TORNAR
PUBLICITAT

Joan Domènech: “Anem cap a una recuperació lenta i moderada, i canviaran molts hàbits”

L’impacte de la COVID: L’empresa

Empresa
Dimecres, 17 març 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

Fa dotze mesos que el virus és entre nosaltres. Com ha afectat el dia a dia de la UEA?

Tot aquest any sencer no l’oblidarem perquè no voldríem tornar-lo a reviure. Un any que s’ha patit molt, s’han perdut moltes vides i amics, i on hem vist que els efectes de la pandèmia han estat molt rellevants a nivell empresarial.

Han sigut uns 12 mesos molt complexos, difícils i incerts per al teixit empresarial de casa nostra, especialment perquè la Conca d’Òdena va ser el primer territori català i espanyol que va patir un confinament perimetral per frenar l’expansió i els contagis del virus. De retruc, això va venir acompanyat de males gestions, poca informació, lenta i confusa: per una banda, ens va mancar molta informació al respecte per tal de donar respostes i solucions als problemes i casuístiques que van sorgir arran del confinament perimetral, atès que va quedar quasi tot paralitzat. També va comportar una lluita inesgotable per reivindicar la situació dels treballadors i treballadores que no van poder accedir a la zona confinada i viceversa.

L’endemà del decret de confinament perimetral, ens vam trobar amb una jornada maratoniana a sobre, amb nervis, telèfons traient fum, intentant buscar respostes i solucions als problemes del tancament sobre un tema que tothom desconeixia. Al cap de pocs dies, ja va ser a toca la comarca i el país, i quasi tot va quedar paralitzat.

És cert que la Unió Empresarial de l’Anoia es va convertir en el centre d’informació i recerca de solucions per a totes les empreses  i autònoms del nostre territori, sòcies i no sòcies, i ha sigut tot un orgull veure la reacció de les empreses i autònoms , no només cap a nosaltres i on els hi agraïm moltíssim el seu compromís amb l’entitat; sinó que és tot un orgull la reacció d’elles al veure com produïen mascaretes, posar transport a on fes falta, crear respiradors, gel, donacions... Tot això va ser i encara és el que ens fa grans: com a persones i com a empreses.

Quina situació és l’actual? Com preveu el 2021? Fins a quin punt l’activitat econòmica depèn dels ritmes de vacunació?

Hem de tenir en compte que les mesures sanitàries que s’han aplicat per contenir la pandèmia de la COVID-19 han tingut un fort impacte en l’economia i el mercat laboral de Catalunya, en aquest cas, també a la nostra comarca. Primer, durant el confinament estricte de març a juny de 2020 i després, amb les diferents restriccions de la mobilitat i les interaccions socials en el segon semestre de l’any. Aquesta crisi és molt diferent que les anteriors -de fet, totes ho són- i l’impacte en aquesta ha sigut molt més ràpid i intens.

Hi ha sectors que no s’ han vist tant afectats i estan tirant endavant i també generen oportunitats, com el sector químic, sector alimentació, la logística i el transport,  noves tecnologies, sector del paper, de les arts gràfiques, serveis a les empreses (assessors i gestors)... Altres  empreses  de sectors més afectats com el tèxtil s’ han vist obligades a reinventar-se,  a replantejar la seva línia de producció i la seva estratègia. També algunes empreses papereres que han apostat per sectors més competitius com l’ alimentació , tecnològic o farmacèutic.

