TORNAR

Jaume Casamitjana: "La funció més important del pessebre és fer pinya al poble"

És el director del Pessebre Vivents dels Prats de Rei

cultura
Diumenge, 27 desembre 2015. 03:00. Otger Gabarró.
D'un cop d'ull

Jaume Casamitjana és el director del Pessebre Vivent de Prats de Rei i porta tota la seva vida involucrat tant al poble com al pessebre. Ell és, per exemple, qui n'ha anat innovant els decorats. Ressalta amb orgull la funció primordial del pessebre pel poble i desprén passió pel pessebre en cada cosa que en diu

Què se sent dirigint el pessebre vivent?

Fa 44 anys que fem el Pessebre. A casa nostra quan arriba el Nadal, sense el Pessebre no ho entendríem, sentim alguna cosa a dins que ens porta a fer-lo. Des de petit que ho porto a la sang. És emoció i satisfacció.

Com va néixer el Pessebre a Els Prats de Rei ?

L’any 1972 vam fer una reunió on vam parlar de fer alguna cosa per Nadal, i vam decidir de provar de fer un pessebre vivent. Entre tots ho vam decidir. M’ho van proposar a mi perquè feia diorames des de petit. A partir d’allà va anar augmentant amb més i més quadres.

Reben suport d’alguna associació o entitat?

La Diputació de Barcelona algun cop ens ha ajudat, però l’organització que ho fa i coordina és l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra, d’aquí d’ Els Prats de Rei. És una associació  que fomenta la cultura al poble i que  treballa molts vessants diferents.

Quantes persones hi actuen?

Estem al voltant del centenar d’actors i actrius. Val a dir que vénen famílies senceres, i això és molt bonic. Jo diria que tots els infants d’ Els Prats de Rei han participat d’una manera o altra al Pessebre. El pessebre fa pinya, fa poble.

Jaume Casamitjana sota d'una part de la muralla del Pessebre ViventQuanta gent forma l'equip humà del pessebre vivent ?

Entre vestuari, els guies, la gent de les entrades, els que torren pa... podem parlar d’entre unes vint-i-cinc o trenta persones involucrades que no són actors.

Què diferencia el pessebre d'aquí respecte la resta?

Hi ha diferents coses que ens defineixen com un pessebre únic. El diàleg és parlat, és un teatre al carrer. La representació és viva, sense veu enregistrada. La segona cosa és que és un pessebre urbà. Molts pessebres aprofiten el medi natural, i en canvi el nostre és enmig del poble. Aprofitem els racons més bonics. Transformem el poble. Volem que quan s’entri sembli que estàs a l’antiga Palestina, com si entressis a la màquina del temps i anessis 2.000 anys enrere. Com que no tenim natura, hem de fabricar-la. Ho fem amb fibra de vidre.

I el factor musical us desmarca de la resta...

Exacte. El que realment ens fa únics és que és l’únic pessebre vivent de Catalunya amb banda sonora original. Mossèn Valentí Miserachs, que va ser el President de Música Sacra del Vaticà, va compondre  un oratori expressament per al Pessebre. El vam anar a veure i li vam demanar una música per al pessebre. Primer va voler venir a veure’l i després va accedir a fer-la. Va estar 4 anys component. La música es va estrenar el 1988, i es va estrenar a Roma un any abans. Va ser espectacular. Quan es va estrenar aquí van venir cors i músics italians.

L’Església ha estat sempre lligada al Pessebre d’ Els Prats de Rei?

Des de l’inici, mossèn Esteve va estar involucrat. Ell va fer el guió. El rector actual també ens ajuda molt. Durant els 44 anys sempre hi ha hagut bona relació, un tàndem que sempre ha funcionat,  juntament amb l’Agrupació Cultural.

Què l'empeny a col·laborar i dirigir el Pessebre any rere any?

Entre tots ho fem tot, però m’empeny la fe, que em dóna força. També el fet de poder transmetre el misteri de Nadal. Sóc pessebrista de mena. La segona funció del Pessebre és fer pinya al poble. Potser és l’aspecte més important.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic