TORNAR

Joan Arqué: "L'absurd d'una guerra és el fracàs total de la humanitat i la política"

cultura
Dimarts, 14 novembre 2023. 13:04. Clàudia Giménez Sanz.
D'un cop d'ull

El director i dramaturg Joan Arqué ha tornat a portar als escenaris l'obra "L'amic retrobat", producció del Teatre de l'Aurora, amb Jordi Martínez, Quim Àvila i Max Grosse Majench al Teatre Goya. L'obra explora sentiments universals, com l'amor i l'amistat, enmig d'una guerra. Parlem amb el seu director sobre la possibilitat d'un vincle entre dos amics de bàndols oposats en un conflicte armat i sobre el paral·lelisme de l'obra amb la crua realitat que viuen actualment els ciutadans d'Israel i Palestina.

Com es vincula l'obra amb la situació actual?
Es vincula d'una forma directa a la nostra actualitat. Aquests fets estan passant ara mateix en altres indrets del món i per raons bastant similars. I malauradament, el discurs d'aquesta obra segueix absolutament vigent per aquestes raons, les quals no han variat gaire ni per l'origen del conflicte ni per les persones de la societat civil a les que afecta i que es veuen enverinades per tot un seguit d'interessos que tenen els mateixos populismes.

A l'obra es parla concretament del nazisme, però, també ens parla de la vida de dues persones qualssevol.
Sí, l'obra té el rerefons del sorgiment del nazisme, però posa l'accent també, enmig de l'alçament que podria ser de qualsevol classe d'extremisme, en si és possible, la convivència entre dues persones que aquest populisme ha col·locat de forma interessada en pols oposats. Llavors, si aquesta relació és possible si pot prosseguir o es veurà afectada per tot un seguit de coses que ells han decidit que els hi siguin alienes.

Com els afecta als personatges de l'obra?
Es plasma en una lluita per conservar aquesta puresa que ells han creat entorn de la seva forma de relacionar-se. En aquesta relació iniciàtica, en aquest conèixer un món, en aquest estimar-se i intentar compartir aquesta vida junts des de la il·lusió. Es veu com lluiten ells per intentar crear aquesta bombolla. Perquè, al cap i a la fi, és una bombolla on això és possible.

Enmig d'un conflicte armat com el que viuen ara a Palestina, creus que és realment possible?
A veure, és molt difícil. Jo crec que no és impossible, perquè segur que hi ha casos i, de fet, ho he vist en zones de conflicte i de postconflicte. L'amor té moltes formes i moltes possibilitats, i les conviccions i valors de les persones que estan per la pau i que lluiten per sobre dels interessos de la guerra perquè segueixin havent-hi relacions humanes, són molt fortes. Però clar, ho posen molt difícil perquè els discursos d'odi són molt potents i s'aprofiten de situacions molt delicades.

Tot i això, existeixen. Jo ho he viscut als Balcans amb relacions interètniques, amb gent que ha lluitat per treure qualsevol idea de bandera o de nacionalisme i centrar-ho en les relacions personals. Ho hem viscut amb situacions com la Segona Guerra Mundial o ara segur que ho podríem veure entre persones palestines i israelianes. Potser són poques, potser són poques les que surten a la llum, potser també estan silenciades de forma interessada... Però existeixen.

I en un conflicte que s'allarga tant en el temps, això és difícil de recordar...
És molt difícil, perquè en un conflicte, com es diu en periodisme, les primeres coses que es perden és la veritat i la raó. I a partir d'aquí la lluita cada vegada és més forta. Els mitjans de comunicació cada vegada estrenyen més i s'intensifica més l'interès a crear una imatge de l'enemic en l'altre, que no pas veure la part de patiment i de germanor, no interessa.

Què et va motivar a parlar sobre aquest tema en el seu moment?
Doncs totes aquestes raons que he anat traient ara. Explicar el que s'amaga rere els conflictes de decència humana i de llum de les persones que es volen preservar de la sang i la violència, sense voler romantitzar-ho. Donar a conèixer aquestes altres veritats històriques que hi ha darrere dels conflictes i que queden engolides per la força de la barbàrie i que costa que surtin a la llum. I sobretot, per demostrar, un cop més, que l'absurd d'una guerra és el fracàs total de la humanitat i la política. És un fracàs en l'evolució de l'espècie. El conflicte actual entre Israel i Palestina és un fracàs majúscul. Un fracàs per una manca real de voluntat de les grans forces. Darrere hi ha un interès molt poderós de crear conflicte, que pesa més que posar voluntat i força a petit, mitjà i llarg termini en la pau i a cedir en trobar consensos.

Com ha sorgit la voluntat de tornar a fer aquesta obra?
Ja hi havia la voluntat de fer-ho abans, però a finals de tardor del 2019 i entrada a l'hivern, la pandèmia atura el procés d'execució d'aquesta obra, que funciona molt bé en el Teatre Nacional. Després s'atura la gira i l'oportunitat de poder fer que es vegi més a Barcelona també.

Quin paper tenen les arts escèniques per divulgar aquest tipus d'històries?
El teatre i, de rebot, tot l'art té una oportunitat de dialogar amb el seu present. I aquesta n'és una. Aquesta oportunitat de convocar un públic atent i lliure d'altres missatges durant una mitja d'una hora i mitja, és gairebé inèdita avui en dia, ja que estem bombardejats i interromputs per moltes coses. La població que va al teatre, a exposicions o a veure documentals és un percentatge petit si vols incidir d'alguna forma. Tot i això, és una oportunitat única.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic