'Jenifer és com Romeu i Julieta a la catalana’

'Jenifer' s’està convertint en la cançó de l’estiu, esperàveu aquest fenomen?

No, la veritat és que no ens ho esperaven gens. Tot va començar a partir del desembre, l’Èric i en Joan ens vam ajuntar per fer un grup i vam cridar la Roser. Aleshores teníem concertat un concert a Aiguafreda, el nostre poble, i el gener vam fer el primer concert, a partir d’allà ens va sortir un altre concert i hem anat fent... Però un dia van penjar una foto nostra al youtube amb la cançó de Jenifer i va ser un èxit de visites i es va començar a moure per la xarxa. Estem flipant.

A què atribuïu l’èxit?

És una cançó que parla de tòpics, una persona de ‘la ceba’ que s’enamora del seu antítesis. És la història entre dues persones molt oposades que s’enamoren i això enganxa, de fet tota la vida n’hi ha hagut d’aquest tipus d’històries, podríem dir que ‘Jenifer’ és com un Romeu i Julieta a la catalana.

Com va sorgir la idea?

L’Èric tenia la primera frase ‘Jo que sóc més català que les anxoves de l’escala’ i d’aquí vam anar desenvolupant el tema amb el fil conductor de la història d’amor.

Com són els protagonistes de la història en el vostre cap?

Tots coneixem ‘Jenifers’ i ‘nois de la ceba’ i sabem que no són tan exagerats. Nosaltres li hem buscat un punt d’exageració per explicar una història dramàtica.

Heu tingut reaccions negatives o crítiques per fer servir aquests estereotips?

No. En general la gent ho agafa amb la ironia i l’exageració que hem volgut plasmar. De fet, cap de nosaltres som uns catalans ultres, no odiem els ‘pericos de Sarrià’ ni tenim somnis eròtics amb Jordi Pujol. La gent es queda amb el fet que és una historia d’amor i entén que la resta és una ironia. És com quan teníem 15 anys i portàvem el nòvio i els pares el miraven malament.

Hi ha vida més enllà de 'Jenifer'?

Sí! Tenim 7 cançons que estan a la pàgina web i tothom se les pot descarregar gratuïtament i en tenim més que les cantem als concerts però que encara no estan gravades.

Teniu por de ser un ‘grup de l’estiu’ i caure en l’oblit?

No ens ho plantegem gaire, el que volem ara és tocar i fer concerts. En els directes el que rebem del públic és que no només canta Jenifer que seria com el nostre ‘hit’ sinó que també balla les altres cançons. Jenifer és la peça que ens ha donat a conèixer però les altres cançons també agraden i ja ens han arribat que alguna la posen en alguna discoteca.

Dins de quin gènere musical us identifiqueu?

Molta gent ens està encabint al gènere Folk Pop i ens hi hem anat acostumant, però nosaltres tampoc vam néixer amb la intenció de ser un grup de Folk Pop, de fet no vam néixer amb la intenció ni de ser un grup. Toquem per passar-nos-ho bé, per cantar i es fan cançons explicant coses quotidianes i sense motiu de reivindicar res… són cançons que ens surten així.

Com han influït les xarxes socials en el vostre èxit?

Els Catarres haurien existit igual, ens haurien desenvolupat i estaríem tocat igual perquè la música que fem ens agrada, ho fem des de dins i ens surt així però, és clar, no hauríem estat tan coneguts Les xarxes socials ens ha ajudat per donar-nos a conèixer i han fet que la gent ens escolti, no sabíem que passaria això ni que passaria tan ràpid. Ara volem aprofitar –ho i gaudir del que ens està passant, que la gent vingui al concert i es descarregui gratuïtament les nostres cançons.

Heu fet una crida als fans perquè participin en el proper videoclip...

Volíem gravar el vídeo clip de ‘Potser vindré’ vam pensar fer-ho amb tothom que li agradés la nostra música. La proposta era que la gent es gravés ballant o cantant la cançó i ens ho enviés per acabar tenint un resultat final amb la suma de tots els fragments.

La música en català està experimentant una nova onada, us heu sumat a aquest fenomen?

Està clar que ara mateix hi ha un ‘boom’ de la música en català però nosaltres no ens vam plantejar aquesta situació alhora de tocar. Cantem amb català perquè és la nostra llengua materna i ens hi sentim còmodes.

Vosaltres seguiu amb la vostra vida ara que comenceu a ser ‘famosos’ A què us dedicàveu?

El Joan i l’Èric érem autònoms i hem hagut de deixar la feina per dedicar-nos exclusivament al grup.

Roser: -Jo aquest estiu també tenia feina però ho he deixat. Ara volem aprofitar aquest moment i estar units per dedicar-nos als Catarres i gaudir al màxim d’aquest moment. La resta de projectes, tots els hem deixat en ‘estand by’.

Quin és el roll de cadascú dins del grup?

L’Èric és la veu principal, el Joan i la Roser fem cors. La Roser toca el contrabaix, el Joan bombo, la pandereta, l’acordió, la malora, la guitarra...

Qunats concerts teniu programats?

Uns 40 o més…

Quins plans de futur teniu?

De moment no ens el plantegem gaire… vivim i gaudim del dia a dia

Els Catarres…d’on ve aquest nom?

Un amic de l’Èric ens va explicar que, tal com nosaltres diem una mica despectivament ‘Gavatxos’ als francesos, al sud de França ens diuen ‘Catarres’ per referir-se als catalans, ens va fer gràcia i el nom ve d’aquí