Joan Domènech: "Quan anem junts som més forts”

Com valoren, des de l’associació, l’impacte de la crisi en aquests nou mesos des de l’inici de la pandèmia de la COVID19?

Definir tots aquests mesos convulsos, difícils i incerts no és cosa fàcil. Hem viscut situacions molt complexes, en tots els sentits. La situació sanitària, econòmica i empresarial generada per la pandèmia mundial del coronavirus ha afectat molt especialment a la nostra comarca i a la Conca d’Òdena. En primer lloc, per la mort i l’afectació de moltes persones a causa de la Covid-19; i en segon lloc, en l’àmbit empresarial i com a territori. Aleshores vàrem viure una casuística única, diferent i a la vegada, molt difícil: el confinament perimetral de la Conca d’Òdena que ens va afectar moltíssim.

Aquesta conseqüència l’hem arrossegat durant mesos, com ho va ser per la manca de solucions respecte als treballadors i treballadores que no van poder accedir a la zona confinada i que no s’ha resolt fins gairebé nou mesos després; també en el seu moment, quan no hi havia suficients elements de protecció i epis quan es va reprendre l’activitat empresarial. Així i tot, també m’agradaria destacar que durant el confinament, es va fer notori com els empresaris i empresàries varen poder revertir la situació tot i la seva complexitat, demostrant un gran compromís amb la societat: hem vist com empreses han replantejat la seva línia de producció i la seva estratègia per tal col·laborar i cooperar per ajudar als sanitaris o altres empreses. També n’hi ha hagut que s’uniren per crear sinergies, projectes i iniciatives que avui dia han sigut referència. Amb orgull puc dir que a l’Anoia s’han fabricat mascaretes, respiradors, pantalles, cortines separadores, gel hidroalcohòlic... Tot pel bé comú, per la societat.

Tot i això, una de les paraules que més m’emporto com a president i també com a empresari i que més ha sobresortit durant aquesta crisi generada per la pandèmia és la unitat: quan anem junts som més forts per fer front a la incertesa i també a l’adversitat. Semblarà una obvietat, però l’exemple ha estat i segueix sent com hem actuat davant la pandèmia. Les empreses han estat batallant -i segueixen fent-ho- per fer front a la situació econòmica i empresarial generada per la Covid-19. Vull destacar que tots aquests nou mesos de pandèmia, des de la UEA hem tingut més clar que mai quin és el nostre veritable exercici i també el nostre deure: escoltar i acompanyar a les empreses, sobretot davant aquesta situació sense precedents, diferent i difícil. I també hem tingut molt clars els nostres objectius i missió que és representar a les empreses associades a l’entitat: escoltar-les i acompanyar-les en tota aquesta situació sense precedents i difícils. Hem treballat de valent per fer arribar als governs català i espanyol totes les demandes de les empreses amb reunions, cartes i manifestos.

Sóc conscient que gestionar la crisi sanitària no és gens fàcil, i a l’inici de tot plegat, es podria entendre alguna mala gestió per part dels governs, però després de nou mesos és increïble que els governs encara estiguin improvisant amb els protocols i la creació del pla estratègic per consolidar l’economia. Els governs han d’estar dotats de líders o gestors professionals, tant per gestionar una crisi sanitària com una crisi econòmica. Estem parlant de dues coses molt diferents i a la vegada molt importants i per això han d’estar a l’altura: no pot ser que en l’àmbit econòmic estiguem tant lluny de països europeus que han donat importància rellevant a la salut i a l’economia, donant un suport directe a aquesta última, per tal de garantir la consolidació empresarial i també els llocs de treball. Hem de saber que vindran uns mesos molt durs, i segur que molts autònoms i pimes es quedaran pel camí, però els governs han de treballar una estratègia per tal de consolidar el màxim possible les nostres empreses.

Si he de valorar els nou mesos de com ha estat per tots nosaltres, tornaria a definir-los que han sigut incerts, que han estat plens d’improvisacions, que els ajuts són insuficients, que molts d’ells no tenen ni criteris ni estan equilibrats, que la informació molts cops ha sigut contradictòria i que no hi ha hagut coordinació. D’altra banda, si parlem d’empresa, tot i que les expectatives empresarials continuen sent negatives. Però hem vist esforç, innovació, cooperació, perseverança... Ho dic per la nostra comarca perquè som una comarca treballadora i acostumada a superar reptes i aquesta vegada no serà diferent, i esperem poder seguir treballant junts, i defensant-nos com un col·lectiu fort i representatiu perquè junts ens en sortirem, i aquests mesos ho hem demostrat.

Tenen coneixement del nombre de tancaments, ertos, etc., dels seus establiments associats?

