodades en català tenen un pressupost baixíssim. Volem ser europeus i poder rodar de forma habitual en català. Els últims anys, hi ha hagut una fuga de cervells en l’àmbit cinematogràfic. Gent de casa nostra, amb molta formació, han hagut de marxar a l’estranger a fer pel·lícules.

Les pel·lícules amb més pressupost que es van presentar als Gaudí estaven rodades en castellà, anglès o francès.

Sí, són les pel·lícules rodades en llengua no catalana les que compten amb més recursos. Aquest any les pel·lícules nominades a millor pel·lícula en llengua catalana tenien molt talent però no arribaven als  estàndards pressupostaris d’altres pel·lícules europees. La que tenia una mica més de pressupost era La propera a pell (2016), però tot i així no arribava ni a la meitat del que és el pressupost mitjà d’una pel·lícula europea. Entre les nominades a millor pel·lícula en llengua catalana destaca Les amigues de l’Àgata (2016), un llargmetratge que va ser el projecte de final de carrera de quatre estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Escoltem música en català, podem veure obres de teatre en català, però es roden molt poques pel·lícules en la nostra llengua. La normalització lingüística no ha arribat al sector cinematogràfic.

Al discurs que vas fer als Premis Gaudí vas exposar algunes dades com que el 2008 un 8% de públic va anar a veure pel·lícules rodades en català i el 2016 no s’ha arribat a l’1%.

Sí, hi ha hagut una clara davallada. Malgrat això, hem trobat un refugi: els curts en català.  Tot i la seva qualitat, no ens porten a tenir una indústria potent i competitiva. Ens calen més diners per a la ficció de la TV catalana, que ha passat a tenir la meitat del pressupost que tenia fa deu anys.

Com contribueix el cinema a l’imaginari col·lectiu d’un país?

El cinema és d’una gran importància perquè és l’eina cultural més potent per transmetre com és una cultura i poder-la explicar a la resta del món. Un país no existeix si no té un sector audiovisual potent. El públic s’interessa més pel cinema si pot mirar pel·lícules en la seva llengua.

El premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter va ser per a l’actor Josep Maria Pou. El seu discurs va seguir el to crític de la gala.

Josep Maria Pou – actor i director amb una gran trajectòria - va fer un discurs preciós, citant dramaturgs com Anton Txékhov: “Amb les mans plenes de feina, l’actor podrà dir que és actor”. Va defensar molts professionals del sector que actualment viuen situacions de precarietat laboral i va posar en valor el nostre ofici.

Quina és la tasca de l’Acadèmia del Cinema Català? Quines són les seves funcions?

És la tasca que fa qualsevol acadèmia per potenciar el cinema propi i els seus autors. Cohesionem el sector cinematogràfic català, contribuïm a la seva internacionalització i aglutinem els professionals del sector creatiu, tècnic i de producció del nostre país, per donar una identitat a les nostres produccions. El nostre gran objectiu és que es rodin moltes més pel·lícules en llengua catalana que les que es roden a dia d’avui.

Pel que fa a la teva vessant com a productora i directora, com t’endinses al món del cinema?

Havia fet teatre de jove i quan vaig acabar la carrera d’Història, vaig començar a ensenyar-la a través de l’audiovisual.  Els alumnes representaven personatges històrics a través del vídeo. A partir d’aquí, vaig iniciar-me al món del cine, vaig formar-me un estiu als Estats Units... A través del cinema es pot parlar molt d’història, del passat. I això ens ajuda a entendre el present i planificar futur. La història, l’art i la literatura m’interessen molt. Per això he adaptat obres literàries com Pa negre al cinema.

I al mes de març estrenaràs Incerta glòria, l’adaptació de la novel·la sobre la guerra civil de Joan Sales.

Sí, Agustí Villaronga n’és el director. Es tracta d’un projecte d’una gran ambició. Espero que sigui la digna culminació de Pa negre.