Però les perspectives econòmiques actuals no són bones, per a molts altres sectors. En l’actualitat, les empreses i els professionals autònoms de la comarca estem afrontant aquesta nova realitat davant mesos, setmanes de tancament, en alguns casos, mesures restrictives molt severes per fer front a la pandèmia. Molts sectors com per exemple, l’hostaleria i la restauració no se’ls hi ha donat les suficients alternatives de subsistència. En primer lloc, davant aquesta flexibilització que s’està duent a terme, és obvi que economia i salut han d’anar plegades de la mà i no causar més prejudicis dels necessaris, però   cal seguir treballant per posar-hi ordre i no oferir més inestabilitat i desprotecció a les empreses i persones treballadores. En aquest sentit, calen més ajudes directes, tant per al col·lectiu de professionals autònoms com per a les empreses, sobretot, aquelles que estan patint aquestes mesures restrictives. També, des de la UEA demanem la pròrroga dels ERTOssine die (sense terminis, sense dates), fins que la situació sanitària millori. Les empreses no poden aguantar més aquesta incertesa i l’administració ha de vetllar per donar estabilitat i seguretat en aquests aspectes: no té cap mena de sentit que sempre estiguin a l’espera de si es renoven o no per després decidir renovar-ho.

Actualment, acabem de llançar una enquesta a les empreses de la comarca per saber quin balanç en fan dels efectes de la pandèmia i també per conèixer la seva perspectiva davant aquest 2021. En aquest sentit, quan disposem d’aquestes dades recents, ho transmetrem. A grans trets, explicar també que des de la Unió Empresarial de l’Anoia seguim amb la nostra tasca d’escolta. Hem organitzat més d’una quarantena de fòrums, trobades i reunions de treball amb més de 500 empreses durant aquests darrers mesos, per escoltar i detectar les necessitats que tenen les empreses segons el seu sector professional i empresarial.

No obstant això, segons un estudi recent sobre el teixit empresarial i mercat del treball de la Cambra de l’Anoia i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, la pandèmia ha comportat una destrucció del teixit empresarial, amb una reducció del 9,2% respecte l’any passat. En aquest sentit, l’Anoia va tancar l’últim trimestre de 2020 amb un total de 3.024 empreses, el que suposa el 5,9% per sota de la del mateix trimestre de 2019. Per fer un incís, les microempreses (fins a 10 treballadors i amb un pes del 84% de la comarca) són les que més han patit els efectes de la pandèmia, ja que han disminuït un 6,7% el tercer trimestre en termes anuals, seguida de les empreses d’entre 11 a 50 treballadors,  que ha disminuït un 2,1%.

Els autònoms són els que més han patit la crisi de la COVID-19. Un col·lectiu invisible, castigat, tot i que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat al darrer trimestre, 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com la del tercer trimestre de 2019 (+0,5%). També destacar que gràcies a aquestes trobades empresarials que realitzem des de la UEA, ens hem reunit amb els autònoms professionals de la nostra comarca. En aquesta trobada, molts d’ells van manifestar que treballen en sectors com la cultura o esdeveniments (firals, teatres, concerts....) també són un col·lectiu molt tocat per la pandèmia i per la situació del sector cultural.

Som una economia industrial, però també, de serveis i les empreses del sector de l’hostaleria, la restauració, activitats de lleure, esports, oci... Ho han patit de forma severa degut a les mesures restrictives.

Els sectors més afectats són els que necessiten d’interacció social, on el descens en teixit productiu i en llocs de treball ha estat més intens: serveis d’allotjaments, les activitats turístiques, espectacles, agències de viatges.... Per una banda, nosaltres, des de la patronal, les hem agrupat i hem creat una sectorial anomenada UEA Turisme per aglutinar-les. Un punt de trobada de suport i de promoció del sector. Actualment, per posar un exemple d’aquesta força, estem formant al sector gràcies al suport del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

També hem fet pinya amb el sector de les activitats extraescolars no reglades, que també han vist perjudicada la seva activitat empresarial degut a les mesures i a la prohibició de celebrar classes presencials. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia la seva situació, generalment formada per micropimes, també ens preocupa i ens ocupa, i estem en constant relació amb aquestes empreses i negocis i també hem creat un grup de treball per ajudar-les i acompanyar-les davant l’administració. Amb la nostra missió d’acompanyar a les empreses, en aquest 2020 i el que portem del 2021, hem realitzat trobades amb tots els sectors, per escoltar-los acompanyar-los, i ajudar-los en el seu dia a dia. Més de 40 trobades, amb més de 500 empreses, que ens han ajudat a fer arribar a l’administració i arreu les seves demandes i necessitats. Les empreses i els autònoms han marcat el nostre dia a dia i el nostre servei totalment adaptat a les seves necessitats.

Referent a la vacuna, està clar que no ho arreglarà tot de cop, i per tant, toca que ens arremanguem, hi posem força, voluntat política i ajudes per poder aguantar.

Quin ha estat el pitjor moment d’aquests dotze mesos? Considera que les polítiques per combatre el virus i les mesures són erràtiques encara?

El pitjor moment, sense cap mena de dubte, ha sigut la pèrdua de vides humanes, d’amics i companys, per la pandèmia.

Una altra cosa negativa és la crisi econòmica que assoleix moltes famílies, on moltes d’elles, aquesta situació crítica els ha abocat a la pobresa. També difícil és la incertesa que vivim tots. L’ésser humà no està preparat per viure en situacions tan complexes com aquesta: necessita certesa i llum davant la foscor.

Entenem que per als governs no ha sigut i ni és una situació fàcil. Nosaltres hem posat de la nostra part i els hem manifestat a través de diversos canals (cartes, trucades, comunicats…) i reunions quina és la realitat econòmica i empresarial que ha viscut la comarca. Hem tingut trobades fructíferes, d’altres, que durant mesos i mesos, no n’hem rebut resposta, com el cas de la manca de solucions respecte els treballadors i treballadores durant el confinament perimetral de la Conca, entre altres. Està clar que economia i salut han d’anar plegades per fer front davant la pandèmia i no causar més perjudicis, però tot això, ha de seguir acompanyat de mesures per pal·liar la situació econòmica perquè en molts casos, no s’han donat les suficients alternatives de subsistència.

A més dels serveis, quina ha estat l’afectació a la indústria? Les exportacions se n’han ressentit? Les possibilitats de les tecnologies han servit per ‘suplir’ els viatges que no es poden fer?

De tots els sectors que tenen més pes dins la indústria catalana, el de l’automoció ha estat, fins al moment, el més perjudicat per l’aturada de l’activitat motivada per la pandèmia. Efectivament, la crisi de la COVID-19 en la indústria de l’automoció es genera des de l’oferta i des de la demanda: des de l’oferta, perquè la totalitat de la cadena de subministrament ha resultat interrompuda, i, des de la demanda, perquè l’activitat comercial va quedar suspesa durant el confinament.

L’afectació de la crisi sobre la indústria en termes agregats amaga, però, impactes molt dispars entre els diferents sectors que la componen. Pel que fa als sis sectors més grans de la indústria, que junts representen gairebé el 60%, l’impacte ha estat el següent:  el sector químic sembla que resisteix relativament bé el primer impacte de la crisi pel que fa a la producció i les vendes a l’exterior; l’afectació pels ERTO és elevada però està força per sota de la mitjana de la indústria. Pel que fa al sector alimentari, després d’uns mesos a la baixa, va tenir un cert impuls en el moment inicial de la crisi gràcies, en part, al sector exterior; l’afectació dels ERTO és molt inferior a la mitjana.

Hi ha el sector de l’automòbil, que ja estava immers en una trajectòria a la baixa i en un moment de profundíssima transformació. Però, al març, l’aturada econòmica va fer caure intensament tant la producció com les vendes exteriors. Aquest és, a més, un dels sectors més afectats (en termes absoluts i relatius) pels ERTO, per la qual cosa serà el que requerirà una atenció més urgent i preferent de les polítiques públiques. El sector de fabricació de productes metàl·lics va quedar bastant afectat, per sobre de la mitjana de la indústria, pel que fa als quatre indicadors de conjuntura analitzats; això és conseqüència de la seva dependència del conjunt de l’economia.

En canvi, el sector farmacèutic va ser el que va rebre un impacte més favorable de la crisi, i ja venia d’una sendera de creixement dels últims cinc anys. A diferència de la majoria de sectors, va augmentar la producció, l’ocupació i les exportacions; els ERTO han afectat un proporció ínfima dels afiliats. L’impacte inicial de la crisi sobre la producció i la distribució d’energia elèctrica i gas ha estat relativament positiu, tant en termes de producció com d’ocupació, i els ERTO han tingut una incidència molt baixa. Més enllà dels sis sectors més grans de la indústria en termes de projectes d’avaluació de viabilitat (VAB), hi ha altres branques que, malgrat que no són quantitativament tan importants, han tingut indicadors especialment negatius.

El sector del tèxtil, confecció, cuir i calçat ja havia reduït la producció abans de la crisi, però va patir especialment en el moment inicial; l’ocupació i les exportacions van quedar molt afectades. Destaca l’afectació negativa que hi han tingut els ERTO, especialment en la producció de cuir i calçat. Les indústries extractives han experimentat caigudes importants en la producció i exportacions que, probablement, no es poden atribuir a la crisi de la COVID-19. No obstant això, és el tercer sector industrial amb més proporció d’afiliats afectats per ERTO.

L’era postCOVID-19 tindrà una economia amb nous hàbits i regulacions basades en la reducció de les interaccions amb contacte proper i amb restriccions d’higiene i de mobilitat viatgera. La disrupció actual canviarà a nivells sense precedents la manera com mengem, treballem, comprem, fem exercici, gestionem la nostra salut, ens socialitzem i invertim el nostre temps lliure. I tot això mentre gestionem la crisi sanitària com a prioritat. Fins que no hi hagi una vacuna, l’escenari serà d’alts i baixos continuats en la disrupció de com treballem i vivim durant els propers dos anys, de manera que donarà lloc a nous hàbits que romandran fins molt després de la crisi de la COVID-19 o que, fins i tot, han vingut per quedar-s’hi. Per això, és clau que les empreses, les administracions i tots els agents del sistema coneguin les principals tendències que afecten la indústria catalana, especialment aquelles relacionades amb l’entorn dels diferents negocis, l’evolució de la seva demanda, el comportament dels clients i els consumidors o la dinàmica del mercat global, entre d’altres.

L’Anoia, com a comarca, amb tants confinaments diferents, ha estat més perjudicada que altres territoris? Els efectes seran similars a la crisi del 2008? Hi haurà recuperació moderada o una ressaca llarga?

Nosaltres ja venim arrossegant una altra crisi recent, de fa uns anys, i la comarca encara està ressentida. Les xifres en parlen: tenim més de 9.000 persones aturades a la comarca i cal que ens centrem tots els esforços -administracions, sindicats, patronal...- per crear prosperitat econòmica i empresarial a la comarca i salvar els llocs de treball actuals. Hi ha també un gran percentatge d’atur de llarga durada.

Segons les últimes dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu (del gener de 2021), la comarca de l’Anoia registra un total de 9.165 persones aturades a la comarca. La taxa d’atur registral és del 15,40%. La comarca no pot seguir absorbint més atur. Cal treballar de valent per fer front a aquesta situació dràstica. Necessitem disponibilitat de sòl industrial de gran format, que vinguin més empreses, que apostin per la nostra comarca, però també, que donin i generin més llocs de treball, ja sigui perquè ho donin a les indústries satèl·lit, com llocs de feina directes.

A més, pel que fa als ERTOs, segons la última actualització publicada per part del govern català, a data d’11 de febrer, aquest mes de febrer hi ha un total de 1.512 expedients de regulació per força major, afectant a 9.370 persones. En canvi, per altres causes, hi ha 63 expedients registrats, afectant a 954 persones. Per tant, a la comarca de l’Anoia hi ha un total de 10.324 persones en ERTO.

Totes les previsions afirmen que la línia va per a una recuperació lenta i moderada.

Com canviarà la fesomia empresarial de la comarca aquest trasbals econòmic? Les pimes resistiran? N’hi ha càlculs de les afectacions?

Ja hem pogut anar observant que algunes, per desgràcia, baixaran la seva persiana, com ho són les pimes que treballen en sectors que necessiten interacció social. Això no obstant, és el torn dels governs per evitar que hi hagi més tancaments i més destrucció de llocs de treball.