Els efectes de la pandèmia han estat molt rellevants en l’àmbit empresarial a la comarca. Les empreses han viscut i viuen una incertesa i preocupació molt grans. Les empreses i autònoms de l’Anoia afronten la nova normalitat davant setmanes de tancament, on molts sectors econòmics com el sector turístic i restauració, no se’ls hi ha donat les suficients alternatives de subsistència. Ara, és el torn d’un procés de desescalada i de reobertura, on ara més que mai, economia i salut han d’anar plegades per fer-hi front i no causar més perjudicis dels necessaris.

Segons un estudi recent de la Cambra de Comerç, la pandèmia ha comportat una destrucció del teixit empresarial, amb una reducció del 9,2% respecte a l’any passat. En aquest sentit, l’Anoia ha tancat el 3r trimestre amb un total de 3.024 empreses, el que suposa el 5,9% per sota de la del mateix trimestre de 2019. Tanmateix, les microempreses (fins a 10 treballadores i amb un pes del 84% de la comarca) són les que han patit més els efectes de la pandèmia, ja que ha disminuït un 6,7% el tercer trimestre en termes anuals, seguida de les empreses d’entre 11 a 50 treballadors, que ha disminuït un 2,1%. Destaca la recuperació de les empreses mitjanes (de 51 a 250 treballadores) que sumen quatre empreses més (+6,5%) respecte al segon trimestre de 2020.

Els assalariats a la comarca s’estabilitzen en els 25.801 durant el tercer trimestre, un 0,6% més que el trimestre anterior. La xifra se situa lleugerament per sota dels nivells previs a la pandèmia (-2,2%), però cal tenir present que aquesta dada recull els treballadors que estan en situació d’ERTO.

En aquest sentit, l’última dada registrada que fa pública el Servei Públic d’Ocupació Estatal a data 30 d’octubre, exposa que hi ha 2.186 persones que reben una prestació per ERTO a la comarca de l’Anoia. Per últim, quant a les xifres d’atur, el nombre d’aturats registrats ha estat de 8.731 al setembre, un 23,7% més que el mateix mes del 2019 (amb 7.057 persones aturades). No s’assolia un volum similar des dels primers mesos del 2017.

No podem obviar els professionals autònoms que són els que més han patit la crisi de la Covid-19. Un col·lectiu invisible i castigat, encara que sigui el teixit productiu més important del país. Tot i això, la comarca de l’Anoia ha registrat aquest darrer trimestre 7.942 autònoms, una xifra lleugerament superior tant a la del trimestre anterior (+0,7%) com la del tercer trimestre de 2019 (+0,5%). Aquesta evolució contrasta amb la de la mitjana catalana mostrant-se més dinàmica a la comarca, després d’una caiguda també més suau.

En aquest sentit, com a Unió Empresarial de l’Anoia en diverses ocasions, hem posat en relleu que no només calia salvar a les empreses, sinó també als professionals autònoms. Un d’aquests exemples va ser la situació de caos que hi va haver per segon dia consecutiu davant els ajuts que es van destinar als autònoms per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Una línia d’ajuts que va ser insuficient i injusta, que semblava una broma de mal gust. Una nova mostra de la manca de previsió per part de l’executiu.

Tot i que valorem positivament les darreres notícies sobre els ajuts extraordinaris presentats per al manteniment del treball autònom i de les microempreses, demanem al Govern que aquests ajuts s’abonin de forma immediata i amb un procediment del segle XXI, i reclamant que hi ha d’haver mesures compensatòries importants i ajuts directes equilibrat a cada dimensió, per a totes les empreses, autònoms i sectors afectats, mentre es visqui la crisi de la Covid-19. Reitero de nou que hem de prendre exemple del que fan altres països europeus, que treballa un pla d’ajuts directes i pla de recuperació econòmica per tal de vetllar garantir l’empresa i treball.

Els empresaris i empresàries de l’Anoia estan plantejant un nou salt tecnològic, per esquivar la situació actual? Especialment els que no estan en sectors TIC, estan preparats?

Aquesta crisi també ens fa entreveure diversos conceptes que abans, ens sonaven com a fites impossibles o a quimeres: la COVID-19 i tot el que ha comportat, ens ha posat sobre la taula la necessitat imperiosa que hem de ser més sostenibles i eficients. I també, sobretot, que hem d’apostar per la transformació tecnològica i digital.

Per tant, una de les coses positives que en podem extreure de tota aquesta situació és que som i serem més tecnològics. Les empreses han vist que han d’apostar tant sí com no per les noves tecnologies. Nosaltres ja ho vàrem posar de manifest al darrer Fòrum Empresarial de l’Anoia on presentàrem el document III Empresa i Progrés: L’horitzó de la transformació empresarial, un estudi que va comptar amb la participació de més de 800 persones: ciutadania, però principalment, experts i empreses. En aquest document vam constatar que més de la meitat d’empreses de l’Anoia el 2018-19 ja van fer el pas per convertir-se en Empresa 4.0.

La covid-19 ha fet que les empreses acceleressin la seva transformació digital, s’ha incrementat l’ús de les plataformes digitals, i altres eines que permetessin a l’empresa poder continuar la seva activitat. I tot aquest esforç que ha fet l’empresa i que fa actualment, tal com ja vam dir al fòrum del 2019, volem repetir a les empreses que hem de seguir aquesta línia amb la transformació digital i tecnològica, i que cal que fem aquest salt definitiu, per poder competir i cooperar amb altres empreses, sigui amb la seva competència o els seus clients.

En definitiva, la digitalització demana crear una estratègia digital a escala global. La tecnologia ens permet ser més eficaços a l’hora de connectar amb els nostres clients d’arreu del món i això les empreses ho han d’aprofitar. Hem de tenir molt clar que qui millor s’adapti a la digitalització, serà qui sobreviurà. Aquí posem a l’abast de totes les empreses UEA LAB 4.0 un programa d’acompanyament i assessorament empresarial a l’hora de marcar una estratègia digital, volem ajudar a les empreses a estar a l’altura de la situació en l’àmbit digital.

La situació generada per la pandèmia ens obliga a treballar pel nostre valor competitiu i diferenciador, només les que es preparin podran sobreviure a qualsevol crisi i a qualsevol repte: la transformació digital l’hem d’afrontar costi el que costi. Ha vingut per quedar-s’hi (i tot el que comporta: teletreball, treballar des del núvol, apostar per la ciberseguretat...). Si som tecnològics, també serem més sostenibles: aquest ha de ser el present i el futur de les empreses de la comarca.

Segons dades d’IDESCAT, per sector d’activitat, l’acceleració de la transformació digital es va fer més notòria al sector dels serveis (38,9%), el comerç (36,7%) i la indústria (34,4%).

D’aquesta transformació tecnològica a les empreses, en parlem de la implantació del teletreball o el seu increment si ja es feia, també la realització de màrqueting digital, que petites pimes que van crear o renovar els seus webs, però la part més destacada podem dir que ha estat introduir-se en el comerç electrònic, i la integració de l’e-commerce a moltes pimes que encara no havien fet el salt.

Moltes empreses segurament veien lluny tot aquest canvi tecnològic, però hem de ser conscients que aquesta implantació, ens ajudarà a competir, a vendre millor, i sobretot a viure millor.

Com preveu aquest desembre i la campanya de Nadal? S’està treballant més que la resta de l’any?

Segurament la campanya de Nadal serà la salvació per tancar aquest any amb bons resultats, ja que ha sigut nefast per a molts autònoms i empreses, però encara que no salvi la situació, de ben segur que hi ajudarà.

Aquí voldria destacar el gran suport que estan donant les administracions locals al comerç i la restauració, estant al costat d’aquest sector creant plataformes i campanyes de visibilitat. I vull donar un missatge a tots i cadascú de nosaltres, que ara és el torn, més que mai, per apostar pel nostre comerç, pels productes locals, pel consum de proximitat.

I per a poder impulsar més aquesta campanya de Nadal, sí que voldria demanar que el confinament perimetral sigui coherent per número d’habitant perquè no pot ser que una comarca tan petita com la nostra la gent no pugui mobilitzar-se dins de la comarca. Tenint en compte que altres municipis amb un número d’habitant molt més gran de 100.000 es puguin moure dins de la seva població.

D’altra banda, els negocis i establiments també tenen altres oportunitats que han de lluitar: apostar per la digitalització, i encara tenen una feina pendent molt d’ells i per sobreviure han de fer aquest salt.

Sembla que la crisi de la COVID-19 assenyala el camí de relocalitzar certes branques de la producció. Ho està notant? És positiu per a l’Anoia?

En efecte. Si podem extreure alguna altra cosa positiva d’aquesta pandèmia que ens ha afectat en tots els sentits seria la relocalització. Moltes empreses depenien de proveïdors de països asiàtics i donades les circumstàncies, han apostat per treballar amb productors de proximitat i ho han convertit en oportunitat. Un exemple més notori seria el tèxtil. També de tot això hi ha altres efectes positius, com per exemple, també tenim constància d’empreses que han subcontractat a d’altres del territori per poder fer front a volum de feina, sobretot, en el sector paperer i del packaging.

També podem trobar altres efectes positius de l’impacte del coronavirus a les empreses anoienques: algunes han apostat per col·laborar per crear nous productes, d’altres per diversificar-se o algunes que s’han reinventat i que han apostat per sectors més competitius com l’alimentació, el tecnològic o el farmacèutic.

Quins sectors són els més afectats per la crisi? I quins menys?

Els sectors més afectats per la crisi val a dir que han sigut els del comerç, la restauració, la cultura, l’hostaleria i també els que es dediquen a la producció i celebració d’esdeveniments, ja que ateses les circumstàncies, la seva activitat ha quedat minvada. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia ens hem unit per demanar mesures concretes i clares per aquests col·lectius que tant han patit aquesta crisi.

Efectivament, com a tota crisi, hi ha hagut sectors que han sortit més ben parats o beneficiats. Amb això em refereixo a les empreses que s’han pogut reinventar i sobretot, l’alimentació, packaging, les que ofereixen serveis tecnològics o les logístiques.

Però ara estem en una crisi sense precedents, i cal que els governs donen ajuts als sectors més afectats que s’han vist obligats a tancar, i que consolidi aquelles que estan fent esforços per sobreviure.

El 2021 serà un any de recuperació o s’arrossegarà la llosa del 2020?

M’agradaria destacar una altra part positiva de tota aquesta situació generada per la pandèmia i és el fet que empreses, sindicats, polítics i administració hem estat i seguim treballant per la recuperació econòmica i seguir impulsant mesures per reactivar i dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial del nostre territori. La unitat d’acció entre el món polític, econòmic i social és bàsic per dissenyar l’escenari post-COVID al territori, és fonamental un lideratge que unifiqui criteris i hem de seguir apostant per aquesta línia per tal del que el seu impacte sigui el mínim, perquè hem de ser conscient que seguiran sent mesos molt complicats.

Tot i això, és molt difícil endevinar i saber què passarà. No podem fer cap pronòstic davant la incertesa actual. Aquest primer trimestre serà crucial per valorar i saber què succeirà en els mesos vinents, sobretot, davant que el pròxim 31 de gener s’acabaran els ERTO.

Però el que no podem perdre de vista és que cal seguir treballant forts i units per recuperar la nostra economia. Com a UEA seguirem ajudant a les empreses a treballar per al seu valor competencial, per a la consolidació de les empreses del nostre territori i lluitar per evitar tancaments.

No podem obviar que hi ha sectors i col·lectius molt tocats a causa de les mesures sanitàries que s’hi destinen per fer front a la pandèmia. I en aquest cas, reiterem que els governs han d’apostar pel binomi salut i economia i emmirallar-nos amb altres països europeus i adoptar mesures similars. S’ha de rescatar i posar-nos les piles en molts aspectes i evitar el tancament d’empreses. Per posar exemples, a Dinamarca, el govern està pagant pràcticament tot el que les empreses han deixat de facturar. Si no s’ha fet fins ara, cal que els governs es marquin un pla de recuperació pel 2021, perquè el necessitarem segur per tal de tenir l’impacte negatiu mínim possible.

Factors com l’economia circular són ara més necessaris? Hi ha més consciència i comprensió d’un abastiment de clients i proveïdors propers

Tot i que cada vegada les empreses són més conscients i més compromeses, des de la Unió Empresarial de l’Anoia, estem més pendents que mai de donar resposta als reptes empresarials i socials que han aflorat amb la Covid-19, i volem anar més enllà i seguir ajudant a les empreses per transformar-se per fer front a la nova realitat i a la que vindrà després. Per això, apostem i posem a disposició de les empreses el projecte Connexions: circularitat i projectes adreçat a 50 empreses, una estratègia per fer més resilients i circulars les empreses de l’Anoia.

En aquest sentit, des de l’entitat veiem com proveïdors, clients, administracions i en definitiva, la societat està empenyent cap a empreses més compromeses amb la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat i la justícia social, i nosaltres volem ajudar-los en la seva estratègia perquè surtin de la crisi millor posicionades.

Portem mesos de cops de volant entre les normatives i les ajudes. El 2021 serà llarg, quines demandes fa als Reis de cara a l’administració?

Com comentava anteriorment, cal que davant la situació en la qual estem, cal seguir treballant per recuperar la nostra economia. En aquest sentit, davant la nova incertesa que se’ns presenta aquest 2021, calen més ajudes a les empreses perquè l’impacte potser serà més fort. Cal que centrem tots els esforços aquí: que hi hagi resposta clara sobre si hi haurà la flexibilització dels ERTOS, allargar-los també fins que la situació econòmica i empresarial millori. Necessitem que es prorroguin els crèdits ICO i ajuts a la digitalització i la innovació empresarial. Calen ajuts directes per rescatar el comerç de proximitat, els autònoms, els sectors que tant estan patint aquesta crisi com també ho són els de l’hostaleria, la restauració, els de la producció i celebració d’esdeveniments. Reduir la pressió fiscal ajornant els impostos, i fins i tot, condonant-los als sectors més afectats. Cal treballar perquè cap empresa i autònom tanqui, i els governs, ara més que mai, han d’estar a l’altura de les circumstàncies.

I a banda de seguir demanant més ajudes directes, també afegiria que els governs actuïn amb previsió, prou improvisacions. Necessitem rebre informació clara, concisa i oficial, prou confusions.