Jaume Llansana: "El bo del viatge és el trajecte, no la destinació”

Com va sorgir la idea de fer aquest viatge? Com us va inspirar Jules Verne?

Buscàvem més aventura i el globus, en no ser dirigit, representa aventura total. I Jules Verne casa molt bé amb globus i no calia una idea nostra, volíem posar l’accent en la realització d’un projecte

Quina part tenia de bogeria i de romaticisme? Què us deia la famíla, els  companys, els amics?

Una aventura mai és boja, sí pot ser romàntica i aquesta en tenia una mica, de romanticisme… Però per a nosaltres tota aventura és un cultiu de la iniciativa.

Quina experiència prèvia tenieu en viatges d’aventura?

Havíem pujat al Kilimanjaro en moto sortint d’Igualada; havíem creuat tot Africà fins a Cape Town també en moto i havíem anat a l’ Aconcagua i pujat fins els 6.800 m d’alçada

Com van ser els preparatius? Quina experiència teníeu en navegació amb globus aerostàtic? Quins papers teníeu cada component de l’expedició?

Això és l’aventura i així comença sempre: no sabíem res de globus!

Com va néixer el “Tramuntana”? Com el vau fabricar? Per què aquest nom?

En Josep M. és enginyer aeronàutic i tots hi vam posar hores i més hores, aprenent a cosir, aprenent a teixir cistella. I amb les nostres mans i una màquina de cosir va sortir el Tramuntana. El nom va ser triat per varis escolars igualadins en un concurs que vàrem organitzar.

Comença el viatge… Quin dia vau sortir? Quines eren les sensacions?

Vam sortir a finals de novembre del 1979. Les sensacions eren de ganes de començar després de quasi dos anys de preparatius, volíem viure allò que havíem imaginat, volíem convertir somnis en realitats!

Quins van ser els millors moments? Els millors records?

Per a nosaltres no existeix això del millor moment perquè les emocions són el resultat d’una suma d’experiències que a mida que les vius agafen formes diferents. Recordo el plaer de satisfer la curiositat, per exemple. Recordo també el plaer d’escriure un quadern de bitàcola… les converses a la vora del foc…

I alguns de dolents? Alguna situació problemàtica?

Sempre hi ha el dia de l’aterratge complicat pel vent i els arbres, una arrossegada per terra amb una corda lligada al peu que provoca una ferida important, sobretot si després cal caminar uns quants quilòmetres… Alguna torçada de peu… caminades eternes de 2 o 3 dies seguits, per la sabana, en una reserva de caça… Vaja, el normal!

Vam viure situacions problemàtiques quan les autoritats locals et confonen amb mercenaris belgues o es pensen que som paracaigudistes militars… o que som una bomba d’Idi Amin!

Algunes anècdotes?

Van ser 11 mesos… Tot el viatge era una anècdota! Recordo un dia que tots els habitants del poblat a on vàrem aterrar es van amagar a la selva i va sortir el més valent … amb una bandera blanca!

El lloc més encantador de l’Àfrica? 

Quan ho descobreixes tot és encantador, encara que sigui inhòspit i diguem-ne “salvatge”. A mi, particularment, m’agraden molt els espais oberts, o sigui que gaudia molt la sabana…

Com és l’Àfrica?

No us ho diré pas! Primer potser perquè m’equivocaria. I després perquè cal que ho experimenteu vosaltres mateixos, no us fieu mai de les explicacions dels altres per fer-vos la vostra idea i opinió. El que us puc dic és que no us ho perdeu!

Al seu llibre, “África en globo”,  diu que no van volar per “damunt” de l’Àfrica sinó “a través” d’ella, d’aquests paisatges i, sobretot, de la seva gent. Per què?

Perquè la cerca del gas propà necessari per volar ens va fer recórrer moltíssims quilòmetres per trobar-lo i transportar-lo i això fa que convisquis amb els africans, coneguis les seves cases i tastis els seus menjars Cal recordar que ens van ajudar en tot el que van poder i sempre érem objecte de la seva atenció (també per tot el dolent!)

Avui, 37 anys després, com veu el continent africà, un dels llocs més meravellosos del món, assetjat per conflictes i pel poc respecte que li mostra “occident”? 

Ho tenen complicat, la importació de la nostra “civilització” els ha fet saltar passos entremitjos necessaris en qualsevol evolució i això els fa febles… Per exemple: en la majoria de llocs encara no tenen un animal domesticat que els pugui ajudar i un carro per transportar més amb menys esforç. La falta de formació fa també que siguin presa fàcil d’ espavilats i cacics varis que surten a cada cantonada. I tenen massa matèries primeres que no poden controlar directament i que ni saben per a què serveixen.

Quant va durar el viatge? Com va ser la tornada? Vau tenir “jet lag” d’emocions?

El viatge va durar 11 mesos. Tot bon viatge acaba amb ganes de tornar a casa, senyal que estàs bé amb tu mateix i saps que tornes amb un bon botí. Has augmentat la teva autoestima, has après a mirar en comptes de veure, has satisfet la teva curiositat, has conegut el valor de l’amistat, has assaborit  l’hospitalitat... Com no tenir jet lag?

I saps, també, que hi tornaràs!

Aquest viatge us va canviar com a persones? Us va deixar empremta?

Si tens els ulls, la ment i el cor oberts... tot et deixarà empremta, tot et servirà, tot serà aliment espiritual; però cal que siguis tu qui estigui disposat a rebre.

I, poc després del viatge neix Ultramagic, que recentment ha celebrat la fabricació del globus 2000. Com va sorgir i com valorar aquesta trajectòria empresarial?

Encara estàvem a Africà quan ja parlem de la possibilitat de fer globus, però per un altre cantó volíem continuar fent coses de les quals no sabíem res, com per exemple fer un avió ultralleuger. D’aquí el nom Ultramagic. Vàrem fer un prototipus d’avió però la demanda per fer globus va passar a davant… i així fins avui, 2000!

Aquesta trajectòria està basada en la passió, en les ganes de fer, de no tenir por de la feina i de saber que cal fer-ho bé, de ser els millors

Què se sent en volar?

Volar t’obre, en no saber ben bé a on aniràs a parar; et prepara pel desconegut, cal estar obert per gaudir del que succeirà … ah! L’aventura!

 Què prefereix: viatger” o “aventurer”?

És el mateix amb pocs matisos, en els dos el recorregut és l’important, el bo del viatge és el trajecte no la destinació i sobretot deixar-se sorprendre… El que no és mai un viatger o un aventurer és un turista