També hi ha hagut casos que s’han sabut reinventar o crear noves línies de negoci o nous productes... És una mostra més de com som, a l’Anoia. Hem sigut un territori que ha patit molt i ja veníem tocats de la crisi del 2008. La comarca de l’Anoia és un territori resilient: ja ho ha demostrat en diverses ocasions i crisis econòmiques. Som una comarca treballadora, amb empenta, amb ADN emprenedor, i també solidària: les iniciatives empresarials i socials que han nascut a la comarca per fer front a la COVID-19, en són una gran mostra.

Hem de ser conscients tots plegats de l’impacte econòmic que ha generat i generarà la pandèmia, però també cal aprendre i aprofitar les oportunitats que ens deixa. Cal saber seguir treballant amb consens, marcant un full de ruta entre tots perquè el futur sigui molt més esperançador.  Tot i que portem quasi un any de pandèmia, i el futur encara el tenim incert, hem d’actuar perquè la incertesa no ens paralitzi perquè la sensació d’incertesa es combat amb certeses.

Estem en un moment en què la Conca i l’Anoia, necessiten que entrem en acció i treballar per revifar la nostra economia. En aquesta línia, hem d’aprofitar el treball públic i privat, tal i com ja vam realitzar durant el confinament, i entre tots, pensar com promoure l’ocupació i consolidar les nostres empreses, i de retruc, els llocs de treball.

Hi ha un nombre elevat de persones en situació d’atur, i hem de treballar en aquest sentit: generar ocupació i crear unes bones polítiques d’ocupació. La  creació d’ocupació depèn de la recuperació de l’activitat econòmica; és imprescindible facilitar al màxim  la creació de noves empreses i donar suport a les microempreses.  Cal una concertació territorial on participin tots els agents, com a beneficiaris i gestors de programes d’ocupació, facilitat i motivar la contractació de personal amb ajuts a les empreses. És necessari potenciar l’autoocupació i acompanyament al nou emprenedor autònom; una obligada sortida laboral.

Cal treballar per captar inversions a la Conca i a la resta de l’ Anoia. Cal apostar decididament per impulsar l'activitat econòmica en aquest territori, fortament penalitzat per les darreres crisis econòmiques, i cal atraure noves empreses i afavorir el creixement; perquè afavoreix la generació d’ocupació, la captació i generació de talent, potència la Innovació i coneixement, per que actuen com a pol d’atracció per a empreses més petites, auxiliars d’aquestes, i perquè ajuda a la dinamització econòmica i reactivació industrial de la comarca.

La pandèmia, però també, el canvi climàtic, ens posen sobre la taula la necessitat que les empreses ens ha posat sobre la taula la necessitat que les empreses apostin pels dos eixos en què es basa la transformació empresarial: l’economia circular i la transformació digital. Ja s’ha vist que qui no es posi al dia en aquest sentit, desapareixerà. No podem permetre que això succeeixi i per fer-hi front, no només ha de sortir per part de les empreses, sinó que l’administració ha de poder donar més ajudes per ajudar al teixit empresarial en aquest sentit.

Aprofitem i revertim la situació: girem les coses. Aprofitem les oportunitats que ens dona la COVID-19 per ser més àgils, més productius, més competitius, i més resilients. No obstant això, repesco el que he comentat a la primera pregunta: som unacomarca treballadora, resilient, amb empenta i acostumada a sortir dels problemes per nosaltres mateixos. Ho hem demostrat amb la pandèmia i també en darreres ocasions.   

La pandèmia, però també, el canvi climàtic, ens posen sobre la taula la necessitat que les empreses ens ha posat sobre la taula que les empreses apostin pels dos eixos en què es basa la transformació empresarial: l’economia circular i la transformació digital. Ja s’ha vist que qui no es posi al dia en aquest sentit, desapareixerà. No podem permetre que això succeeixi i per fer-hi front, no només ha de sortir per part de les empreses, sinó que l’administració ha de poder donar més ajudes per ajudar al teixit empresarial en aquest sentit.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic